Arxiu del mes: desembre 2010

Nadal a Bondi Beach

divendres, 31/12/2010
156955_485106927449_505582449_5677784_5445530_n.jpg

Bondi Beach

Hola a tothom!

Aquests dies vaig una mica de cul i per això portava temps sense actualitzar. A veure si a partir d’ara actualitzo més sovint, encara que siguin actualitzacions curtes i cutres.

Avui simplement us penjo una foto de fa 6 dies. La foto la va fer un amic meu el dia de nadal quan vam anar a fer una barbacoa a Bondi Beach. Bondi Beach és una de les platges més famoses de Sydney, bàsicament perquè és una de les que està més a prop del centre de la ciutat. Parèntesis: aquí a la gent els hi agrada molt això de fer barbacoes. Totes les cases a les quals he estat tenen un trasto d’aquests per fer barbacoes i a les platges sempre hi ha barbacoes públiques. Són com unes planxes d’acer bastant grans…només has d’apretar un botonet que tenen a sota perquè l’acer es calenti i es faci la carn o el que hagis posat.

Doncs bé, com podeu veure feia molt bon dia i la platja estava bastant a reventar. De fet, aquí la platja es veu molt buida per la de gent que hi havia. Es fa bastant curiós veure els guarniments típics del nadal i a tothom amb barrets navidencs (tot i que a la foto no se’n veu ni un, molta gent els duia). Però bé, és com tot, a nosaltres se’ns fa curiós però si parles amb algú de Chile o South Africa et diuen que per ells el nadal és això….calor, barbacoes, platja, etc.

Ah, per cert, això que posa ‘Surf Rescue’ indica que hi ha un equip de salvament especial a la platja pels surfistes…aquí el surf és com si fos l’esport nacional, tothom en fa, però entre que les onades són bastant grosses, que hi ha corrents d’aquestes que se t’emporten cap endins, i que hi ha taurons i meduses doncs imagino que tota precaució és poca.

En fi, bones festes per tothom i bona entrada d’any!!

Les Blue Mountains

divendres, 10/12/2010

IMG_3521.JPGIMG_3518.JPGA unes dues hores en tren de Sydney es troben aquestes muntanyes, les Blue Mountains.  No sé si ho podeu apreciar massa bé en les fotos, però trobo que el paisatge és força diferent al que he pogut observar per Europa, o com a mínim aquesta és la impressió que em vaig dur. Crec que mai havia vist unes parets verticals tan pronunciades al costat d’una esplanada tan enorme totalment coverta de vegetació.  La vegetació també la vaig trobar un pèl curiosa (hi ha molts eucalíptus per exemple), però no em va cridar tan l’atenció com el fet que enmig d’una esplanada hi havessin aquestes parets verticals tan bèsties. De fet, respecte a la vegetació, tot és tan semblant que recomanen  a la gent que va a fer senderisme avisar a algú de l’hora en què se suposa que arribaran; i que si no ho fan, que truquin a la policia. En general no passa mai res, però s’ha donat el cas que alguns Motxilers que hagin anat a fer senderisme sols s’hagin acabat perdent. Imagino que això pot passar a qualsevol lloc del món, però es veu que per aquests indrets és força comú degut a què el paisatge és molt igual a tot arreu, l’ambient és humit i no és fàcil trobar aigua.

Pel que fa als tres pedruscos que es poden veure a la segona foto, es coneixen com ‘The Three Sisters’. El nom els hi ve d’una antiga creència del que s’anomena ‘Indigeous Australian Dreamtime’. Pel que tinc entès, bàsicament és el nom genèric que se li dóna a tota una sèrie de creències, llengendes i regles que regien la vida dels aborígens australians. Per exemple, en el cas de les three sisters, la llegenda és que tres germanes es van enamorar de tres homes d’una tribu veïna, però el casament es va prohibir per la llei tribal. A això ho van seguir tota una sèrie de lluites brutals entre les tribus, així que per tal d’acabar amb elles un ancià les va convertir en pedra. Tanmateix, aquest ancià morí en una de les lluites, deixant eternament a les tres germanes convertides en pedra.

Com podeu veure, el tema dóna de sí. Hi ha moltes llengendes curioses, no obstant jo no en tinc ni idea (aquesta llegenda, per exemple, la conec perquè ho vaig llegir a una Lonely Planet quan vaig anar cap allà), així que si en voleu saber més mireu per internet que segur que trobeu moltes coses.  Del que sí que estic una miqueta (tampoc massa) més enterat és del tema aborígens en general, que també dóna molt de sí, així que segur que algun dia en parlaré una mica més. Avui, però, us deixo amb aquestes dues imatges de les Blue Mountains.

Salut i república!

Burocràcia a les illes Fiji

diumenge, 5/12/2010

Abans de tot,  on estan les illes Fiji? Estem acostumats a sentir anomenar tota una sèrie d’illes que sonen a paraïsos tropicals però moltes vegades no sabem ben bé on paren (jo m’incloc). Que si les islas Caimán, les illes Fiji, les Maldives, les 250px-Fiji_and_oceania.jpgilles de Cook, etc etc. Doncs bé, les illes Fiji estan a l’Oceà Pacífic, ben a prop d’Austràlia. De fet, és un destí típic de la gent que viu per aquí, ja que els bitllets d’avió surten força bé de preu, l’estància a allà no és del tot cara i els paratges naturals que es poden veure són dignes d’admirar.

Pel que fa a la seva població, hom pensaria que està bàsicament formada per indígenes però curiosament són aproximadament la meitat de la població. L’altra meitat són els que la gent anomenta ‘Indio-Fijian’, és a dir, gent que semblen indis en apariència però que viuen a les illes Fiji. Índia no està precisament al costat de les Fiji així que us podríeu preguntar com és que hi ha tants indis a les Fiji. Doncs resulta – i això em farà arribar al títol de l’entrada –  que les Illes Fiji van ser una de les tropecientas colònies britàniques. Com ja sabeu, la Índia també ho va ser, així que els britànics es van dedicar a portar a gent de l’Índia cap aquí.

Tanmateix, ja fa anys que són una nació independent. En concret, al 1970 van ratificar una ordre d’independència i al 1987 van crear la República de les Illes Fiji. Tot molt maco, tot i que en veritat no ho és tant. Al 2006 va haver-hi un cop d’estat i des d’aleshores tenen al poder a un militar que s’està passant la democràcia pel forro -una mica igual com està passant aquests dies a Espanya on, com bé diu el meu amigote Bonillita, el govern ha fet saltar la democràcia pels aires per aconseguir una mica de diners-. De fet, l’any passat els van expulsar temporalment del Commonwealth of Nations per no convocar eleccions quan tocava. Sembla mentida que fins i tot en un lloc tan remot com aquest la gent no pugui viure en pau. Però en fi, aquest no era el tema de l’entrada.

La curiositat que us volia explicar és que ja des del 2005 les males llengües deien que els fijiencs buscaven però no trobaven  el document firmat pel Regne Britànic pel qual són independents. Doncs bé, aprofitant les celebracions dels 40 anys d’independència, el govern finalment ha reconegut  que l’han perdut! Total, que a dia d’avui, el seu tractat d’independència és una fotocòpia enviada per fax des d’Anglaterra jaja. Això perquè després a un li posin pegues per tenir el passaport caducat per 1 setmana…

Bé, fins a la pròxima!