Les Blue Mountains

IMG_3521.JPGIMG_3518.JPGA unes dues hores en tren de Sydney es troben aquestes muntanyes, les Blue Mountains.  No sé si ho podeu apreciar massa bé en les fotos, però trobo que el paisatge és força diferent al que he pogut observar per Europa, o com a mínim aquesta és la impressió que em vaig dur. Crec que mai havia vist unes parets verticals tan pronunciades al costat d’una esplanada tan enorme totalment coverta de vegetació.  La vegetació també la vaig trobar un pèl curiosa (hi ha molts eucalíptus per exemple), però no em va cridar tan l’atenció com el fet que enmig d’una esplanada hi havessin aquestes parets verticals tan bèsties. De fet, respecte a la vegetació, tot és tan semblant que recomanen  a la gent que va a fer senderisme avisar a algú de l’hora en què se suposa que arribaran; i que si no ho fan, que truquin a la policia. En general no passa mai res, però s’ha donat el cas que alguns Motxilers que hagin anat a fer senderisme sols s’hagin acabat perdent. Imagino que això pot passar a qualsevol lloc del món, però es veu que per aquests indrets és força comú degut a què el paisatge és molt igual a tot arreu, l’ambient és humit i no és fàcil trobar aigua.

Pel que fa als tres pedruscos que es poden veure a la segona foto, es coneixen com ‘The Three Sisters’. El nom els hi ve d’una antiga creència del que s’anomena ‘Indigeous Australian Dreamtime’. Pel que tinc entès, bàsicament és el nom genèric que se li dóna a tota una sèrie de creències, llengendes i regles que regien la vida dels aborígens australians. Per exemple, en el cas de les three sisters, la llegenda és que tres germanes es van enamorar de tres homes d’una tribu veïna, però el casament es va prohibir per la llei tribal. A això ho van seguir tota una sèrie de lluites brutals entre les tribus, així que per tal d’acabar amb elles un ancià les va convertir en pedra. Tanmateix, aquest ancià morí en una de les lluites, deixant eternament a les tres germanes convertides en pedra.

Com podeu veure, el tema dóna de sí. Hi ha moltes llengendes curioses, no obstant jo no en tinc ni idea (aquesta llegenda, per exemple, la conec perquè ho vaig llegir a una Lonely Planet quan vaig anar cap allà), així que si en voleu saber més mireu per internet que segur que trobeu moltes coses.  Del que sí que estic una miqueta (tampoc massa) més enterat és del tema aborígens en general, que també dóna molt de sí, així que segur que algun dia en parlaré una mica més. Avui, però, us deixo amb aquestes dues imatges de les Blue Mountains.

Salut i república!

9 comentaris

  • Gaby

    15/12/2010 10:50

    Ves preparant una guia per quan anem “els visitants”

  • Ramiro

    15/12/2010 13:13

    Me sumo al comentario anterior…. Que ya estamos Karin y yo ahorrando para ir para allá en 2011 (le comenté el tema de las cucarachas y no le hizo mucha gracia. jeje…).

  • Xavier Zambrana

    15/12/2010 14:02

    Ei qué pasa Gabriel y Ramiro! Pues yo encantado de que os vengáis por aquí, ya lo sabéis. Eso sí, cuidadín que en Julio-Agosto por aquí hace bastante rasquilla.
    Me tendré que buscar un piso más grande, que en este sólo puedo tener a un huésped. Un abrazo!

  • Eva Garcia Zambrana

    15/12/2010 15:45

    Com pots comprovar et vaig dir que et llegiria i ja ho veus. És curiós el lluny que ets i com de prop et podem arribar a sentir. Mentre llegeixo els teus escrits sembla que la distància disminueixi, que potser avui quan vagi cap a casa, igual et trobi pujant del
    tren… Je, je, ja m’agradaria !!! És broma ja que m’alegra moltíssim poder percebre que estàs tan bé de cap per avall. PTNETS

  • Xavier Zambrana

    16/12/2010 4:58

    Ei Eva! Doncs si, com pots veure no em va malament jeje. Me n’alegro que us agradi llegir el meu blog. No se m’havia passat pel cap utilitzar-lo amb la finalitat de comunicar-me amb familia/amics, pero no es pas una mala opcio. Una abraçada!

  • MªCarme Puyalto Lanau

    16/12/2010 23:05

    Ei Xavi, m’agraden els teus escrits. També aprenc. Ho trobo molt interessant. Realment em fan molt feliç. Gràcies ,fill meu. Bueno et deixo que ja arriba el papa i jo encara sense el sopar fet. Jeje.. Ara em paso moltes estones a l’ordinador. Molts petooooons!

  • Santos Zambrana Capitán

    17/12/2010 12:58

    Xavier, m’agrada mol el teu blog i poder gaudir de la diferent informació i curiositats que vas publicant. Com diu l’Eva, lleguin-te al blog, enviant-nos correus i les videoconferències amb les skype sembla que estiguis més a prop.
    M’agrada mol l’acomiadament “salut i república”has rescatat un acomiadament de l’any 1936. Actualitzant-lo avui dia, amb la que està caient seria “salut feina i república”.
    Una abraçada d’un pare mol orgullós del seu fill.

  • Ferran Montoya

    17/12/2010 21:18

    Xavierr! Sempre culturitzant al personal ;-)

  • Mario Puyalto Corral

    26/12/2010 22:09

    Xavi!! Segueix escribint que amb el que ens vas explicant als que et seguim, aprenem una mica més del lloc on ets… I com diuen l’Eva i el tiet, fa que et sentim més a prop. Que sàpigues que em va fer molta il·lusió el parlar amb tu l’altre dia. Una abraçada Xavi!! Fins aviat!!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús