Arxiu del mes: gener 2011

Tasmània (II)

dissabte, 29/01/2011
DSCF0313.JPG

Wombat

Continuo amb Tasmània.

A aquesta primera foto podeu veure un wombat. Ja el vaig anomenar al post anterior, però volia penjar una foto. És un animal força tranquil i herbívor. Jo havia llegit una notíc

ia d’un wombat que va matar a un home, però em sembla que és molt anecdòtic. És com si un home mor per culpa d’un gall o d’un gat o alguna cosa així. Vaja, que no fan res, t’hi pots acostar tan com vulguis. Alguns d’ells, però, són bastant tímids i fugen. De totes maneres, són força curiosos i per això he penjat la foto. D’altra banda, la gran atracció de l’illa en quant a fauna és el Diable de Tasmània. Si no heu vist cap foto del de veritat, imagino que com a mínim haureu vist el de la Warner Bros. Doncs bé, el de veritat no se li assembla massa.

Tasmanian_devil.jpg
Diable de Tasmània

Us penjo també una altra foto. Aquest bitxo resulta que és l’anàleg australià de la hiena – tot i que és molt més esquifit. És a dir, s’alimenta a base de la carn i els ossos d’animals morts – és carronyaire.Uns natius de l’illa em van dir que fa uns 50 anys estaven per tot arreu, tanmateix avui en dia és bastant difícil  trobar-los de manera natural. Hom podria pensar que això és una conseqüència de la influència de l’home sobre l’entorn, però en cas que fos això seria una conseqüència molt indirecta ja que fa 50-40 anys la societat australiana estava força desenvolupada i tanmateix encara estaven per tot arreu. La causa de la dràstica reducció d’exemplars d’aquesta espècie és una espècie de càncer de pell pel qual els científics encara no han pogut trobar cura. Aquesta malaltia els hi fa perdre la visió i moren perquè no veuen i no troben menjar. A dia d’avui estan molt preocupats per la supervivència de l’espècie ja que aquesta malaltia s’ha transmet ja a un 70% de la població. Hi ha un projecte, per exemple, d’agafar la part de la població que encara està sana i separar-la de l’altra mitjançant valles per tota l’illa. En fi, esperem que sobrevisquin!

Canvinat de tema, a la foto de sota podeu veure la Cradle Mountain i el Dove Lake. És una de les atraccions turístiques de Tasmània. Com vaig dir a l’anterior post, està ple de parcs naturals i aquest és possible

ment el més visitat. La veritat és que pels amants de les excursions per la muntanya, Austràlia és un bon país. Dit així, sembla obvi…Austràlia és tan gran com Europa, i a Europa també hi ha moltíssims llocs per fer excursions.Però bé, el que volia dir és que a Tasmània concretament, que és un indret relativament petit, és un paradís pels amants de les excursions. De fet, l’excursió (aquí ho anomenen bushwalking) més famosa del país està a Tasmània i va des de la Cradle Mountain aquesta fins a un tal Lake St-Clair. És una excursió per la muntanya que dura 7

dies i sembla ser molt però que molt recomanable. En el transcurs de la mateixa tens unes vistes increïbles de les muntanyes de l’illa, pots veure molts animals, creues diferents rius, salts d’aigua, etc.  En el meu cas, però, simplement vaig fer una excurisoneta de 6h i prou, tot i que també molt recomanable! En resum, si us agrada la muntanya és un lloc a tenir en compte!

DSCF0273.JPG

Cradle Mountain

En fi, que vagi bé i comenceu a fer apostes per la final de l’Open d’Austràlia. Jo amb els meus amics vaig dir que la final seria Murray-Djokovic i mira, l’he encertat. També vaig dir que guanyaria Murray, tot i que veient el nivell de joc a les semifinals, sembla que el Djokovic està molt fort. Tanmateix, ho vaig dir en el seu dia així que ho mantindré, aposto per Murray!

Tasmània (I)

dissabte, 22/01/2011

wineglass bay.jpg

Wineglass Bay

Tasmània és aquesta diminuta illa – no tan diminuta si estigués a Europa, la seva àrea és més de dues vegades la de Catalunya – al sud d’Austràlia. És un estat més i, exceptuant l’estat que forma la capital Canberra, és el més petit d’Austràlia. Tanmateix, el clima és força més fresc que a l’illa gran i això afecta directament tant a la vida animal com al paisatge de la illa. La varietat de paisatge que s’hi poden trobar és brutal.Platges de sorra blanca a l’est i sud-est, costa rocosa a la major part de la resta de l’illa, boscos tropicals a l’oest, planes seques al centre de l’illa, paisatge de muntanya a alguns parcs naturals, salts d’aigua, i un llarg etcètera. Aquesta foto que veieu a dalt, per exemple, és d’una de les badies més famoses de l’illa. S’anomena Wineglass Bay i està en un parc natural immens. S’ha de caminar una hora i mitja per poder accedir-hi però val la pena. Com he dit abans, això està a l’est de l’illa. De fet, l’est de l’illa és la part més turística de la mateixa, però tot i això no està massificada ni molt menys. Trobo que és un indret molt recomanable per anar-hi una o dues setmanetes.

DSCF0320.JPG

Wallaby

En quant als animals, s’hi poden veure la majoria d’animals emblemàtics australians. No fa falta anar al zoo ni res, te’ls trobes encara que no vulguis, sobretot per la nit. Em refereixo a wombats, wallabies, echidnas, pingüins, dofins i amb una mica de sort pots veure ornitorrincs i el famós diable de Tasmània. Us penjo la foto d’un wallaby. És el que nosaltres a primera vista anomenem cangur, però no ho és. La principal diferència és que els cangurs són molt més grans -poden arribar a fer 2m. d’alçada. Els wallabies, en canvi, són més aviat petits i resulta que són els únics que es troben a Tasmània. De fet és una sort a l’hora de conduir, ja que aquests animals estan per tot arreu i quan condueixes de nit se’t creuen. Doncs bé, com xoquis contra un cangur ho portes clar. És força perillós. Si atropelles un wallaby, en canvi, al cotxe no li passa re. La conclusió no és anem a atropellar wallabies (jo per exemple estic tot orgullós de no haver-ne atropellat cap…no és habitual, tothom diu que atropellar-los és el més habitual), però com a mínim pots estar tranquil que si pel que fos n’atropelles un, no et passarà res.

La veritat és que tots aquests animals són força curiosos i no els trobes a cap altre indret del món a banda d’aquí. A més, són en general inofensius, el que els fa encara més atractius. L’echidna i l’ornitorrinc, per exemple, són els únics mamífers que ponen ous. Vaja, que val la pena passejar-se per aquí i veure aquestes curioses bestioles en el seu hàbitat natural.

Ja explicaré més coses un altre dia, fins a la pròxima!

Inundacions a Austràlia

dilluns, 17/01/2011

Hola de nou! Avui escriuré una mica sobre les inundacions a Austràlia, tot i que com avui tinc temps, em sembla que acabaré parlant d’algunes altres coses. En fi, allá voy.

ciclons.jpg

Ciclons tropicals registrats entre 1985-2005

Des que les inundacions a Austràlia, Brasil i Sri Lanka han copsat les notícies d’arreu del món, molta gent m’ha preguntat si estic bé i tal i qual. Doncs efectivament, estic bé; per aquí a Sydney (i tampoc a Tasmània – hi vaig estar la setmana passada) no hem patit les conseqüències d’aquests ciclons TROPICALS. Poso tropicals en majúscules perquè aquests fenòmens passen al voltant dels tròpics, i val la pena recordar que el Tròpic de Capricorn passa pel centre-nord d’Austràlia. Podeu mirar, per exemple, la foto aquesta que he penjat, on es veuen les regions afectades pels ciclons tropicals des del 1985 al 2005. No vull ni molt menys faltar el respecte a la gent afectada. Es més, evidentment recolzo totes les iniciatives dels australians per tal d’ajudar als afectats. Crec que en aquest aspecte són una societat força solidària. Una de les millors propostes que he escoltat -tot i que per desgracia no crec que s’arribi a produir- és la de cancel·lar tots els focs artificials pel dia d’Austràlia, que és el 26 d’aquests mes, i donar tots els milions de dollars que es pensaven gastar a la gent afectada. Però simplement volia posar sobre la taula el fet que mentre continuï vivint gent a aquestes regions, aquestes catàstrofes humanes continuaran ocurrent. Sempre han passat, i continuaran passant. I com deia abans, ho dic amb tot el respecte pels afectats aquest any, pels que ara fa just un any estaven afectats a Haiti, etc etc. Només he fet el comentari perquè sembla que hi ha gent que se n’oblida.

Tanmateix, deixeu-me -ja que avui tinc temps- fer una altra reflexió barata. Per què creieu que són tan solidaris els australians? Són més bones persones, potser? Un dia, un indi em va donar la seva opinió sobre aquest tema, i crec que era força encertada. Bàsicament el que em dir és que la mentalitat aquesta de ‘mirar pels demés’ és quelcom que algunes societats es poden permetre, però que d’altres no. Deia que a l’Índia això de deixar una cadira lliure perquè una altra persona s’assegui no es porta. Si tu la deixes lliure, un altre l’agafarà per tu. Ningú mira pels demés perquè bastant tenen en mirar per ells mateixos i la seva família. Em recorda una mica el típic tema de quan a Espanya a algú se li cau el moneder, un ipod, una bufanda o un jersei al carrer o alguna cosa així. Pots deixar-ho al mateix lloc on l’has trobat, però saps que si ho fas, el que va darrera teu ho agafarà. La millor solució sembla ser, en cas que sigui un moneder o alguna cosa així, portar-ho a la policia, o a objectes perduts si estàs a dins d’un edifici, universitat, etc. Tanmateix, tots sabem que, per regla general, als països nòrdics això no passa. Si se t’ha caigut alguna cosa al carrer i te n’adones quan encara estàs relativament a prop, pots tornar fent la mateixa ruta en sentit contrari i es ben probable que ho acabis trobant. Som els espanyols mes males persones? Evidentment no, però està clar que des de fa molts anys la nostra qualitat de vida ha estat inferior -o força inferior- a la dels països nòrdics. Bé, és un tema una mica ambigu, ja que no se fins a quin punt si a Espanya visquéssim tan be com viuen els nòrdics, deixaríem de fer aquestes coses. És la picaresca del Lazarillo de Tormes una conseqüència d’una pitjor qualitat de vida, o s’ha convertit en un tret cultural? D’altra banda, està clar que les cultures canvien amb l’educació i la qualitat de vida, però realment ho podríem canviar? En fi…., deixarem el tema apart, jeje.

Mapa-de-Australia.JPG

Principals ciutats d'Austràlia i divisió per estats

Doncs això, que aquí a Sydney de moment estem be. De fet, aquí estem a uns 1000km al sud de les zones afectades que estan més al sud…, penjo una foto d’Austràlia perquè ho veieu. Tanmateix la situació a Queensland és alarmant. Han mort vàries persones degut a les inundacions, però la cosa no s’acaba aquí: malalties associades als mosquits, tot i ser una gran minoria…gent que aprofitar per saquejar tot el que pot, cocodrils i serps rondant per les cases (fins i tot s’han vist alguns taurons a 30km del mar endins), i el pitjor, que sembla que hi haurà més ciclons tropicals al febrer. En fi, des d’aquí ànims per tota la gent afectada!
Com a nota positiva, per la tele s’han tret imatges molt alarmants de Brisbane, la 3era ciutat més gran d’Austràlia. Doncs bé, conec gent que viu allà o té coneguts per allà i sembla ser que la situació no és tan catastròfica com s’ha pintat a la televisió.

I res, un salut per tothom, fins a la pròxima!

Cap d’any a Sydney

dimecres, 5/01/2011
new_year_2_wideweb__470x305,0.jpg

New year's eve Fireworks

Doncs com veieu avui parlaré del cap d’any a Sydney. Imagino que ja sabeu que a Sydney l’any nou arriba unes quantes hores abans -10 per ser exactes-. Dic que imagino que ho sabeu ja que la majoria de les televisions espanyoles s’esforcen en recordar-ho any rere any, i la veritat…., com deia el meu amic Gerard, és una notícia sense massa interès.
Més que res perquè passa cada dia, cada any i continuarà passant a no ser que la Terra canvïi el seu sentit de rotació sobre ella mateixa -vaja, que seguirà passant.

Tanmateix -i no sé si és una raó per les quals sempre ensenyen la imatge del cap d’any de Sydney per la televisió- s’ha de reconèixer que els focs artificials que es llencen pel cap d’any aquí, a banda de valer una dinerada, són molt espectaculars. De fet, és com si la ciutat es paralitzés durant els 4 o 5 minutets que duren. Hi ha molta gent que des de les 10 del dematí està passan t calor a algun parc per tal de tenir una perspectiva privilegiada i poder veure’ls en condicions. A més, com que els focs artificials es tiren sobre el Sydney Harbour Bridge (el pont aquest famós de Sydney que, per dir-ho d’alguna manera, divideix la ciutat en dos), aquest es tanca i molt bona part del tràfic de la ciutat queda afectat. Total, que tothom acaba estant pendent dels famosos focs artificials, tot i que si no tens una bona vista del pont, de l’Opera House i del port, no tenen res d’especial.

En fi, fins a la pròxima i que tingueu un bon any!