Tasmània (II)

DSCF0313.JPG

Wombat

Continuo amb Tasmània.

A aquesta primera foto podeu veure un wombat. Ja el vaig anomenar al post anterior, però volia penjar una foto. És un animal força tranquil i herbívor. Jo havia llegit una notíc

ia d’un wombat que va matar a un home, però em sembla que és molt anecdòtic. És com si un home mor per culpa d’un gall o d’un gat o alguna cosa així. Vaja, que no fan res, t’hi pots acostar tan com vulguis. Alguns d’ells, però, són bastant tímids i fugen. De totes maneres, són força curiosos i per això he penjat la foto. D’altra banda, la gran atracció de l’illa en quant a fauna és el Diable de Tasmània. Si no heu vist cap foto del de veritat, imagino que com a mínim haureu vist el de la Warner Bros. Doncs bé, el de veritat no se li assembla massa.

Tasmanian_devil.jpg
Diable de Tasmània

Us penjo també una altra foto. Aquest bitxo resulta que és l’anàleg australià de la hiena – tot i que és molt més esquifit. És a dir, s’alimenta a base de la carn i els ossos d’animals morts – és carronyaire.Uns natius de l’illa em van dir que fa uns 50 anys estaven per tot arreu, tanmateix avui en dia és bastant difícil  trobar-los de manera natural. Hom podria pensar que això és una conseqüència de la influència de l’home sobre l’entorn, però en cas que fos això seria una conseqüència molt indirecta ja que fa 50-40 anys la societat australiana estava força desenvolupada i tanmateix encara estaven per tot arreu. La causa de la dràstica reducció d’exemplars d’aquesta espècie és una espècie de càncer de pell pel qual els científics encara no han pogut trobar cura. Aquesta malaltia els hi fa perdre la visió i moren perquè no veuen i no troben menjar. A dia d’avui estan molt preocupats per la supervivència de l’espècie ja que aquesta malaltia s’ha transmet ja a un 70% de la població. Hi ha un projecte, per exemple, d’agafar la part de la població que encara està sana i separar-la de l’altra mitjançant valles per tota l’illa. En fi, esperem que sobrevisquin!

Canvinat de tema, a la foto de sota podeu veure la Cradle Mountain i el Dove Lake. És una de les atraccions turístiques de Tasmània. Com vaig dir a l’anterior post, està ple de parcs naturals i aquest és possible

ment el més visitat. La veritat és que pels amants de les excursions per la muntanya, Austràlia és un bon país. Dit així, sembla obvi…Austràlia és tan gran com Europa, i a Europa també hi ha moltíssims llocs per fer excursions.Però bé, el que volia dir és que a Tasmània concretament, que és un indret relativament petit, és un paradís pels amants de les excursions. De fet, l’excursió (aquí ho anomenen bushwalking) més famosa del país està a Tasmània i va des de la Cradle Mountain aquesta fins a un tal Lake St-Clair. És una excursió per la muntanya que dura 7

dies i sembla ser molt però que molt recomanable. En el transcurs de la mateixa tens unes vistes increïbles de les muntanyes de l’illa, pots veure molts animals, creues diferents rius, salts d’aigua, etc.  En el meu cas, però, simplement vaig fer una excurisoneta de 6h i prou, tot i que també molt recomanable! En resum, si us agrada la muntanya és un lloc a tenir en compte!

DSCF0273.JPG

Cradle Mountain

En fi, que vagi bé i comenceu a fer apostes per la final de l’Open d’Austràlia. Jo amb els meus amics vaig dir que la final seria Murray-Djokovic i mira, l’he encertat. També vaig dir que guanyaria Murray, tot i que veient el nivell de joc a les semifinals, sembla que el Djokovic està molt fort. Tanmateix, ho vaig dir en el seu dia així que ho mantindré, aposto per Murray!

2 comentaris

  • Ferran Montoya

    30/01/2011 21:54

    Doncs al final ha sigut Djokovic ejjeje. No es pot encertar tot. Els diablos de tasmania no es poden tenir domèstics? es molt mono jejeje. Molt bona foto per cert, amb la boca oberta.

    Per protegir l’espècie no es pot fer una reserva on puguin controlar tots els factors que els hi afecten? Molta pasta no? jeje

    Jo no sóc de caminar però clar, veient les fotos que pots trobar per internet faria el sacrifici xD

  • Anna Mujal i Colilles

    03/02/2011 10:31

    Quina gràcia trobar-te via el diari ARA!!!! no em semblava que fes tant que encara treies el cap pel despatx!

    Una abraçada!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús