Sobre les consultes sobiranistes. Són un fracàs o no?

Abans de tot, aquest post el faré en un format una mica més formal que els anteriors ja que ens hem informat mínimament per fer-lo. Dic ‘ens’ ja que aquest post no l’he fet sol, sinó que m’ha ajudat l’Ivan, un altre noi que com jo està fent un doctorat aquí a Sydney. De fet, la idea principal – ben simple, per cert – que s’amaga darrera de tota la parafarnàlia que vindrà a continuació és seva.

Després de la consulta independentista de l’altre dia a Barcelona, vam consultar la versió digital d’alguns diaris i, com era d’esperar, cadascú deia la seva. El País es mostrava indiferent (mostrava les dades i prou), els diaris espanyolistes – La Razón, l’ABC, etc – definien la consulta com un fracàs, i diaris com l’ARA.cat ho trobaven tot un triomf. En aquest escrit volem intentar donar una versió una mica més imparcial de l’assumpte. Intentarem exposar fets i no deixar-nos emportar pel que ens agradaria que fos.

Va ser, doncs, un fracàs el 21.37% aquest de participació amb un 89.7% de vots a favor? Deixeu-nos, fer una assumpció una mica generalista. És possible que faci decantar la balança una mica cap al cantó de ‘no és un fracàs’, però suposo que qui vulgui pensar que ‘sí que va ser un fracàs’ no ens podrà dir que és una assumpció massa greu ja que les dades estan a internet [1]. Suposarem que hi ha un 20% de la població catalana que si hi hagués un referèndum aniria a votar i votaria que està a favor de la independència. No sembla una assumpció massa greu ja que posant l’exemple de Barcelona aquest percentatge és del 21.37% (participació)· 89.7% (vots a favor) = 19.16%. A més, sabem que a la majoria de municipis en què s’ha fet la proposta hi ha hagut una participació del voltant del 20% i en totes elles en general el SI guanya per un 90% o així [1]. Si bé és cert que hi ha municipis que no s’han pronunciat i on és possible que el SI no fos del 90%, també val a dir que a les primeres consultes a Arenys de Munt, i altres municipis també va haver-hi un 90% de SI i la participació era de més del 30%. Sembla més o menys raonable, doncs, fer una assumpció com aquesta.

Un cop feta tal assumpció, suposem que es fés un referèndum. Donat que un referèndum és quelcom força més important que una simple consulta sobiranista suposem que hi haurà força gent que anirà a votar. Molta gent – en general els que volen pensar que el 20% és un fracàs – dóna per suposat que la gent que a les consultes sobiranistes no s’ha pronunciat votaria que no. Però això és bastant suposar. Nosaltres no farem cap assumpció. Simplement estudiarem – i aquesta és la idea principal d’aquest escrit – quin percentatge d’aquesta gent que no s’ha pronunciat hauria de votar que SI per tal que el referèndum s’aprovés. El càlcul és tan senzill com això:

Com hem comentat anteriorment, suposem que hi ha un 20% de la participació que vota que SI. Ara anomenem X a la participació total del referèndum. Això vol dir que (X-20) serà la població que encara no s’ha pronunciat i que participa en aquest referèndum imaginari. Per exemple, en el cas extrem que la participació del referèndum fos del 100%, X =100 i aleshores X -20 = 80, que és la gent que encara no s’ha pronunciat. Imaginem que tot està clar fins aquí.

Anomenem ara Y al percentatge de la gent que encara no s’ha pronunciat i que vota que SI. Havent definit les variables d’aquesta manera, el percentatge de catalans que diuen SI al referèndum serà: 20 + (X-20)·Y. Per exemple, imaginem que la participació és del 60%, és a dir, X=60 (si fos més baixa, el referèndum quedaria anul·lat). Aleshores, X-20=40. Ara imaginem que només un 10% de tota la gent que no s’ha pronunciat fins ara i que participa al referèndum, vota que SI. Aleshores, 20 + (X-20)·Y = 20 + (60-20)·10% = 20 + 40·10% = 24%. Aquest nombre sembla baixíssim, però s’ha de tenir en compte que està calculat respecte al percentatge total de votants. Per poder dir amb propietat si és un nombre molt baix o no s’hauria de comparar amb la participació, que hem suposat que és d’un 60%. Clar, per guanyar el referèndum amb un 60% de participació, només cal que la meitat d’aquesta participació digui que SI, i això és un 60/2 = 30% de la població total. Ara es pot veure, doncs, que aquest 24% (corresponent a un 10% de la gent que encara no s’ha pronunciat i que participa al referèndum + el 20% que assumim que sempre votarà que SI) no és una xifra tan baixa.

Esperem que l’exemple hagi estat prou clarificador. Per tant, resolem ara el cas general. Havíem dit que el nombre total de catalans que vota que SI en el referèndum és 20 + (X-20)·Y. Si aquest nombre és més gran que la meitat de la participació (X/2) aleshores el referèndum s’haurà guanyat. Per contra, si aquest nombre total de catalans que diu que SI, 20 + (X-20)·Y és més petit que la meitat de la participació total (X/2), llavors els referèndum no haurà triomfat. El cas límit, i que representem a continuació, és el cas en què el nombre total de votants que diu que SI iguala a la meitat de la participació. En aquest cas, 20 + (X-20)·Y = X/2. Podem aïllar Y, el percentatge de votants que encara no s’ha pronunciat i que diu que SI, i obtenim:formula2.jpgLa representació d’aquest percentatge en front de la participació la mostrem a continuació:

grafica.jpg

Arribats a aquest punt, ens agradaria poder extreure algun tipus de conclusió. Si sabéssim segur quina seria la participació de tal referèndum, la conclusió d’aquest escrit seria immediata. Aplicaríem la nostra fórmula  Y = 100·(X-40)/(X-20)   i sabríem directament quin és el percentatge de tota la gent que encara no s’ha pronunciat que faria falta que votés que SI per tal que el referèndum tirés endavant. Aquesta conclusió seria totalment imparcial. Per exemple, si la participació fos d’un 90%, el percentatge del 70% de la gent que no s’ha pronunciat encara que faria falta que votés que sí per tal que guanyés el SI seria:

formula1.jpg

És a dir, en aquest cas, quan la participació és del 90%, si aproximadament un de cada tres dels votants que encara no s’ha pronunciat, votés que SI, aleshores el referèndum seria exitós. Creiem que fins i tot algú que tingui moltes ganes de pensar que això del 20% va ser un fracàs hauria d’admetre aquesta afirmació com a vàlida. L’única assumpció que hem fet és la del 20%. Referent a la dada aquesta del 20%, som conscients que no hem tractat les dades de manera estrictament rigorosa, però per un escrit d’aquest estil ja anava bé. Deixem per a qui vulgui la tasca de mirar [1] i extreure un nombre més rigurós que el 20%. Tanmateix, no creiem que aquest nombre sigui molt llunyà al 20%, i és per això que el vam triar. En tot cas, només cladria introduir aquest nombre a la formuleta enlloc del 20 i podríem treure conclusions de manera molt més rigurosa que les que se’ns venen en general a través dels medis de comunicació, normalment basades en el que als medis els hi agradaria que fos. Nosaltres ni diem ni deixem de dir que les consultes hagin estat un fracàs o no. Simplement estem dient el que hem dit. Les consultes sobirnaistes que s’han realitzat ens estan dient que donada una participació X (en l’exemple d’aquí dalt 90%), si el hi hagués un percentatge de persones que encara no s’han pronunciat Y (en l’exemple, un 36%) que votés que SI, aleshores el referèndum seria un èxit.

Com es pot veure, tot depèn de la participació. De fet, observant la gràfica es pot veure que una participació baixa afavoreix al SI, mentre que una participació alta afavoreix al NO[1]. Aquesta, però, és una variable molt difícil d’estimar ja que depèn de molts factors.Tanmateix, després de veure dades sobre altres referèndums, ens aventurem a dir que a dia d’avui si és fes tal referèndum, la participació no seria gaire més alta del 70%. Aquesta és una afirmació sense cap mena de rigor i no vol ser res més que una quiniela. Però si algun dia hi hagués un referèndum i la participació acabés sent del 70% podríem teure pit i dir ‘Ja ho dèiem nosaltres!’. Sinó, simplement direm que era molt difícil. Tot seguit, però, us donem els motius que ens han fet arribar a aquesta conclusió.

Una de les primeres coses que hom pensaria per estimar la participació d’un referèndum d’aquesta magnitud és ‘anem a mirar dades d’altres referèndums d’independència’. Doncs bé, aquesta informació es pot trobar a [2]. Tanmateix no ens interessen tots els referèndums. Hi ha moltes independències que s’han declarat en finalitzar una guerra o en situacions econòmiques molt precàries, etc. Només ens interessen aquelles independències que s’hagin dut a terme com un procés pacífic, democràtic i on la qualitat de vida dels ciutadants del poble que es vol independitzar i del país al que pertanyen són equiparables. L’exemple més clar de tots és el Québec. Com tots sabeu, el Québec és un estat francòfon dins del Canadà. La població és propera als 8 milions d’habitants, el que representa un 23.9% de la problació del Canadà [3] – comparar amb les dades de Catalunya, on el nombre d’habitant és del 7.5 milions, representant un 16% de la població espanyola [4]. Doncs bé, els habitants del Québec han realitzat dos referèndums d’independència [5,6]. El primer d’ells, realitzat al 1980, va tenir una participació del 85.61% i el NO va guanyar amb una majoria del 59.56% – el SI va ser del 40.44%. En quant al segon, la participació va ser del 93.56% i el NO va guanyar amb una majoria del 50.58% – el SI, en canvi, va ser del 49.42%. Com es pot veure, en ambdós referèndums la participació va ser molt alta. Donada l’analogia, això ens podria fer pensar que la participació al referèndum català seria molt alta també, afavorint al NO. Tanmateix, mirem ara la participació a les eleccions estatals del Québec els anys anteriors al referèndum [7]. Sorprenentment – si equiparem la seva participació a la d’Espanya – la participació era brutal! Les eleccions anteriors al primer referèndum van comptar amb la participació del 85.27% (només un 0.34% menys que al referèndum) i l’any anterior al segon la participació va ser del 81.58% (un 12% menys que al referèndum).

Analitzem ara el cas de Groenlàndia.  Bé, abans de tot cal dir que no són un país independent, sinó que després del referèndum del 2008 han passat a ser un país autonòmic dins el Regne de Dinamarca [7]. No són independents però estan força a prop. En tot cas, fixem-nos en la participació de les eleccions i en la participació del referèndum. El referèndum del 2008 té una participació del 71.96% [8]  i les eleccions anteriors del 2005 tenen una participació del 74.6% [9].

Finalment – perdoneu per l’extensió de l’escrit, però volíem ser una mica rigurosos – estudiem la participació als referèndums que s’han fet a Espanya i la participació a les eleccions. Comencem pel referèndum del 76, en el qual es va preguntar a la població si es volia aprovar la llei que permetria reformar políticament el país [11]. Doncs bé, la participació va ser del 77.8%. Posteriorment es van celebrar les eleccions del 77 i la participació va ser del 78.8% [12]. Mirem ara el referèndum del 78, en el qual es va votar a favor de la Constitució. Sembla curiós que per quelcom tan important com això, la participació fos només del 67.1% [13]. Tot seguit, mirem la participació a les eleccions del 79: un 68.04% [14]. I ja per finalitzar (això s’està començant a fer pesat), mirem la participació als altres dos referèndums que s’han fet a Espanya així com a les últimes eleccions catalanes [15,16,17]. Al referèndum del 86 la participació va ser del 59.4% i al del 2005 va ser del 42%, marcant així un mínim històric en democràcia. Pel que fa a les eleccions catalanes del 2010, la participació ha estat del 58%.

Si mireu totes les dades que hem donat, podreu veure que el cas en què hi ha més diferència entre la participació a un referèndum i la participació a unes eleccions pròximes és el 12% corresponent al referèndum del 1995 al Québec. Tenint present que a les últimes eleccions catalanes la participació va ser del 58% i que fins i tot pel referèndum de la constitució Espanyola la participació va ser inferior al 70%, no sembla tan escandalós pronosticar que la participació seria de l’ordre del 70%, no més. Però bé, com hem dit abans, l’estudi del comportament dels grups socials és quelcom força complex, així que si hi acabés havent un referèndum (ens sembla indignant que el govern espanyol ho prohibeixi – que no vol dir que votaríem que SI, ni tampoc que NO ) podria passar qualsevol cosa.

Salut!

 

Referències

1.- http://ca.wikipedia.org/wiki/Consultes_sobre_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya

2.- http://en.wikipedia.org/wiki/Independence_referendum

3.- http://en.wikipedia.org/wiki/Quebec

4.- http://en.wikipedia.org/wiki/Catalonia

5.- http://en.wikipedia.org/wiki/Quebec_referendum,_1980

6.- http://en.wikipedia.org/wiki/Quebec_referendum,_1995

7.- http://faculty.marianopolis.edu/c.belanger/quebechistory/stats/Quebecelections-rateofparticipation.html

8.- http://en.wikipedia.org/wiki/Greenland

9.- http://en.wikipedia.org/wiki/Greenlandic_self-government_referendum,_2008

10.- http://en.wikipedia.org/wiki/Greenlandic_parliamentary_election,_2005

11.-  http://en.wikipedia.org/wiki/Spanish_political_reform_referendum,_1976

12.- http://en.wikipedia.org/wiki/Spanish_general_election,_1977

13.- http://en.wikipedia.org/wiki/Spanish_constitutional_referendum,_1978

14.- http://es.wikipedia.org/wiki/Elecciones_generales_de_Espa%C3%B1a_de_1979

15.- http://es.wikipedia.org/wiki/Refer%C3%A9ndum_sobre_la_permanencia_de_Espa%C3%B1a_en_la_OTAN

16.- http://en.wikipedia.org/wiki/Spanish_European_Constitution_referendum,_2005

17.- http://www.gencat.cat/governacio/eleccions/eleccions2010/resultats2010/09AU/DAU09999CM_L2.htm


[1] Això us hauria de recordar al que passa a les eleccions generals o autonòmiques, on en general una participació baixa afavoreix a les dretes i una participació alta a les esquerres. La raó és la mateixa, els votants de dretes són un percentatge molt constant de la població i per això mentres menys gent vota el seu pes és major.

5 comentaris

  • Toni Tugores

    19/04/2011 6:11

    Hola Xavi,

    Molt interessant i ben documentat!

    Com ja indiques al final, hi ha molts d’aspectes que s’haurien de considerar quan es fes l’extrapolació. A mi se m’ocorren dos:

    i) La consulta sobiranista actua com una mostra d’intenció declarada, potser no és equivalent al vot final en cas que el referèndum fos oficial. A les enquestes hi ha una tendència a respondre afirmativament quan s’ofereix una nova possibilitat . Per exemple, “aniria vostè a un centre comercial si el féssim aquí al costat?”–> molta gent respon que sí, després no té tan d’èxit com s’havia pensat (o tot el contrari). El mateix passa quan es pregunta per una nova línea de metro, autopista, etc (ficar referències ;) ). És més difícil dir “No” quan t’ofereixen alguna possibilitat potencialment “atractiva”, en aquest cas l’ autodeterminació. És a dir, la declaració d’intencions i la tria final varien en aquestos casos.

    ii) Un aspecte que potser també podría tenir pes és considerar que pràcticament només hi ha hagut publicitat positiva de la consulta, doncs la estratègia del mitjans espanyolistes ha estat la de minimitzar la cobertura informativa (com per exemple El País). Hem de suposar que en cas que es fes un referèndum oficial, tota la maquinaria mediàtica (i propagandìstica) contrària al dret d’autodeterminació, faria una campanya intensiva per a convèncer als votants catalans que la independència els comportaria efectes molt negatius. Tal vegada aquestos mitjans tenen molt més d’espai a la TV, ràdio, internet i estructures de poder que no els catalanistes. Potser dins de la mostra que ha votat a favor -aquest 19.16%- hauria pèrdues arran d’aquesta campanya “fatalista”. Suposo que deu haver línies de recerca que quantifiquen aquestos efectes i molts d’altres.

    Per suposat que hi ha molts més factors. Els dos exemples que he posat diguem que “rebaixen” el percentatge, per una marcada desviació personal a veure el got mig buit. Permet-me que em disculpi. En qualsevol cas, aquí l’assumpció de ceteris paribus és difícil d’assumir, oi? És un cas ben interessant.

    Que vagi molt bé per Sydney. M’alegro moltíssim que estiguis fent el doctorat allà. Ja em contaràs.

  • Daniel Nomen i Recio

    19/04/2011 7:39

    Benvolgut Xavier, felicitats pel vostre article. Certament, penso, com el Toni, que l’únic que pot fer variar substanciosament els vostres càlculs (que, a mi, tan matemàticament ignorant, em semblen molt ben travats) és la campanya mediàtica contra la independència que tindrà lloc (amb la potència d’un huracà apocalíptic) el dia que el tal referèndum s’arribi a convocar.
    Tanmateix, les coses estan arribant a un punt, que cada cop és més materialment evident que, amb Espanya, ja no s’hi pot fer massa més cosa que abaixar el cap i usar molta vaselina. I vull pensar que cap de les dues coses resulta agradable per a la majoria de la població d’aquestes terres.

    M’agrada llegir-te, Xavier. Estudia molt! Ens faran molta falta intel·ligències clares, honestes i potents com la teva!
    Una abraçada d’un ex-profe que es dóna el gust immens d’aprendre del seu ex-alumne!

    Daniel Nomen

  • Alejandro Alvarez

    19/04/2011 12:29

    No sabia que estaves a Sydney, vaya crack!Molt interessant l’article, podeu enviar-ho a l’Egozcue de Probabilitat de Camins que segur que li fara gracia. Una abracada!

  • Ernest Montlló

    22/04/2011 16:25

    Felicitats Xavier i Ivan per l’article em sembla molt encertat! Jo d’aquest en trec una observació:

    No em sorprèn la posició dels del ABC, Mundo, etc. per a ells és un fracàs saber que no seria tant difícil un resultat positiu en un referèndum vinculant.

    Èxit i fracàs són termes subjectius, per tant senzillament qui parli d’èxit es posiciona a favor del referèndum i la independència i qui parli de fracàs hi està en contra. No és que uns estiguin encertats i altres equivocats, senzillament amb aquestes afirmacions (poc periodístiques per cert), i que són ben compatibles, deixen clar el seu posicionament envers del referèndum.

    Per tant el fet de posar aquests adjectius és doncs una manera de mostrar el propi punt de vista per sobre del que seria periodisme que seria posar participació del 20% i punt. Tant de bo hi hagués hagut un article com el teu dins el diari!

  • Gaby

    17/05/2011 10:39

    Putos Cracks

    Dos comentaris:

    1) Aquest anàlisi enginyeril no es molt útil a la política, no son tant importants els números freds com les tendències. Yo en trobo dues de tendències:

    1a) La participació a la baixa: Descontent amb el sistema

    1b) L’independentisme a l’alça. Pensa en aquesta enquesta fa 10 anys, els resultats haurien estat molt diferents.

    2) De del meu punt de vista les sensacions son més importants que els números, per exemple el fet de que el president de la generalitat vagi a votar presumiblement pel SI i dos dies després voti NO quan la votació es real al parlament desprestigia la consulta.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús