Arxiu de la categoria ‘General’

Tasmània (I)

dissabte, 22/01/2011

wineglass bay.jpg

Wineglass Bay

Tasmània és aquesta diminuta illa – no tan diminuta si estigués a Europa, la seva àrea és més de dues vegades la de Catalunya – al sud d’Austràlia. És un estat més i, exceptuant l’estat que forma la capital Canberra, és el més petit d’Austràlia. Tanmateix, el clima és força més fresc que a l’illa gran i això afecta directament tant a la vida animal com al paisatge de la illa. La varietat de paisatge que s’hi poden trobar és brutal.Platges de sorra blanca a l’est i sud-est, costa rocosa a la major part de la resta de l’illa, boscos tropicals a l’oest, planes seques al centre de l’illa, paisatge de muntanya a alguns parcs naturals, salts d’aigua, i un llarg etcètera. Aquesta foto que veieu a dalt, per exemple, és d’una de les badies més famoses de l’illa. S’anomena Wineglass Bay i està en un parc natural immens. S’ha de caminar una hora i mitja per poder accedir-hi però val la pena. Com he dit abans, això està a l’est de l’illa. De fet, l’est de l’illa és la part més turística de la mateixa, però tot i això no està massificada ni molt menys. Trobo que és un indret molt recomanable per anar-hi una o dues setmanetes.

DSCF0320.JPG

Wallaby

En quant als animals, s’hi poden veure la majoria d’animals emblemàtics australians. No fa falta anar al zoo ni res, te’ls trobes encara que no vulguis, sobretot per la nit. Em refereixo a wombats, wallabies, echidnas, pingüins, dofins i amb una mica de sort pots veure ornitorrincs i el famós diable de Tasmània. Us penjo la foto d’un wallaby. És el que nosaltres a primera vista anomenem cangur, però no ho és. La principal diferència és que els cangurs són molt més grans -poden arribar a fer 2m. d’alçada. Els wallabies, en canvi, són més aviat petits i resulta que són els únics que es troben a Tasmània. De fet és una sort a l’hora de conduir, ja que aquests animals estan per tot arreu i quan condueixes de nit se’t creuen. Doncs bé, com xoquis contra un cangur ho portes clar. És força perillós. Si atropelles un wallaby, en canvi, al cotxe no li passa re. La conclusió no és anem a atropellar wallabies (jo per exemple estic tot orgullós de no haver-ne atropellat cap…no és habitual, tothom diu que atropellar-los és el més habitual), però com a mínim pots estar tranquil que si pel que fos n’atropelles un, no et passarà res.

La veritat és que tots aquests animals són força curiosos i no els trobes a cap altre indret del món a banda d’aquí. A més, són en general inofensius, el que els fa encara més atractius. L’echidna i l’ornitorrinc, per exemple, són els únics mamífers que ponen ous. Vaja, que val la pena passejar-se per aquí i veure aquestes curioses bestioles en el seu hàbitat natural.

Ja explicaré més coses un altre dia, fins a la pròxima!

Inundacions a Austràlia

dilluns, 17/01/2011

Hola de nou! Avui escriuré una mica sobre les inundacions a Austràlia, tot i que com avui tinc temps, em sembla que acabaré parlant d’algunes altres coses. En fi, allá voy.

ciclons.jpg

Ciclons tropicals registrats entre 1985-2005

Des que les inundacions a Austràlia, Brasil i Sri Lanka han copsat les notícies d’arreu del món, molta gent m’ha preguntat si estic bé i tal i qual. Doncs efectivament, estic bé; per aquí a Sydney (i tampoc a Tasmània – hi vaig estar la setmana passada) no hem patit les conseqüències d’aquests ciclons TROPICALS. Poso tropicals en majúscules perquè aquests fenòmens passen al voltant dels tròpics, i val la pena recordar que el Tròpic de Capricorn passa pel centre-nord d’Austràlia. Podeu mirar, per exemple, la foto aquesta que he penjat, on es veuen les regions afectades pels ciclons tropicals des del 1985 al 2005. No vull ni molt menys faltar el respecte a la gent afectada. Es més, evidentment recolzo totes les iniciatives dels australians per tal d’ajudar als afectats. Crec que en aquest aspecte són una societat força solidària. Una de les millors propostes que he escoltat -tot i que per desgracia no crec que s’arribi a produir- és la de cancel·lar tots els focs artificials pel dia d’Austràlia, que és el 26 d’aquests mes, i donar tots els milions de dollars que es pensaven gastar a la gent afectada. Però simplement volia posar sobre la taula el fet que mentre continuï vivint gent a aquestes regions, aquestes catàstrofes humanes continuaran ocurrent. Sempre han passat, i continuaran passant. I com deia abans, ho dic amb tot el respecte pels afectats aquest any, pels que ara fa just un any estaven afectats a Haiti, etc etc. Només he fet el comentari perquè sembla que hi ha gent que se n’oblida.

Tanmateix, deixeu-me -ja que avui tinc temps- fer una altra reflexió barata. Per què creieu que són tan solidaris els australians? Són més bones persones, potser? Un dia, un indi em va donar la seva opinió sobre aquest tema, i crec que era força encertada. Bàsicament el que em dir és que la mentalitat aquesta de ‘mirar pels demés’ és quelcom que algunes societats es poden permetre, però que d’altres no. Deia que a l’Índia això de deixar una cadira lliure perquè una altra persona s’assegui no es porta. Si tu la deixes lliure, un altre l’agafarà per tu. Ningú mira pels demés perquè bastant tenen en mirar per ells mateixos i la seva família. Em recorda una mica el típic tema de quan a Espanya a algú se li cau el moneder, un ipod, una bufanda o un jersei al carrer o alguna cosa així. Pots deixar-ho al mateix lloc on l’has trobat, però saps que si ho fas, el que va darrera teu ho agafarà. La millor solució sembla ser, en cas que sigui un moneder o alguna cosa així, portar-ho a la policia, o a objectes perduts si estàs a dins d’un edifici, universitat, etc. Tanmateix, tots sabem que, per regla general, als països nòrdics això no passa. Si se t’ha caigut alguna cosa al carrer i te n’adones quan encara estàs relativament a prop, pots tornar fent la mateixa ruta en sentit contrari i es ben probable que ho acabis trobant. Som els espanyols mes males persones? Evidentment no, però està clar que des de fa molts anys la nostra qualitat de vida ha estat inferior -o força inferior- a la dels països nòrdics. Bé, és un tema una mica ambigu, ja que no se fins a quin punt si a Espanya visquéssim tan be com viuen els nòrdics, deixaríem de fer aquestes coses. És la picaresca del Lazarillo de Tormes una conseqüència d’una pitjor qualitat de vida, o s’ha convertit en un tret cultural? D’altra banda, està clar que les cultures canvien amb l’educació i la qualitat de vida, però realment ho podríem canviar? En fi…., deixarem el tema apart, jeje.

Mapa-de-Australia.JPG

Principals ciutats d'Austràlia i divisió per estats

Doncs això, que aquí a Sydney de moment estem be. De fet, aquí estem a uns 1000km al sud de les zones afectades que estan més al sud…, penjo una foto d’Austràlia perquè ho veieu. Tanmateix la situació a Queensland és alarmant. Han mort vàries persones degut a les inundacions, però la cosa no s’acaba aquí: malalties associades als mosquits, tot i ser una gran minoria…gent que aprofitar per saquejar tot el que pot, cocodrils i serps rondant per les cases (fins i tot s’han vist alguns taurons a 30km del mar endins), i el pitjor, que sembla que hi haurà més ciclons tropicals al febrer. En fi, des d’aquí ànims per tota la gent afectada!
Com a nota positiva, per la tele s’han tret imatges molt alarmants de Brisbane, la 3era ciutat més gran d’Austràlia. Doncs bé, conec gent que viu allà o té coneguts per allà i sembla ser que la situació no és tan catastròfica com s’ha pintat a la televisió.

I res, un salut per tothom, fins a la pròxima!

Cap d’any a Sydney

dimecres, 5/01/2011
new_year_2_wideweb__470x305,0.jpg

New year's eve Fireworks

Doncs com veieu avui parlaré del cap d’any a Sydney. Imagino que ja sabeu que a Sydney l’any nou arriba unes quantes hores abans -10 per ser exactes-. Dic que imagino que ho sabeu ja que la majoria de les televisions espanyoles s’esforcen en recordar-ho any rere any, i la veritat…., com deia el meu amic Gerard, és una notícia sense massa interès.
Més que res perquè passa cada dia, cada any i continuarà passant a no ser que la Terra canvïi el seu sentit de rotació sobre ella mateixa -vaja, que seguirà passant.

Tanmateix -i no sé si és una raó per les quals sempre ensenyen la imatge del cap d’any de Sydney per la televisió- s’ha de reconèixer que els focs artificials que es llencen pel cap d’any aquí, a banda de valer una dinerada, són molt espectaculars. De fet, és com si la ciutat es paralitzés durant els 4 o 5 minutets que duren. Hi ha molta gent que des de les 10 del dematí està passan t calor a algun parc per tal de tenir una perspectiva privilegiada i poder veure’ls en condicions. A més, com que els focs artificials es tiren sobre el Sydney Harbour Bridge (el pont aquest famós de Sydney que, per dir-ho d’alguna manera, divideix la ciutat en dos), aquest es tanca i molt bona part del tràfic de la ciutat queda afectat. Total, que tothom acaba estant pendent dels famosos focs artificials, tot i que si no tens una bona vista del pont, de l’Opera House i del port, no tenen res d’especial.

En fi, fins a la pròxima i que tingueu un bon any!

Nadal a Bondi Beach

divendres, 31/12/2010
156955_485106927449_505582449_5677784_5445530_n.jpg

Bondi Beach

Hola a tothom!

Aquests dies vaig una mica de cul i per això portava temps sense actualitzar. A veure si a partir d’ara actualitzo més sovint, encara que siguin actualitzacions curtes i cutres.

Avui simplement us penjo una foto de fa 6 dies. La foto la va fer un amic meu el dia de nadal quan vam anar a fer una barbacoa a Bondi Beach. Bondi Beach és una de les platges més famoses de Sydney, bàsicament perquè és una de les que està més a prop del centre de la ciutat. Parèntesis: aquí a la gent els hi agrada molt això de fer barbacoes. Totes les cases a les quals he estat tenen un trasto d’aquests per fer barbacoes i a les platges sempre hi ha barbacoes públiques. Són com unes planxes d’acer bastant grans…només has d’apretar un botonet que tenen a sota perquè l’acer es calenti i es faci la carn o el que hagis posat.

Doncs bé, com podeu veure feia molt bon dia i la platja estava bastant a reventar. De fet, aquí la platja es veu molt buida per la de gent que hi havia. Es fa bastant curiós veure els guarniments típics del nadal i a tothom amb barrets navidencs (tot i que a la foto no se’n veu ni un, molta gent els duia). Però bé, és com tot, a nosaltres se’ns fa curiós però si parles amb algú de Chile o South Africa et diuen que per ells el nadal és això….calor, barbacoes, platja, etc.

Ah, per cert, això que posa ‘Surf Rescue’ indica que hi ha un equip de salvament especial a la platja pels surfistes…aquí el surf és com si fos l’esport nacional, tothom en fa, però entre que les onades són bastant grosses, que hi ha corrents d’aquestes que se t’emporten cap endins, i que hi ha taurons i meduses doncs imagino que tota precaució és poca.

En fi, bones festes per tothom i bona entrada d’any!!

Les Blue Mountains

divendres, 10/12/2010

IMG_3521.JPGIMG_3518.JPGA unes dues hores en tren de Sydney es troben aquestes muntanyes, les Blue Mountains.  No sé si ho podeu apreciar massa bé en les fotos, però trobo que el paisatge és força diferent al que he pogut observar per Europa, o com a mínim aquesta és la impressió que em vaig dur. Crec que mai havia vist unes parets verticals tan pronunciades al costat d’una esplanada tan enorme totalment coverta de vegetació.  La vegetació també la vaig trobar un pèl curiosa (hi ha molts eucalíptus per exemple), però no em va cridar tan l’atenció com el fet que enmig d’una esplanada hi havessin aquestes parets verticals tan bèsties. De fet, respecte a la vegetació, tot és tan semblant que recomanen  a la gent que va a fer senderisme avisar a algú de l’hora en què se suposa que arribaran; i que si no ho fan, que truquin a la policia. En general no passa mai res, però s’ha donat el cas que alguns Motxilers que hagin anat a fer senderisme sols s’hagin acabat perdent. Imagino que això pot passar a qualsevol lloc del món, però es veu que per aquests indrets és força comú degut a què el paisatge és molt igual a tot arreu, l’ambient és humit i no és fàcil trobar aigua.

Pel que fa als tres pedruscos que es poden veure a la segona foto, es coneixen com ‘The Three Sisters’. El nom els hi ve d’una antiga creència del que s’anomena ‘Indigeous Australian Dreamtime’. Pel que tinc entès, bàsicament és el nom genèric que se li dóna a tota una sèrie de creències, llengendes i regles que regien la vida dels aborígens australians. Per exemple, en el cas de les three sisters, la llegenda és que tres germanes es van enamorar de tres homes d’una tribu veïna, però el casament es va prohibir per la llei tribal. A això ho van seguir tota una sèrie de lluites brutals entre les tribus, així que per tal d’acabar amb elles un ancià les va convertir en pedra. Tanmateix, aquest ancià morí en una de les lluites, deixant eternament a les tres germanes convertides en pedra.

Com podeu veure, el tema dóna de sí. Hi ha moltes llengendes curioses, no obstant jo no en tinc ni idea (aquesta llegenda, per exemple, la conec perquè ho vaig llegir a una Lonely Planet quan vaig anar cap allà), així que si en voleu saber més mireu per internet que segur que trobeu moltes coses.  Del que sí que estic una miqueta (tampoc massa) més enterat és del tema aborígens en general, que també dóna molt de sí, així que segur que algun dia en parlaré una mica més. Avui, però, us deixo amb aquestes dues imatges de les Blue Mountains.

Salut i república!

Burocràcia a les illes Fiji

diumenge, 5/12/2010

Abans de tot,  on estan les illes Fiji? Estem acostumats a sentir anomenar tota una sèrie d’illes que sonen a paraïsos tropicals però moltes vegades no sabem ben bé on paren (jo m’incloc). Que si les islas Caimán, les illes Fiji, les Maldives, les 250px-Fiji_and_oceania.jpgilles de Cook, etc etc. Doncs bé, les illes Fiji estan a l’Oceà Pacífic, ben a prop d’Austràlia. De fet, és un destí típic de la gent que viu per aquí, ja que els bitllets d’avió surten força bé de preu, l’estància a allà no és del tot cara i els paratges naturals que es poden veure són dignes d’admirar.

Pel que fa a la seva població, hom pensaria que està bàsicament formada per indígenes però curiosament són aproximadament la meitat de la població. L’altra meitat són els que la gent anomenta ‘Indio-Fijian’, és a dir, gent que semblen indis en apariència però que viuen a les illes Fiji. Índia no està precisament al costat de les Fiji així que us podríeu preguntar com és que hi ha tants indis a les Fiji. Doncs resulta – i això em farà arribar al títol de l’entrada –  que les Illes Fiji van ser una de les tropecientas colònies britàniques. Com ja sabeu, la Índia també ho va ser, així que els britànics es van dedicar a portar a gent de l’Índia cap aquí.

Tanmateix, ja fa anys que són una nació independent. En concret, al 1970 van ratificar una ordre d’independència i al 1987 van crear la República de les Illes Fiji. Tot molt maco, tot i que en veritat no ho és tant. Al 2006 va haver-hi un cop d’estat i des d’aleshores tenen al poder a un militar que s’està passant la democràcia pel forro -una mica igual com està passant aquests dies a Espanya on, com bé diu el meu amigote Bonillita, el govern ha fet saltar la democràcia pels aires per aconseguir una mica de diners-. De fet, l’any passat els van expulsar temporalment del Commonwealth of Nations per no convocar eleccions quan tocava. Sembla mentida que fins i tot en un lloc tan remot com aquest la gent no pugui viure en pau. Però en fi, aquest no era el tema de l’entrada.

La curiositat que us volia explicar és que ja des del 2005 les males llengües deien que els fijiencs buscaven però no trobaven  el document firmat pel Regne Britànic pel qual són independents. Doncs bé, aprofitant les celebracions dels 40 anys d’independència, el govern finalment ha reconegut  que l’han perdut! Total, que a dia d’avui, el seu tractat d’independència és una fotocòpia enviada per fax des d’Anglaterra jaja. Això perquè després a un li posin pegues per tenir el passaport caducat per 1 setmana…

Bé, fins a la pròxima!

Benvinguts al meu blog!

divendres, 26/11/2010

Hola a tothom!

IMAG0025.JPGCom es pot intuir en el meu subtítol, miscel·lània australiana, el contingut d’aquest blog serà força aleatori. Tinc pensat que les entrades siguin, o bé reflexions que se’m puguin passar pel cap en certs moments de lucidesa, o bé simplement curiositats de la vida quotidiana per aquests indrets del món.

Per començar, us deixo una foto de la finestra de la meva habitació. Intuiu quelcom remercable?

Bé, no sé si és en el que estaveu pensant, però volia que us fixéssiu en el fet que no hi ha persianes. No és una cosa típica australiana, ja que aquest any vaig anar a Escòcia i allà tampoc en tenien, i imagino que a altres països tampoc en deuen tenir. Tanmateix, ho trobo curiós. No crec que sigui massa difícil instal·lar unes persianes a cada habitació. Si t’agrada que et desperti la llum pel dematí, endavant, no les baixis, però els que preferim dormir a les fosques tindríem l’opció de baixar-les com a mínim. En fi, que cada dia que surto una estona per la nit em llevo preguntant-me per què no tenen persianes aquesta gent.

I bé, de moment us deixo amb aquesta actualització tan barata, però amb una mica de sort algunes de les que vindran a continuació seran millors. Mai havia tingut un blog i de moment volia veure com anava la cosa.

Un salut des de Sydney!