Xangai – Londres – Londres – Figueres?

IMG_6383.JPGUn cop a l’avió abans de sortir de Xangai pensava com n’era d’afortunat d’haver-me lliurat de la vaga de controladors… Vaig parlar massa aviat. El dia 17, després d’una hora de retard, aterrava a l’aeroport de Heathrow a Londres amb la intenció de córrer per no perdre la connexió a Barcelona. Una connexió que no va arribar a sortir mai, almenys per mi i la resta de catalanets que esperàvem tornar a casa aquell mateix dia.

Després de dues hores tancats dins l’avió, aparentment per culpa del gel a les pistes, i amb la reiterada disculpa del pilot que no entenia què estava passant, vam sortir del 737 de British Airways per saber que tots els vols havien estat cancel·lats. Aquí va començar una odissea que va durar 4 dies fins que vam aconseguir arribar a Catalunya. I ho dic en plural perquè la unió fa la força, i gràcies a l’esforç comú de l’Anna, en Xavi, en Llorenç en Jordi i un servidor, aquest any em menjaré els torrons a casa i no al Regne Unit.

El caos a l’aeroport era surrealista. Hi havia cues innecessàries i inútils per tot arreu, gent esperant unes maletes que no van aparèixer per enlloc, i fora de la zona d’equipatges, més cues de gent esperant aconseguir fer la reserva d’un vol que els portés a casa l’endemà. Entre ells, nosaltres, que vam aconseguir fer una reserva per la tarda del dissabte 18. Aquell vol tampoc va sortir, i el caos a l’aeroport va esdevenir encara més exagerat, amb milers de persones obligades a restar dins el recinte, entre altres coses per la impossibilitat d’una de les ciutats més cares d’europa. L’equip de reserves, desbordat pel volum de passatgers, va decidir abandonar l’aeroport deixant com a opció un telèfon col·lapsat i un servidor d’internet penjat.

Aleshores va començar la histèria col·lectiva que es va agreujar pel factor illa que podia deixar a milers de persones fora de casa fins i tot per Nadal. Després de contemplar totes les opcions possibles i de gastar en telèfon en una hora el consum d’un mes, vam decidir optar per arribar al continent a través del l’esurostar, el tren que travessa el Canal de la Mànega fins a París o Brussel·les. Va resultar ser la opció encertada, però també aquella que va escollir tothom qui volia sortir del Londres sense esperar que l’aeroport es posés en marxa. El resultat va ser, literalment, una cua quilomètrica a l’estació de St. Pancras que va fer canviar la política de servei del tren. És a dir, el fet que tinguéssim una reserva feta pel tren de les 5.30 només ens donava dret a posar-nos a la cua i esperar poder agafar un tren o un altre abans no decidissin parar-ne el funcionament per culpa del mal estat de les vies a causa del gel. Afortunadament, Eurostar, veient el volum de gent a l’estació i fora de l’estació i els -6 graus de temperatura dins el recinte va decidir seguir operant trens fora d’horari mentre la climatologia ho permetés. Això ens va permetre agafar el penúltim tren del dissabte a les 00.30 de la nit i arribar a París a temps per agafar la nova línia del TGV de París a Figueres, estrenada el dia anterior.

Moment de Denúncia

Un dels policies encarregats de mantenir l’ordre a l’estació de St. Pancras em deia amb to sarcàstic:

  • Ens has de perdonar. És la primera vegada que neva a Londres i, clar, ens ha agafat per sorpresa…

D’acord que el Regne Unit no és Finlàndia; d’acord que el temps és incontrolable; i d’acord també que potser al Regne Unit no surt a compte tenir els mateixos sistemes de control en cas de neu que poden tenir a Helsinki per dues nevades importants que pateixen a l’any… Ara bé, sabent que no és la primera vegada que passa i havent patit fa no pas massa una situació incontrolable similar a causa d’un volcà islandès, la situació viscuda a Londres és inacceptable.

És inacceptable la resposta de British Airways que va abandonar els seus clients a la seva sort. Primer per la manca d’informació. Pel fet que les línies telefòniques no només fossin insuficients sinó també pel fet que, tot i ser una situació d’emergència, deixessin de funcionar a les 9 del vespre. Inacceptable també perquè veient el volum de passatgers a l’aeroport, optessin per tancar els mostradors per deixar només com a solució la línia telefònica que no funcionava.

Respecte a l’aeroport de Heathrow. El divendres 17, la neu acumulada a l’aeroport ni tan sols es veia, i fins i tot el pilot de l’avió, amb 13 anys d’experiència es feia creus del que estava passant. Com pot ser que l’anomenada porta d’Europa es col·lapsi d’aquesta manera? Aparentment Heathrow té actualment un trànsit d’avions tan alt que qualsevol petita alteració en el funcionament de l’engranatge fa que es col·lapsi tot l’aeroport. Heus aquí la raó per la qual ens vam passar dues hores dins l’avió, esperant que quedés lliure algun dels “fingers” que s’utilitzen per connectar els avions amb la terminal. Fets com aquest ens demostren una vegada més que a Europa hi hauria d’haver més aeroports internacionals, començant per Barcelona.

Un cop arribats a Catalunya, em vaig prometre no tornar a fer escala a Londres, però resulta que el dia 7 ja tinc comprada la tornada a la Xina a través de Heathrow. Potser, amb una mica de sort, puc aprofitar per recollir la meva maleta carregada de regals de Nadal que de ben segur no veuré en molt de temps.

Ja per finalitzar dir que va ser un plaer in un cop de sort poder gairebé estrenar la nova línia París – Figueres que, tot i que d’alta velocitat n’agafa poca, com a mínim ja ens comunica ferroviàriament amb la resta d’Europa. I un plaer, també, haver compartit aquesta odissea amb 4 catalans més que, malgrat la gravetat de la situació i el jet lag que portàvem a sobre, van saber no decaure i fins i tot trobar moments d’humor fins aconseguir tornar a Catalunya! A tots ells i als que heu aconseguit arribar a casa, Bones Festes, i als que encara no hi sou per culpa del mal temps i la mala gestió del transport europeu, espero que hi arribeu aviat i les pugueu celebrar amb els vostres.

IMG_6411.JPG IMG_6415.JPG

1 comentari

  • Katharina Muth

    26/12/2010 22:53

    quina odissea!! aquí a alemanya no va anar gaire millor… sóc l’única de les tres germanes qui va aconseguir arribar a la casa del meu pare fins el dia 24. i això encara que hi ha neu cada any. bé, aquest any sí que és un record quant a la quantitat de neu, però no hauria de ser un caos total, i ho és. els aeroports tancats, els trens no marxaven i no parlem de les autopistes… és com si se n’adonessin cada any de nou que hi ha uns quants mesos d’hivern ;-)
    espero que la tornada vagi millor!
    bon nadal!!
    kat

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús