FUMAR MATA – A la Xina, 2000 persones cada dia

china_smoking_E_20090829112330.jpgViscuda en primera persona la posada en marxa de la llei antitabac durant les vacances de Nadal, el xoc de tornar a la Xina, el màxim productor i consumidor de tabac del món, mereix si més no un comentari. Però és que no és el volum de tabac consumit ni el percentatge de fumadors allò que primerament sorprèn, sinó la cultura del tabaquisme, els llocs on es fuma, i la poca consideració envers la població no fumadora. Segurament si ens remuntéssim unes dècades al passat, a casa nostra trobaríem exemples semblants o pitjors, però fets com els següents no deixen de ser sorprenents i sovint molt incòmodes: imatges de postal com un home de 50 anys fumant al vestidor del gimnàs mentre fa esforços per respirar; un altre que fuma dins l’ascensor amb 10 persones més; o el metge de capçalera fent el cigarret a la consulta. Poden semblar exageracions, però són fets quotidians…

Tots coneixem més o menys les repercussions del tabaquisme i en conseqüència, estant-hi d’acord amb més o menys mesura, la implantació de lleis com la que va entrar en vigor l’1 de gener d’aquest any que acabem de començar. Tot i així, val la pena fer un cop d’ull a la realitat xinesa per entendre fins a quin punt el tabac pot arribar a ser un problema social, i els perquès de la seva continuïtat i fins i tot augment de consum.

Els fumadors de la Xina representen actualment el 30% del consum de tabac mundial. Es calcula que hi ha uns 300 milions de consumidors al gegant asiàtic i, en conseqüència, una elevada xifra de fumadors passius. Com a resultat d’aquest alt consum, al voltant de dos milions de persones moren anualment a la Xina a causa del tabac. Per tant, la gravetat del problema és evident.

Per tal de posar-hi solució la Xina ja ha posat en pràctica certes mesures per reduir-ne el consum. I és que la primera llei antitabac va entrar en vigor l’1 de gener de 1992, segons la qual es restringia el consum de tabac en certs establiments i se’n prohibia la publicitat als mitjans de comunicació. Però per evitar entrar a donar massa detalls i anar directe al punt de conflicte només cal plantejar la següent pregunta: fins a quin punt poden ser seriosos els esforços governamentals per frenar el consum del tabac quan la indústria representa la primera font d’ingressos en recaptació d’impostos del país, i l’empresa que té el monopoli a la Xina és propietat del mateix govern?

Efectivament, la Corporació Nacional Xina de Tabac (中国国家烟草公司), creada el 1982 al mateix temps que l’organisme que la gestiona, l’Administració Estatal del Monopoli del Tabac, controla la major part de la producció dels 1.7 trilions de cigarrets que es consumeixen anualment a la Xina. Actualment al país també s’hi poden trobar marques estrangeres, que van aconseguir entrar a mitjans dels anys 80 i sobretot als 90 amb la necessitat de la Xina d’adquirir maquinària moderna per millorar els processos de fabricació, però els tractats vigents segueixen beneficiant principalment els interessos del govern central.

Tot això dit, la realitat és que no només el nombre de mortalitats anuals a la Xina a causa del tabac és preocupant, sinó que l’OMS també alerta que aquesta xifra podria arribar als 3.5 milions entre el 2030 i el 2050. I per agreujar encara més la situació, la major part de la població fumadora consumeix cigarrets de baixa i mitjana qualitat amb efectes més nocius, ja que a causa de l’alt nivell de falsificació de les marques de gamma alta els consumidors no es volen exposar a fumar còpies encara més nocives.

Per altra banda, amb la pressió internacional, una creixent conscienciació sobre els efectes d’aquest producte i l’advertència de l’Organització Mundial de la Salut, quines mesures prendrà el Govern per tal de posar-hi solució? Doncs ben senzill: de moment, un impost prou elevat com per frenar moderadament el consum per una banda, i seguir augmentant el benefici generat per la indústria per l’altra.

Per ara, l’única cosa clara és que essent el tabac una indústria que mou bilions anualment, el debat serà molt llarg. Mentrestant, seguirem gaudint d’estampes com aquestes.

Salut! I mai millor dit…

hospitals-smoking.jpg Chinese-doctor-smoking.jpg xin_51030330095836933702.jpg

FONTS
OMS tabac

BBC Health

PBS

The China National Tobacco Corporation

VOA

8 comentaris

  • Curri Barceló

    16/01/2011 20:28

    Impressionant. I si, tens raó, que no fa gaire a Espanya era igual, i segur que, d’aquí a una anys, quan ens acostumem a que als restaurants i cafeteries ja no es pot fumar, els nostres fills no se creuran quan els diguem que, quam erem petits (de la seva edat, per exemple), als hospitals es fumava, i als cinemas, i al tren, a l’avió, etc.

    Com sempre, un gran article :)

  • Tweets that mention FUMAR MATA – A la Xina, 2000 persones cada dia – Ara.cat — Topsy.com

    16/01/2011 21:34

    […] This post was mentioned on Twitter by Curri Barcelo. Curri Barcelo said: RT @Toixi: FUMAR MATA – A la Xina, 2000 persones cada dia – Ara.cat http://t.co/WDfZIwf via @diariARA […]

  • Jonàs Amittai

    17/01/2011 1:57

    Quan afirmes que “es calcula que” a qui et refereixes? ¿Qui ho calcula? ¿Com? I quan dius que “Com a resultat, al voltant de dos milions de persones moren anualment a la Xina a causa del tabac”, ¿com a resultat de què et refereixes? ¿D’això que “es calcula”? ¿Quines fonts fas servir per afirmar això? ¿Ets periodista? Encar que tinguessis un títol, ¿pots afirmar que ho ets sense citar fonts als teus reportatges? ¿És ètic? ¿És criteri periodístic?

  • Jordi Tordera

    17/01/2011 9:06

    Jonàs, gràcies pel comentari. Tens tota la raó, no he pensat a escriure les fonts. Les acabo de posar perquè les puguis consultar.

  • Jess Abreu & Jeran Richardson

    18/01/2011 23:36

    Aquest article crida l’atenció del públic occidental sobre un problema difícil però urgent. És fàcil a suggerir coses per a dissuadir que la gent fumi, com un augment de preu de cigarrets, però tots sabem que només escolaritzaria als fumadors i hauria més ric el govern que ja té la culpa. A mi em sembla que l’única soluciona ara es educar. M’imagino que els que han fumat durant tots les seves vides no canviaran els seus hàbits ara només perquè algú les digui els fets, però aquest exemple es molt mala per les joves a seguir actualment. Així que l’educatiu té el poder de dissuadir que els joves fumin abans de que emmalalteixin, sigui en les escoles o la televisió. Es clar que el govern s’aprofita de la venta de cigarrets, sobretot si ‘la indústria representa la primera font d’ingressos en recaptació d’impostos del país, i l’empresa que té el monopoli a la Xina és propietat del mateix govern’, però cal existir un límit moral; al menys ha de donar a la gent, sobretot els joves, l’oportunitat de deixar de fumar i de prolongar les seves vides, i d’aprendre exactament les conseqüències de salut possibles.

  • Jordi Tordera

    19/01/2011 1:03

    Totalment d’acord. Un títol així crida l’atenció, i les dades són esfereïdores, però sense una educació sobre els perills del tabac i les conseqüències això s’oblida en un no res…
    I el problema és aquest, que el límit moral (i això és a títol personal), sembla que ve més marcat per les pressions internacionals que per cap altra cosa. És a dir: sí que hi ha programes a la Xina per frenar el tabaquisme per exemple, però mentre els interessos siguin tan grans, costa imaginar fins a quin punt són, o els volen fer, eficients.

  • suzie britch

    20/01/2011 1:53

    Llegir aquest article ha estat educacional per me perquè no era conscient de la situación del fumar a la Xina. És molt seriós i mai he conegut una situació com aquesta. Em sembla que durant la meva juventut mai he estat en una situació com per exemple ser dins un ascensor amb persones que fumen. Sará difícil reduir el consum de tabac a la Xina quan fa tan part de les seves vidas. Las generacios futuras no haurien la possibilitat de viure sense la presència del tabac en les seves vidas diaris. És increïble que l’Organització Mundial de la salut no ha introduït mesures abans que la situació esdevinguin tan mal. Massa persones moren a causa de las cigarretas en aquest país. És normal que sigui difícil canviar este perqué l’empresa del tabac és una de les més gran del país. No obstant, per reduir el número de persones afectat per el fumar, incloent els fumadors passius, haver primerament de prohibir el fumar en llocs públics. Em sembla que quan aquesta llei ha passat en Anglaterra ha hagut milloras. Des de la llei em sembra que menys persones fumen a Anglaterra.

  • Jordi Tordera

    20/01/2011 9:37

    Bé, de fet la Xina ha estat i segueix sent, en molts aspectes, un país molt tancat. Suposo que per la OMS no ha estat fàcil introduïr mesures. Però sí que queda moltíssim per fer… El temps ho dirà. Al món hi ha exemples, com el d’Anglaterra que ajuden a veure els beneficis de lleis així. A veure si s’hi fixen….

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús