Ve l’any nou i no tinc parella. Et puc llogar?

holdinghands.jpg“Mira, et dono 500 iuans si vens a passar l’Any Nou a casa meva amb la meva família. Res, només seran 4 dies, fem una mica el paripé i llavors, quan tornem a Nanjing els dono la notícia que ens ho hem deixat. Són molt bona gent i et tractaran com un rei, però hem de fer veure que som parella… Total, amb els meus pares davant amb prou feines ens haurem de donar la mà. Però com a mínim si, entre cometes, ho faig oficial i et presento a tota la família em deixaran una temporada tranquil·la… Tu no et preocupis, el regal pels meus pares ja el compro jo, tu només els l’has de donar… Sí noi, ja en tinc 25 i sense parella, i a casa això els comença a semblar estrany. Ves que no me’l busquin ells el xicot!”

Aquesta situació la viuen actualment molts joves xinesos. Sí, temps enrere l’edat de casar-se també era més prematura al nostre país, i sí, també al nostre país arribats a certa edat els pares comencen a fer preguntes. I sí, hem vist situacions similars a les pel·lícules milers de vegades. Però no deixa de sobtar. Més que res, perquè aquí això s’escolta, es coneix per casos d’amics i coneguts i, en general, és vox populi.

El cert és que la Xina està avançant a passos de gegant, i no només a nivell econòmic. L’increment del poder adquisitiu també està causant un canvi en les prioritats de diversos grups socials, sobretot del jovent. Molts dels joves xinesos d’avui en dia han canviat la “necessitat” del matrimoni per intentar fer una carrera, o simplement per buscar una alternativa a la via marcada. Per altra banda, la Xina segueix essent un país immensament tradicional, sobretot per a les generacions dels pares d’aquests joves. I aquesta diferència entre generacions és la que crea conflicte. I no em malenteneu, el conflicte (fins a cert punt) genera evolució, però fins que no hem arribat a trobar el punt cap al progrés, el conflicte ens regala situacions com la que al principi narrava.

La realitat és que la pressió que exerceix la família sobre aquests nois i noies perquè trobin parella i formin una família és enorme, però per altra banda aquests joves que porten anys fora de casa, ja sigui per feina o estudis, en un país que canvia i avança diàriament, han deixat de veure el món com ho fan els seus progenitors. Però a la Xina, arribar als 30 solter, i sobretot en el cas de les noies, segueix estant mal vist. I la família segueix sent el pilar més important, i per tant el respecte que se li té també és molt important. Per aquesta raó, enlloc d’anar en contra dels pares o per tal d’evitar els casaments arreglats que encara estan a l’ordre del dia, la moda actual és buscar-se una parella de lloguer.

I què voleu que us digui, no faré apologia de la mentida, però em sembla ben enginyós i crec que si ho poguéssim veure per un foradet, veuríem situacions ben còmiques. D’altra banda, també espero que mica en mica la societat xinesa evolucioni cap a la plena llibertat de decisió dels joves en temes de família, ja que prou maldecaps tenen amb la vida professional.

Serà qüestió de, ara que ve l’any nou, demanar als amics afectats si han viscut alguna situació còmica que valgui la pena sentir. Perquè, quan costa una parella de lloguer? La meva lògica em diu que es deu demanar a amics o coneguts, però… Hi deu haver un mercat clandestí? Quins són els preus? Potser m’hauré de posar en venda… Comença el treball de recerca!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús