Arxiu del mes: febrer 2011

Hola, Melón.

divendres, 25/02/2011

SuperStock_1839R-8879.jpg- Melón, te mare! – D’entrada qualsevol respondria així a aquesta salutació, si no fos perquè “Melón” és ni més ni menys que el nom de qui es presenta.

La llengua xinesa és especialment difícil. Segurament una de les més complicades del món a l’hora d’aprendre. Tan difícil que memoritzar tan sols els noms d’amics i coneguts és ja un autèntic martiri. Per tal de facilitar aquesta tasca als pobres nouvinguts que arribem al país, la majoria de gent jove que aprèn anglès o qualsevol altre idioma es busca un nom estranger. En xinès, els noms sovint tenen un significat conegut, i potser per això els estudiants o tot aquell qui vol tenir un nom “anglès”, que diuen ells, sovint l’escull segons si li agrada el significat, sigui un nom o una paraula. Heus aquí quan es troben noms i situacions curioses.

Gràcies a amics i expatriats que exerceixen de professors a la Xina us faig un recopilatori d’uns quants dels noms que s’escolten a les aules.

Espanyol

  • Melón
  • Mariposa
  • Cielo
  • Panda
  • Naranja
  • Lavanda
  • Zafiro
  • Atún
  • Dulces
  • Cereza
  • Primavera
  • Tiramisú
  • Lluvia

Anglès

  • Zero
  • Equal (=)
  • Stone (pedra)
  • Rock (roca)
  • I’m cool (sóc guai)
  • Elevator (ascensor)
  • Corn (blat the moro)
  • Sandwich (sandvitx)
  • Square (quadrat)
  • Yes (sí)
  • Frankfurt
  • Glass (got)
  • Merry (alegre, feliç)

Sí, sí, és verídic. Personalment sóc fan d’en Melón, en Panda, l’Elevator, en Zero i en Sandwich. A tots els dono les gràcies públicament per fer-me somriure cada vegada que penso en ells i en el fet que els sigui ben indiferent el significat del seu propi nom. Això sí que és amor a l’art!

El Món Àrab s’encén i l’internet a la Xina s’apaga

dimarts , 22/02/2011

censura.jpgEl dia 10 de febrer, després de setmanes pendents i amb la mirada posada a la revolució que s’està vivint al Món Àrab, l’agència Reuters publicava aquest article on es qüestionava si després de l’esclat de l’Orient Mitjà era el torn de preocupar-se de Rússia i la Xina. Sense entrar en els detalls, si bé és cert que la Xina necessita prendre nota del que està passant a països com Egipte, Tunísia o Líbia, l’article conclou que és poc probable que el govern hagi d’afrontar un encarament popular d’aquestes característiques en un futur proper. Generalment, perquè per a molts xinesos la vida és molt millor ara que no durant els últims segles. Les tres darreres dècades de creixement han tret de la pobresa a milions de persones, i tot i que encara una gran majoria viu en condicions molt precàries, el govern també s’ha encarregat de reforçar el patriotisme xinès a tots nivells, ajudat per aquest creixement que ha situat la Xina en el segon lloc com a potència econòmica i al centre de totes les mirades. Al mateix temps, la major part de la població ni gosa ni sent la necessitat de provocar canvis en el règim. El perquè és també ben senzill: al llarg dels dos últims segles la història de la Xina ha estat tan dura amb la seva població, que per molts aquest és el primer període en què es pot ‘respirar tranquil’.

El dia 18 de febrer, The Guardian, publicava un article sobre el creador de l’anomenada Gran Muralla Informàtica (Great FireWall, censura a internet), qui opina que el sistema no és prou segur, ja que segons ell en aquests moments manté una batalla amb les xarxes virtuals privades (VPNs) que utilitzen els internautes per accedir a la informació i pàgines censurades. La censura ja ha rebut la crítica per part de la comunitat 2.0, però aquesta també ha estat bloquejada. Molts opinen però, que la situació és un peix que es mossega la cua i que arribarà a un punt d’insostenibilitat, ja que el bloqueig augmenta perquè també ho fa la informació que arriba i l’accés que s’hi té. També cal dir però, que es considera, i en certa mesura és cert, que el govern intenta, amb compte gotes, donar més llibertats. Potser precisament per poder frenar el descontentament.

El 20 de febrer, 13 intents de protesta en diferents ciutats de la Xina convocats a través d’internet (des del dijous 17) i sota el nom de ‘Jasmin Revolution’ eren aturats per, aparentment, una força policial desmesurada. Aquesta resposta per part de les autoritats  s’ha percebut des de diversos grups activistes com una mostra del nivell de preocupació de les autoritats arran de les revoltes de Tunísia i Egipte.

I des del dia 20 fins ara, ben entrats a 22, (i després de recerca, converses i especulacions) entenem que els servidors han estat funcionant intermitentment, i amb impossibilitat d’accedir a moltes pàgines de mitjans de comunicació internacionals, sistemes de correu electrònic, etc. per tal de controlar i frenar el que fa uns dies s’estava gestant a la xarxa.

Així doncs me’n vaig a dormir avui dia 22, a les 4 del matí, esperant que demà quan em llevi segueixi tenint accés al món, però deixant constància d’un parell de coses:

  • Un dia més, la Xina demostra que segueix exercint un fort control sobre la informació i la població.
  • La Xina sembla estar lluny d’arribar a la situació que es viu al món àrab aquests dies, però pren mesures preventives severes.
  • En un món cada dia més globalitzat, el fluir de la informació és, a la llarga, imparable. Caldrà veure com afronta o serpenteja la Xina aquesta realitat. A base de repressió? o a base de ‘llibertats controlades’?

Bona nit!

A la cuina: raviolis xinesos

dijous, 17/02/2011
IMG_7059.jpg

jiaozi

Poques coses defineixen tan bé la cultura d’un país, societat o territori com la seva cuina. Avui us proposo agafar davantal i corró i anar cap a la cuina. Prepararem un dels plats més típics de la Xina. Un habitual a les cases i restaurants xinesos fàcil de preparar, però entretingut: els raviolis xinesos o jiaozi (饺子). La recepta que us presento és del nord, de Shenyang, i al mini vídeo explicatiu podreu veure com treballar la massa i fer els jiaozi que vam degustar durant la revetlla de l’any nou xinès.

Per a 4 persones

Ingredients:

Farcit
200 g de carn picada de porc
100 g de gamba pelada i bullida.
100 g d’all tendre (la nostra versió del jiucai que veieu a la foto i al vídeo)
1 ou (opcional)
1 oli de sèsam (el que creguem necessari segons gust)
1 1/2 cullereta de gingebre picat, salsa de soja, pebre molt i un punt de sal

Massa
4 tasses de farina
3/4 de tassa d’aigua

Salsa
4 grans d’all
4 cullerades de salsa de soja
4 cullerades de vinagre
1/2 cullerada d’oli de sèsam

IMG_7016.jpg

clica imatge per veure vídeo

Preparació del farcit:
Posem la carn ja un punt saltejada en un recipient juntament amb amb l’all tendre tallat ben petit, les gambes, l’ou, la salsa de soja, l’oli de sèsam, el pebre i la sal. Ho remenem fins aconseguir que quedi un farcit ben repartit i homogeni.

Preparació de la massa:
En un recipient evoquem la farina i afegim l’aigua a poc a poc mentre anem remenant. Cal remenar fins que quedi una massa consistent i homogènia però tova. Amb les mans s’arriba més fàcilment a la textura desitjada. Cal deixar reposar la massa una estona perquè s’acabi d’estovar.

Farcit dels raviolis:
Enfarina una taula o una fusta on puguis treballar la massa. Amassa la pasta fins a formar un rotlle d’uns 2cm de diàmetre. Llavors talla el rotlle aproximadament cada dos centímetres. Enfarina les porcions i seguidament aplana-les amb la mà per obtenir una forma circular. Acaba d’aplanar-les amb el corró fins aconseguir una fullola esfèrica i fina. Agafa una de les fulloles i posa-hi una cullerada de farcit. Tanca-la en forma de mitja lluna i assegura’t bé d’apretar les vores perquè quedi ben tancat. Per aconseguir la forma xinesa tradicional fes clic al vídeo.

Posa una olla d’aigua a bullir amb un punt de sal. Quan comenci a bullir afegeix els raviolis removent-los suaument per tal que no s’enganxin. Deixa’ls bullir durant 10 segons y llavors afegeix mig got d’aigua freda. Espera que torni a arrencar el bull i al cap de 10 segons torna a afegir mig got d’aigua freda. Repeteix aquest procediment tres cops i llavors ja pots colar els raviolis.

Preparació de la salsa:
Barreja la salsa de soja amb el vinagre i l’oli de sèsam. Un cop barrejats afegeix-hi els grans d’all prèviament picats.

Menjar els jiaozi amb bastonets o no ho deixo a les vostres mans, només espero que ho proveu i que els disfruteu.

Bon profit!

Instantànies: Harbin

dissabte, 12/02/2011

Benvinguts a un d’aquells llocs on el fred és motiu de celebració i orgull!
Per llegir més sobre Harbin clica aquí.

Una benvinguda glaçada

Zhong Yang Da Jie

Sta. Sofia

Sobre les aigües del riu SongHua

El riu SongHua amb Harbin de fons

A l'Illa del Sol

Fent volar dracs

Llum

Qui no fa exercici és perquè no vol

Festival de Gel

Holanda?

Camins

Els colors del gel?


Harbin 哈尔滨

dimecres, 9/02/2011

HarbinMap.jpgDe Shenyang a Harbin, o el que és el mateix, de la capital de la província de Liaoning a la de la província de Heilongjiang. El trajecte en tren dura unes 5 hores, i tot allò que ens envolta va passant, sempre per sota del 0, de gris clar a blanc trencat, i finalment al blanc gebrador que caracteritza la capital del gel. Equipats com expedicionaris al Pol Nord, tapats fins deixar descoberts amb prou feines els ulls, sortim del tren. El fred, tot i que es fa present instantàniament, sembla ser suportable, segurament gràcies a les capes de roba que portem a sobre i pel fet de no haver arribat a la temperatura esgarrifosa que tothom ens ha ficat al cap (-30). Realment aquests dies no fa tant fred, però una simple ràfega de vent és suficient per fer-te arrugar les celles i acotar el cap de forma espontània per tal que l’aire no t’acariciï la pell.

Fora de l’estació la ciutat ens rep amb una petita exposició d’escultures de gel per fer-nos entendre que a Harbin se’ls coneix per això, i que no ens decebrà. Aquí un servidor i fotògraf compulsiu, tot i sabent que veurà escultures mils vegades més espectaculars als parcs de la ciutat, es treu els guants per atrapar imatges de budes i animals de glaç, entre altres coses. I heus aquí quan un servidor s’adona que, efectivament, fa fred de veritat, molt fred. En pocs segons la pell s’asseca, s’enrogeix i els dits es comencen a encartonar i et demanen que els tornis a enguantar. Amb tot, l’hivern al Nord de la Xina és més agradable que al Sud, i el perquè és ben senzill. Al Nord el fred és sec, i un cop t’has vestit de ceba, capa rere capa, és suportable. I en segon lloc i segurament el punt clau, a Harbin les finestres tanquen, les cases estan ben aïllades i la calefacció funciona com ha de funcionar. Al Sud, les temperatures són més suaus, però fred i humitat sempre troben per on entrar, i un cop els tens al cos, no te’ls treu ni un bon raig de bai jiu.

Passejant per Harbin de seguida t’adones que és una ciutat diferent. Sí, d’alguna manera totes ho són. En un país tan gran, cada regió i fins i tot cada ciutat té el seu encant, però en aquest cas és especialment evident. Aquí, no només el fred n’ha modelat les formes i el funcionament, també la proximitat amb el país veí, Rússia, que va ocupar la ciutat durant la seva guerra civil, n’ha canviat la fisonomia. I de fet, l’aire soviètic és palpable en tots els sentits. Visualment, en l’arquitectura, amb l’església de Santa Sofia com a màxima representant. Gustativament i olfactiva, amb la gastronomia de plats forts i calòrics per fer front a l’hivern  com per exemple els estofats. I fins i tot auditivament, per la gran quantitat de turistes russos que passegen  per Zhong Yang Da Jie (carrer central de Harbin). I em queda el tacte… Doncs què voleu que us digui, d’alguna manera o altre tot el que he anomenat es pot palpar. Jo no tocaria els turistes russos així com així, però això ho deixaré, precisament, a les vostres mans.

IMG_7136.JPG

Riu Songhua

I és que realment tot està glaçat a Harbin. Fins i tot el riu SongHua que creua la ciutat. Tot està congelat menys l’oportunisme de la gent local que han sabut trobar en aquest clima, tan per gust com per necessitat, la manera de disfrutar-ho. La gran esplanada en que es converteix el riu durant els mesos d’hivern serveix per mil i una coses i activitats lúdiques: patinatge, passeig en carro de cavalls, pesca foradant el gel, fer volar estels i, sobretot, creuar-lo a peu és la via ràpida d’accés a l’Illa del sol. Ràpida per aquell qui eviti caure diverses vegades de cul. I és que, per molt ben calçat que es vagi, allà on el gel és net, on et permet veure l’aigua que circula sota el glaç, no caure és tot un repte. Això sí, a Harbin, caure en públic no és motiu de mofa, ja que cau gairebé tothom…

Després d’uns quants cops de cul i superat el riu arribem, com dèiem, a l’Illa del sol. Un paratge per descobrir tan a l’hivern com a l’estiu. La primera cosa que sorprèn és la tranquil·litat de l’illa tot i la proximitat a la gran ciutat. Cases de fusta d’estil rus, petits temples, parcs i, per suposat, escultures de gel. Realment un lloc per descobrir i on perdre’s.

Arribada la nit i amb temperatures encara més baixes és el moment de visitar al Gran Festival de Gel i Neu de Harbin. Des de l’entrada, passant pel terra que es trepitja i els edificis, tot és gel. És un espectacle que sorprèn i impacte. Castells, molins, muralles gairebé a escala real et traslladen a un món de fantasia. Afortunadament, les mil i una llums de colors, combinades amb espectacles de música de discoteca i paradetes de records i fruites caramelitzades fan que toquis ràpidament de peus a terra. El lloc és visita obligada, i val la pena tot is els 330 iuans que val l’entrada, però amb un aire de festa major una mica dubtós pel meu gust, el Festival perd una mica la grandesa que d’entrada té. Aquest és segurament el més conegut dels parcs de gel que ofereix la ciutat, però de ben segur racons potser menys turístics ofereixen aquell encant i ‘autenticitat’ que sovint busquem. Serà qüestió de tornar-hi.

I ja per acabar, com que una imatge val més que mil paraules, us deixo amb un petit recull de fotos en format vídeo.

IMG_7239.JPG

Clica imatge per veure vídeo

Salut i abrigueu-vos bé.

Instantànies: cap d’any xinès

diumenge, 6/02/2011

A tota la geografia xinesa l’arribada del nou any és una gran festa, i segurament a cada regió, província o ciutat tenen la seva pròpia manera de celebrar-ho. Aquest cop hem estat al nord-est, vivint-ho de ben aprop amb la família d’una amiga de la regió. El cap d’any ens ha deixat estampes com aquestes:

IMG_6983.JPG

Recordant els que ens han deixat (i enviant diners)

IMG_6989.JPG

Colors de benvinguda a les llars

IMG_7023.JPG

Sopar, a les 4. A mitja nit Jiaozi (raviolis xinesos)

IMG_6965.JPG

Tot apunt per fer soroll!

IMG_7039.JPG

I llum...

IMG_7050.jpg

Per tot arreu...

IMG_6964.jpg

Tot tenyit de vermell