Harbin 哈尔滨

HarbinMap.jpgDe Shenyang a Harbin, o el que és el mateix, de la capital de la província de Liaoning a la de la província de Heilongjiang. El trajecte en tren dura unes 5 hores, i tot allò que ens envolta va passant, sempre per sota del 0, de gris clar a blanc trencat, i finalment al blanc gebrador que caracteritza la capital del gel. Equipats com expedicionaris al Pol Nord, tapats fins deixar descoberts amb prou feines els ulls, sortim del tren. El fred, tot i que es fa present instantàniament, sembla ser suportable, segurament gràcies a les capes de roba que portem a sobre i pel fet de no haver arribat a la temperatura esgarrifosa que tothom ens ha ficat al cap (-30). Realment aquests dies no fa tant fred, però una simple ràfega de vent és suficient per fer-te arrugar les celles i acotar el cap de forma espontània per tal que l’aire no t’acariciï la pell.

Fora de l’estació la ciutat ens rep amb una petita exposició d’escultures de gel per fer-nos entendre que a Harbin se’ls coneix per això, i que no ens decebrà. Aquí un servidor i fotògraf compulsiu, tot i sabent que veurà escultures mils vegades més espectaculars als parcs de la ciutat, es treu els guants per atrapar imatges de budes i animals de glaç, entre altres coses. I heus aquí quan un servidor s’adona que, efectivament, fa fred de veritat, molt fred. En pocs segons la pell s’asseca, s’enrogeix i els dits es comencen a encartonar i et demanen que els tornis a enguantar. Amb tot, l’hivern al Nord de la Xina és més agradable que al Sud, i el perquè és ben senzill. Al Nord el fred és sec, i un cop t’has vestit de ceba, capa rere capa, és suportable. I en segon lloc i segurament el punt clau, a Harbin les finestres tanquen, les cases estan ben aïllades i la calefacció funciona com ha de funcionar. Al Sud, les temperatures són més suaus, però fred i humitat sempre troben per on entrar, i un cop els tens al cos, no te’ls treu ni un bon raig de bai jiu.

Passejant per Harbin de seguida t’adones que és una ciutat diferent. Sí, d’alguna manera totes ho són. En un país tan gran, cada regió i fins i tot cada ciutat té el seu encant, però en aquest cas és especialment evident. Aquí, no només el fred n’ha modelat les formes i el funcionament, també la proximitat amb el país veí, Rússia, que va ocupar la ciutat durant la seva guerra civil, n’ha canviat la fisonomia. I de fet, l’aire soviètic és palpable en tots els sentits. Visualment, en l’arquitectura, amb l’església de Santa Sofia com a màxima representant. Gustativament i olfactiva, amb la gastronomia de plats forts i calòrics per fer front a l’hivern  com per exemple els estofats. I fins i tot auditivament, per la gran quantitat de turistes russos que passegen  per Zhong Yang Da Jie (carrer central de Harbin). I em queda el tacte… Doncs què voleu que us digui, d’alguna manera o altre tot el que he anomenat es pot palpar. Jo no tocaria els turistes russos així com així, però això ho deixaré, precisament, a les vostres mans.

IMG_7136.JPG

Riu Songhua

I és que realment tot està glaçat a Harbin. Fins i tot el riu SongHua que creua la ciutat. Tot està congelat menys l’oportunisme de la gent local que han sabut trobar en aquest clima, tan per gust com per necessitat, la manera de disfrutar-ho. La gran esplanada en que es converteix el riu durant els mesos d’hivern serveix per mil i una coses i activitats lúdiques: patinatge, passeig en carro de cavalls, pesca foradant el gel, fer volar estels i, sobretot, creuar-lo a peu és la via ràpida d’accés a l’Illa del sol. Ràpida per aquell qui eviti caure diverses vegades de cul. I és que, per molt ben calçat que es vagi, allà on el gel és net, on et permet veure l’aigua que circula sota el glaç, no caure és tot un repte. Això sí, a Harbin, caure en públic no és motiu de mofa, ja que cau gairebé tothom…

Després d’uns quants cops de cul i superat el riu arribem, com dèiem, a l’Illa del sol. Un paratge per descobrir tan a l’hivern com a l’estiu. La primera cosa que sorprèn és la tranquil·litat de l’illa tot i la proximitat a la gran ciutat. Cases de fusta d’estil rus, petits temples, parcs i, per suposat, escultures de gel. Realment un lloc per descobrir i on perdre’s.

Arribada la nit i amb temperatures encara més baixes és el moment de visitar al Gran Festival de Gel i Neu de Harbin. Des de l’entrada, passant pel terra que es trepitja i els edificis, tot és gel. És un espectacle que sorprèn i impacte. Castells, molins, muralles gairebé a escala real et traslladen a un món de fantasia. Afortunadament, les mil i una llums de colors, combinades amb espectacles de música de discoteca i paradetes de records i fruites caramelitzades fan que toquis ràpidament de peus a terra. El lloc és visita obligada, i val la pena tot is els 330 iuans que val l’entrada, però amb un aire de festa major una mica dubtós pel meu gust, el Festival perd una mica la grandesa que d’entrada té. Aquest és segurament el més conegut dels parcs de gel que ofereix la ciutat, però de ben segur racons potser menys turístics ofereixen aquell encant i ‘autenticitat’ que sovint busquem. Serà qüestió de tornar-hi.

I ja per acabar, com que una imatge val més que mil paraules, us deixo amb un petit recull de fotos en format vídeo.

IMG_7239.JPG

Clica imatge per veure vídeo

Salut i abrigueu-vos bé.

5 comentaris

  • núria nurixi

    09/02/2011 22:57

    Gràcies al teu article puc imaginar que jo també hi vaig ser! :-)

  • Jordi Tordera

    09/02/2011 23:18

    Home, ser-hi hi eres… Si més no d’esperit! ;)

  • Neus Font NESPLÉ

    12/02/2011 19:01

    Ésprecios ja m’agradaria a mi haver-hi estat. Aquí la llum no deu ser gaire cara oi?

  • Cèlia Escudé

    14/02/2011 0:23

    M’ha agradat molt el teu reportatge visual i periodístic de Harbin.
    Tot i que no havía fet mai comentaris sempre segueixo el teu blog. Continúa, continúa…

  • Jordi Tordera

    14/02/2011 0:35

    Merci Cèlia! Així ho faré. M’alegro que t’agradi.
    Salut!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús