El Món Àrab s’encén i l’internet a la Xina s’apaga

censura.jpgEl dia 10 de febrer, després de setmanes pendents i amb la mirada posada a la revolució que s’està vivint al Món Àrab, l’agència Reuters publicava aquest article on es qüestionava si després de l’esclat de l’Orient Mitjà era el torn de preocupar-se de Rússia i la Xina. Sense entrar en els detalls, si bé és cert que la Xina necessita prendre nota del que està passant a països com Egipte, Tunísia o Líbia, l’article conclou que és poc probable que el govern hagi d’afrontar un encarament popular d’aquestes característiques en un futur proper. Generalment, perquè per a molts xinesos la vida és molt millor ara que no durant els últims segles. Les tres darreres dècades de creixement han tret de la pobresa a milions de persones, i tot i que encara una gran majoria viu en condicions molt precàries, el govern també s’ha encarregat de reforçar el patriotisme xinès a tots nivells, ajudat per aquest creixement que ha situat la Xina en el segon lloc com a potència econòmica i al centre de totes les mirades. Al mateix temps, la major part de la població ni gosa ni sent la necessitat de provocar canvis en el règim. El perquè és també ben senzill: al llarg dels dos últims segles la història de la Xina ha estat tan dura amb la seva població, que per molts aquest és el primer període en què es pot ‘respirar tranquil’.

El dia 18 de febrer, The Guardian, publicava un article sobre el creador de l’anomenada Gran Muralla Informàtica (Great FireWall, censura a internet), qui opina que el sistema no és prou segur, ja que segons ell en aquests moments manté una batalla amb les xarxes virtuals privades (VPNs) que utilitzen els internautes per accedir a la informació i pàgines censurades. La censura ja ha rebut la crítica per part de la comunitat 2.0, però aquesta també ha estat bloquejada. Molts opinen però, que la situació és un peix que es mossega la cua i que arribarà a un punt d’insostenibilitat, ja que el bloqueig augmenta perquè també ho fa la informació que arriba i l’accés que s’hi té. També cal dir però, que es considera, i en certa mesura és cert, que el govern intenta, amb compte gotes, donar més llibertats. Potser precisament per poder frenar el descontentament.

El 20 de febrer, 13 intents de protesta en diferents ciutats de la Xina convocats a través d’internet (des del dijous 17) i sota el nom de ‘Jasmin Revolution’ eren aturats per, aparentment, una força policial desmesurada. Aquesta resposta per part de les autoritats  s’ha percebut des de diversos grups activistes com una mostra del nivell de preocupació de les autoritats arran de les revoltes de Tunísia i Egipte.

I des del dia 20 fins ara, ben entrats a 22, (i després de recerca, converses i especulacions) entenem que els servidors han estat funcionant intermitentment, i amb impossibilitat d’accedir a moltes pàgines de mitjans de comunicació internacionals, sistemes de correu electrònic, etc. per tal de controlar i frenar el que fa uns dies s’estava gestant a la xarxa.

Així doncs me’n vaig a dormir avui dia 22, a les 4 del matí, esperant que demà quan em llevi segueixi tenint accés al món, però deixant constància d’un parell de coses:

  • Un dia més, la Xina demostra que segueix exercint un fort control sobre la informació i la població.
  • La Xina sembla estar lluny d’arribar a la situació que es viu al món àrab aquests dies, però pren mesures preventives severes.
  • En un món cada dia més globalitzat, el fluir de la informació és, a la llarga, imparable. Caldrà veure com afronta o serpenteja la Xina aquesta realitat. A base de repressió? o a base de ‘llibertats controlades’?

Bona nit!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús