Arxiu del mes: març 2011

Instantànies: + Shanghai, Pudong & Temple Jing’an

dimecres, 23/03/2011

Sembla que finalment va arribant la primavera i el temps convida a sortir al carrer. Heus aquí unes quantes instantànies més de Shanghai. Avui, vistes de Pudong (el barri financer) i el Temple Jing’an.

l.jpg

Skyline de Pudong

IMG_7471.jpg

La perla d'orient

IMG_7473.jpg

Els més alts de Shanghai

IMG_7528.JPG

Reflexes

IMG_7530.JPG

Natura morta

IMG_7504.JPG

Olors de Shanghai

IMG_7488.jpg

Jing'an

IMG_7521.JPG

Per tot arreu...

IMG_7543.JPG

Rellotges tous a Shanghai?

 

 

 

Ciutats verticals, jardins de terrat

dilluns, 21/03/2011
vista balcó.jpg

Des del balcó

S’acaba un cap de setmana de temps miserable. Fa dos dies que plou i la boira tot just ens acaba de deixar. La Gran Muralla segueix creixent, i les amenaces s’han complert. El govern xinès ha aconseguit atrapar la majoria de VPNs, fins i tot aquells de pagament, i ha tornat la censura al Facebook, Youtube i un llarg etcètera. A la tele el canal japonès segueix parlant dels progressos, o no, a la central de Fukushima, mentre a la resta Gaddafi sembla haver pres gairebé tot el protagonisme. Al carrer sembla haver tornat la tranquil·litat, o haver disminuït la paranoia… Ahir vaig sortir a passejar, amb la càmera al coll com de costum, a punt per capturar aquells detalls i racons que crec que descriuen Shanghai. Deu minuts més tard es va posar a ploure, si se’n podia dir ploure… La qüestió és que de sobte em vaig trobar passejant un dissabte per un dels carrers més transitats de Shanghai (Nanjing Lu), gairebé sol. Centenars de persones esperaven arreplegats a l’entrada de botigues i centres comercials que… passés el diluvi? Jo n’hagués dit xim-xim. Aparentment la majoria de gent no n’hagués dit així, sinó pluja radioactiva. I potser la resta de gent que caminava pels carrers era la que corria desesperadament a comprar quilos de sal iodada convençuda que els ajudaria a prevenir la radiació. Afortunadament, per una banda els distribuïdors han confirmat que tenen prou estoc per aprovisionar el mercat els pròxims tres mesos, i les autoritats han desmentit les propietats infundades de la sal, o si més no que la sal sigui la panacea. I ja veieu l’ambient que es respira… Sí, potser exagero un xic i les meves paraules arrosseguen una mica de drama i no tothom viu en histèria constant. Però sí, a la Xina hi ha paranoia nuclear, i tan de bo es quedi en això…

Collages.jpg

Jardins d'altura

Total, cansat del temps i de l’ambient en general he decidit desafiar el fred i el dia gris amb la meva càmera des del balconet de casa. A simple vista Shanghai et deixa de pedra, bàsicament perquè està feta d’això. Ciment i més ciment, gratacels i més gratacels, i tal i com deia en el post de benvinguda a la ciutat, em fascina. Però, on és el color verd? On són els parcs i els jardins? N’hi ha, evidentment, però no és la ciutat més verda de la Xina, això segur. I sóc dels que penso que el verd, igual que la resta de colors, és necessari. Afortunadament hi ha gent que també així ho creu i que, de fet, s’ho pot permetre. A través de l’objectiu apareixen petits espais de verd. No parlo dels arbres a dreta i esquerra d’alguns carrers, sinó dels jardins d’altura. En una ciutat amb més de 500 gratacels i uns 20 milions de persones, tenir un jardí és tot un luxe, els espais són reduïts i els balcons no donen per tant. Queden doncs, els terrats. Alguns són minimalistes, terrats grans amb gespa o amb un toc de verd. D’altres són jardins cuidats i treballats al més pur estil xinès o japonès. I d’altres senzillament o bé prefereixen un estil més salvatge o l’han abandonat. I la qüestió és: m’agradaria tenir un jardí urbà com aquests? Doncs potser faria que passés més hores a casa i no aprofités el temps per descobrir la ciutat i… Què coi, i tant, la resposta és SÍ! M’imagino aquelles poques tardes quan el temps no és ni massa fred ni massa calorós, amb la barbacoa funcionant a l’americana, 24/7, i una cerveseta fresca a la mà. D’altra banda al meu balcó no hi cap una barbacoa. Ni tan sols sé si està permès tenir-la. Tampoc m’hi cap un hort urbà… Potser començaré per posar-hi una planta. Potser una àloe vera? Ara està molt de moda i està millor vist que una planta de marihuana, tot i que diria que també n’he vist alguna a través de l’objectiu. Alguna idea?

Mentrestant seguirem esperant que el temps millori i que, si la primavera realment arriba, ens porti millors notícies. Que passeu un bon diumenge!


Alarma nuclear als països veïns? Quina mala llet que té la gent!

dimarts , 15/03/2011

Explosion-at-Japan-nuclear-plant.jpgEn un primer moment el món observava consternat el desastre del terratrèmol i el tsunami a Japó. Més tard saltava l’alarma nuclear per les explosions i el descontrol a diferents centrals nuclears, sobretot a la de Fukushima. Paraules com fusió del nucli o una segona Txernòbil han començat a prendre força, i tot i que pincipalment  era per descartar una elevada possibilitat que es poguessin fer realitat els dos conceptes, el fet que se’n comenci a parlar aixeca preocupació. Fins aquí les reaccions són més o menys normals. El problema és realment greu…

Però aquest migdia rebia un missatge d’una col·lega metge que deia el següent:

BBC FLASHNEWS: el govern de Japó confirma un escapament de radiació a la planta nuclear de Fukushima. Els països asiàtics haurien de prendre les precaucions necessàries. Si ve pluja, no sortiu de casa les primeres 24h. Tanqueu portes i finestres. Fregueu-vos el coll amb betadine al voltant de la zona tiroïdal, la radiació afecta les tiroides primer. Preneu precaucions extres. La radiació podria arribar a Filipines a les 4pm d’avui. Envia això als teus amics.

Desenes de missatges com aquest circulen ja per la xarxa i a través dels telèfons mòbils. Mentrestant, ni des de la BBC, ni de la OIEA es parla d’alarma als països veïns. Hores més tard la BBC declarava que es tracta d’un missatge fals i que no prové de la cadena.

D’altra banda és cert que cal estar alerta i per això el consolat espanyol a Shanghai ha enviat avui la següent carta als seus afiliats. La penjo aquí per tal que circuli:

CONSULADO GENERAL DE ESPAÑA
SHANGHAI 西 班 牙 驻 上 海 总 领 事 馆

A LA ATENCIÓN DE LA COLONIA ESPAÑOLA EN LA DEMARCACIÓN DEL C.G. DE ESPAÑA EN SHANGHAI:

TERREMOTO EN JAPÓN (11 de marzo 2011)

Desde la tarde del pasado viernes, este Consulado viene siguiendo las informaciones sobre los daños y repercusiones del terremoto y un posible impacto en nuestra demarcación. Por el momento no se deduce ningún tipo de riesgo confirmado. De producirse alguna variación, tan pronto sea posible se procurará informar por esta vía a todos los nacionales inscritos y de los que se tenga noticia. Entre tanto, pueden consultarse las siguientes páginas:

y en el teléfono de emergencia (24h) habitual: (0086) 13916547726.

Tot això dit i esperant que no empitjori la situació, com pot ser que algú sigui capaç d’enviar missatges com aquest i posar la por al cos a la gent inecessàriament? Accions com aquesta només porten al pànic i a la histèria col·lectiva que només fan que dificultar el control de la situació i és, evidentment, una broma de molt mal gust. Per altra banda, el fet que cada dia tinguem notícies noves sobre les centrals nuclears i que la situació sembli no ser del tot estable fa que la venta de vols per sortir d’àsia comencin a pujar i tots tinguem un amic o altre que anticipa unes vacances… Aquí, de moment, seguirem d’aprop l’opinió i informació dels experts i seguirem pendents de Japó on hi ha els efectats de veritat.

Instantànies: un dissabte a Shanghai

dilluns, 14/03/2011

Les temperatures han pujat, el dia és clar, i a Shanghai hi ha mil coses per veure. Amb la càmera penjada al coll i la companyia de la Sophie, que ha vingut a passar el cap de setmana, comencem a caminar… El districte d’art, el mercat d’antiguitats, el barri tradicional al costat de casa, le plaça del poble, el museu de planificació urbana, l’enoteca, un restaurant de Yunnan, gelats, sol… El cap de setmana ens ha deixat imatges com aquestes:

Cliqueu imatges per fer-les grans

IMG_7290.JPG

Contrast urbà

IMG_7317.JPG

Gent del barri

IMG_7322.JPG

Un toc de verd

IMG_3418.jpg

Amb la feina feta...

IMG_7294.jpg

Art a la taula

IMG_7297.JPG

Va de peus

IMG_7298.jpg

Colors i textures

IMG_3456.JPG

Una obsessió xinesa

IMG_7329.jpg

Amunt! (plaça del poble)

Fotos SH ara1.jpg

La lluna, les estrelles i els estrellats

IMG_7332.jpg

Unes boles de peix?

IMG_7359.JPG

Exercici matiner

IMG_7365.jpg

Gent del barri 2

IMG_7400.jpg

Si jo fos peix...

IMG_7404.JPG

Contrast urbà 2

IMG_7413.jpg

Minut de descans

IMG_7391.JPG

Segells

IMG_7399.jpg

Caràcters

I tu, ets típic?

dimarts , 8/03/2011

I la persona més típica del planeta és… Un xino! Com no podia ser d’altra manera…

Circula per la xarxa un nou vídeo editat per National Geographic en referència a un dels temes més candents a nivell sociodemogràfic: arribem ja als 7 mil milions de persones al planeta! Un cop ja explicats en vídeos anteriors, també de forma molt amena, els efectes i conseqüències que aquesta xifra pot tenir sobre la terra i sobre nosaltres mateixos, ara ens presenten un vídeo simpàtic i enginyós que val la pena compartir. I és que la pregunta és senzilla i complicada a la vegada. Enmig de tants milions, quina és la persona més típica? Després d’un curiós procés de selecció i tanmateix d’eliminació el vídeo arriba a la conclusió, d’entrada, que la persona més típica entre nosaltres és un noi xinès de 28 anys de l’ètnia Han. D’altra banda també recalca que als voltants del 2030, la persona més típic podria ser de l’Índia. I finalment, com no podia ser d’altra manera, en un món on a la majoria ens agrada definir-nos com a únics, el vídeo acaba aclarint que són massa els factors que determinen una persona, sobretot les nostres decisions i accions i, per tant, la persona més típica o no existeix o bé és la més atípica.

Però entre nosaltres, jo diria que me l’he creuat pel carrer unes quantes vegades al xinès del vídeo… Vaja, que això ens porta a la mateixa cruïlla de sempre: són tots iguals, o què? Doncs bé, als nostres ulls sí, almenys d’entrada, ja que poc a poc les diferències esdevenen més evidents. I a ells també els estrangers els semblem, en general, força iguals. Vaja, que com diuen ells, tenim tots el nas gros…

Però jo juraria que ja l’he vist aquest noi…

Us deixo amb el vídeo (és en anglès)

Are-You-Typical.png

Clica imatge per veure vídeo

De Shanghai Baby a Xangai, baby!

divendres, 4/03/2011

shanghaibaby.jpg

A punt d’entrar al segle XXI, Zhou Wei Hui, una noia xangaiesa d’encara no 30 anys publicava una novel·la que revolucionaria la Xina actual. Shanghai Baby és la història semi auto-biogràfica que narra d’una manera delicada però sensual i passional les experiències d’una jova que es deixa portar per l’amor, el sexe, l’atracció, la passió… Triangles amorosos, l’addicció a les drogues de la seva parella, la seducció d’allò desconegut, relacions amb estrangers… I tot en el context d’una ciutat canviant: Xangai. La novel·la, tot un èxit de ventes a la Xina, va ser censurada pel govern xinès titllada de decadent.

I què voleu que us digui? Doncs sí, Xangai és decadent, un caos en efervescència, on els gratacels apareixen com bolets al voltant dels pocs hutongs que queden, on el treballador base guanya uns 150 euros mensuals i al centre els pisos es paguen a preus de París. Una ciutat de 20 milions de persones on gairebé 1 milió som expatriats.

A Xangai és fàcil perdre’s. Et perds en el canvi, entre carrers que ahir no hi eren i avui sí, entre la gent, entre la tradició i la modernitat. Aquí, a l’anomenada Nova York asiàtica, una part de la població s’aferra a la tradició, mentre les noves generacions, com la de Wei Hui, es balancegen entre les onades d’aquests dos mars: la Xina de les costums i la de l’Ikea i els restaurants de menjar ràpid. I, amb tot, enganxa i atrau, cada vegada a més gent. És, com la novel·la, apassionada, sensual, complicada, europea, però exòtica, vital i en constant moviment. Increïblement interessant.

I aquí m’acabo d’instal·lar. De Nanjing a Xangai, del poble a la gran ciutat (en termes xinesos, és clar, ja que Nanjing té gairebé 8 milions d’habitants però manté un cert aire de poble d’interior). I així em sento, emocionat, inspirat i amb ganes d’explorar-la. Després de llegir-la, ara em toca explicar-la. En altres paraules: del Shanghai baby (La noia de Shanghai) de Wei Hui a Shanghai, baby! (Shanghai, nena!) d’en Jordi. Ara em toca a mi, i que s’aparti la censura!