Arxiu del divendres, 4/03/2011

De Shanghai Baby a Xangai, baby!

divendres, 4/03/2011

shanghaibaby.jpg

A punt d’entrar al segle XXI, Zhou Wei Hui, una noia xangaiesa d’encara no 30 anys publicava una novel·la que revolucionaria la Xina actual. Shanghai Baby és la història semi auto-biogràfica que narra d’una manera delicada però sensual i passional les experiències d’una jova que es deixa portar per l’amor, el sexe, l’atracció, la passió… Triangles amorosos, l’addicció a les drogues de la seva parella, la seducció d’allò desconegut, relacions amb estrangers… I tot en el context d’una ciutat canviant: Xangai. La novel·la, tot un èxit de ventes a la Xina, va ser censurada pel govern xinès titllada de decadent.

I què voleu que us digui? Doncs sí, Xangai és decadent, un caos en efervescència, on els gratacels apareixen com bolets al voltant dels pocs hutongs que queden, on el treballador base guanya uns 150 euros mensuals i al centre els pisos es paguen a preus de París. Una ciutat de 20 milions de persones on gairebé 1 milió som expatriats.

A Xangai és fàcil perdre’s. Et perds en el canvi, entre carrers que ahir no hi eren i avui sí, entre la gent, entre la tradició i la modernitat. Aquí, a l’anomenada Nova York asiàtica, una part de la població s’aferra a la tradició, mentre les noves generacions, com la de Wei Hui, es balancegen entre les onades d’aquests dos mars: la Xina de les costums i la de l’Ikea i els restaurants de menjar ràpid. I, amb tot, enganxa i atrau, cada vegada a més gent. És, com la novel·la, apassionada, sensual, complicada, europea, però exòtica, vital i en constant moviment. Increïblement interessant.

I aquí m’acabo d’instal·lar. De Nanjing a Xangai, del poble a la gran ciutat (en termes xinesos, és clar, ja que Nanjing té gairebé 8 milions d’habitants però manté un cert aire de poble d’interior). I així em sento, emocionat, inspirat i amb ganes d’explorar-la. Després de llegir-la, ara em toca explicar-la. En altres paraules: del Shanghai baby (La noia de Shanghai) de Wei Hui a Shanghai, baby! (Shanghai, nena!) d’en Jordi. Ara em toca a mi, i que s’aparti la censura!