Ciutats verticals, jardins de terrat

vista balcó.jpg

Des del balcó

S’acaba un cap de setmana de temps miserable. Fa dos dies que plou i la boira tot just ens acaba de deixar. La Gran Muralla segueix creixent, i les amenaces s’han complert. El govern xinès ha aconseguit atrapar la majoria de VPNs, fins i tot aquells de pagament, i ha tornat la censura al Facebook, Youtube i un llarg etcètera. A la tele el canal japonès segueix parlant dels progressos, o no, a la central de Fukushima, mentre a la resta Gaddafi sembla haver pres gairebé tot el protagonisme. Al carrer sembla haver tornat la tranquil·litat, o haver disminuït la paranoia… Ahir vaig sortir a passejar, amb la càmera al coll com de costum, a punt per capturar aquells detalls i racons que crec que descriuen Shanghai. Deu minuts més tard es va posar a ploure, si se’n podia dir ploure… La qüestió és que de sobte em vaig trobar passejant un dissabte per un dels carrers més transitats de Shanghai (Nanjing Lu), gairebé sol. Centenars de persones esperaven arreplegats a l’entrada de botigues i centres comercials que… passés el diluvi? Jo n’hagués dit xim-xim. Aparentment la majoria de gent no n’hagués dit així, sinó pluja radioactiva. I potser la resta de gent que caminava pels carrers era la que corria desesperadament a comprar quilos de sal iodada convençuda que els ajudaria a prevenir la radiació. Afortunadament, per una banda els distribuïdors han confirmat que tenen prou estoc per aprovisionar el mercat els pròxims tres mesos, i les autoritats han desmentit les propietats infundades de la sal, o si més no que la sal sigui la panacea. I ja veieu l’ambient que es respira… Sí, potser exagero un xic i les meves paraules arrosseguen una mica de drama i no tothom viu en histèria constant. Però sí, a la Xina hi ha paranoia nuclear, i tan de bo es quedi en això…

Collages.jpg

Jardins d'altura

Total, cansat del temps i de l’ambient en general he decidit desafiar el fred i el dia gris amb la meva càmera des del balconet de casa. A simple vista Shanghai et deixa de pedra, bàsicament perquè està feta d’això. Ciment i més ciment, gratacels i més gratacels, i tal i com deia en el post de benvinguda a la ciutat, em fascina. Però, on és el color verd? On són els parcs i els jardins? N’hi ha, evidentment, però no és la ciutat més verda de la Xina, això segur. I sóc dels que penso que el verd, igual que la resta de colors, és necessari. Afortunadament hi ha gent que també així ho creu i que, de fet, s’ho pot permetre. A través de l’objectiu apareixen petits espais de verd. No parlo dels arbres a dreta i esquerra d’alguns carrers, sinó dels jardins d’altura. En una ciutat amb més de 500 gratacels i uns 20 milions de persones, tenir un jardí és tot un luxe, els espais són reduïts i els balcons no donen per tant. Queden doncs, els terrats. Alguns són minimalistes, terrats grans amb gespa o amb un toc de verd. D’altres són jardins cuidats i treballats al més pur estil xinès o japonès. I d’altres senzillament o bé prefereixen un estil més salvatge o l’han abandonat. I la qüestió és: m’agradaria tenir un jardí urbà com aquests? Doncs potser faria que passés més hores a casa i no aprofités el temps per descobrir la ciutat i… Què coi, i tant, la resposta és SÍ! M’imagino aquelles poques tardes quan el temps no és ni massa fred ni massa calorós, amb la barbacoa funcionant a l’americana, 24/7, i una cerveseta fresca a la mà. D’altra banda al meu balcó no hi cap una barbacoa. Ni tan sols sé si està permès tenir-la. Tampoc m’hi cap un hort urbà… Potser començaré per posar-hi una planta. Potser una àloe vera? Ara està molt de moda i està millor vist que una planta de marihuana, tot i que diria que també n’he vist alguna a través de l’objectiu. Alguna idea?

Mentrestant seguirem esperant que el temps millori i que, si la primavera realment arriba, ens porti millors notícies. Que passeu un bon diumenge!


1 comentari

  • Curri Barceló

    24/03/2011 0:02

    Home, pots comprar una hilera de plantes y atar-les a la part de fora del balcó (si és un d’aquests de ferros). Quines plantes? No sé, l’aloe vera és fàcil de cuidar. Si no, també podries aprofitar i posar plantes per cuinar com alfàbrega o xiles. Jo en tinc, però a dins de casa, que aquí a Londres això de tenir balconada és per gent mediterrània :)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús