Hong Kong, selva de ciment

IMG_7611.JPG

Victoria Peak

Què fa un expatriat a la Xina quan se li acaba el visat i el vol renovar? Doncs hi ha vàries opcions, però la més coneguda i utilitzada és la de “sortir” del país. I escric sortir del país entre cometes, perquè l’opció més coneguda és anar de visita a Hong Kong, que tot i gaudir de plena autonomia, en teoria pertany a la República Popular. I heus aquí el que ha fet un servidor aquesta setmana. Deixant a banda els detalls burocràtics del visat, us explico què m’ha semblat la ciutat en dos dies. Doncs en poques paraules, Hong Kong és una selva. És una barreja de gratacels, vegetació exuberant, tramvia, troleibús, taxis, passadissos i gent. Un trencaclosques vertical on cada peça sembla tenir el seu lloc i sovint sembla no haver-hi espai per més. Un caos controlat amb un toc tropical i exòtic, però cosmopolita i internacional.

Fa falta pujar a Voctoria Peak per poder veure el cel, i de pas gaudir de les vistes espectaculars sobre la ciutat i les diferents illes. Un cop a dalt, queda molt clar perquè la ciutat té el títol de la més vertical del món i ocupa un dels primers llocs del rànquing de densitat de població. I, entre nosaltres, que a una persona que viu a Xangai li impacti l’aglomeració de gent i gratacels en una ciutat, vol dir que realment és espectacular i potser una mica desmesurat. Amb tot, quan sembla que a HongKong no hi ha lloc per un sol edifici més, entre paret i paret despunten grues de tots colors, a punt per començar a construir.

Passejar per Hong Kong és fascinant, però per a mi, pensar en viure-hi és força estressant… Hong Kong ve a ser el paradís capitalista per excel·lència. Entre gratacel i gratacel, milers de cartells et bombardegen amb publicitat, anuncis de marques de luxe i mil productes que no necessitaràs mai però que a simple vista semblen imprescidibles. I què us he de dir, tampoc cal ser hipòcrita, viure una temporadeta a l’illa, carregat de diners, ha de ser la bomba. Passejant pel Soho l’oferta culinària d’arreu del món és aclaparadora, atractiva i addictiva. Enmig de tant edifici d’altura, aquests petits locals són refugis culinaris que t’aparten del bullici de la gent i les llums de neó per tornar-te a casa per una estona i beure una bona copa de vi, passar per Bèlgica a prendre’t una Chimay,  o transportar-te a Vietnam en un segon per poder degustar un bon plat de Gỏi Cuốn. I si un cop ben tip i una mica més gras et fa falta renovar l’armari només et cal aixecar un xic la vista i treure la targeta de crèdit, que jo crec que et portarà ella mateixa a gastar…

I en el cas hipotètic que em sobressin els diners, perquè ha de ser agobiant? Doncs bé, jo crec que en algun moment el meu subconscient em deia que els edificis em caurien a sobre! I no per mal construïts (que evidentment no és el cas), sinó per la proximitat dels uns amb els altres. Jo necessito espai! Però, ei! No ho vull pintar tot de color negre… A favor de HongKong tornaré a la idea del principi. És un caos controlat a la perfecció. D’entrada, HongKong també se situa als primers llocs del rànquing mundial en l’ús del transport públic. I el cert és que és impecable. I en segon lloc, la proximitat dels edificis els ha permès idear una ciutat a diferents nivells. A l’illa de HongKong els gratacels estan connectats per passadissos des del segon pis, i això et permet creuar bona part de l’illa sense baixar al carrer, evitant sorolls, semàfors, tràfic i fins i tot la pluja.

Resumint, no em podria plantejar viure a HongKong per motius relacionats amb la claustrofòbia, però per caps de setmana, visites enfocades a l’entreteniment cultural, culinari i de visa ( que no de visat), segurament estem parlant d’un dels millors llocs de sud-est asiàtic. Si passeu per aquí, deixeu-vos-hi caure! I aquells que hi heu estat, què en penseu?

 

 

2 comentaris

  • marta sitjar salvà

    04/04/2011 21:54

    doncs jo dic que uf, uf i uf……. i que ja ho he vist i que no crec que hi torni. (i dic crec perque no se sap mai, però si depen de mi… ho tinc clar! ;]

  • Instantànies: HongKong – Ara.cat

    04/04/2011 22:04

    […] Són folls aquests xinesos! I ho dic amb tot l'afecte del món… « Hong Kong, selva de ciment […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús