Arxiu del mes: maig 2011

15 maig: com en parla la premsa xinesa?

dissabte, 21/05/2011

acampada.jpg El moviment dels indignats ha pres força arreu del món, i la premsa internacional se’n fa ressò, sobretot a Europa on les protestes s’extenen a moltes altres ciutats del vell continent. Les protestes ocupen primeres planes i en alguns casos extensos reportatges. Aquí a la Xina, un país amb una forta censura mediàtica i amb un sistema de govern autoritari unipartidista, és interessant analitzar com es tracta el tema des de la premsa.

Un dels principals diaris de parla anglesa, el Chinadaily, ofereix en un racó a la part inferior esquerra de l’apartat internacional el següent titular:

Espanya prohibeix les protestes laborals

Cal destacar, d’entrada, que el titular apareix en aquest minúscul apartat en 4rt lloc, encapçalat per un italià que intenta batre un rècord d’apnea. No faré comentaris al respecte per no desmerèixer la possible futura proesa Simone Arrigoni

L’article se centra principalment en els 5 milions de parats del país com a causa de les protestes, sense fer cap mena de referència als reclams dels manifestants i sense esmentar en cap moment la paraula democràcia.

A favor de l’article cal dir que remarca que les acampades han estat organitzades mitjançant les xarxes socials, un fet curiós si tenim en compte que aquí xarxes com el facebook o twitter estan censurades.

En resum, a part d’ocupar un lloc gens destacat en el rotatiu xinès, el diari centra l’article en la falta de treball. Que bona part de la protesta l’encapçala el 21% d’atur del país no ho nega ningú. Que els manifestants protesten i reclamen més que reducció de l’atur… Bé, això no ho explica tothom, almenys aquí. Suposo que en un país que segueix en creixement quan la major part del món està en crisis, vendre les manifestacions de l’estat espanyol com a senzilles protestes a la falta de treball pot fins i tot suposar una manera de mantenir contenta a la població…Potser la premsa xinesa fa servir aquell vell argument que diu “ometre certes veritats no és mentir?”

Bona jornada de reflexió.

 

Humor xinès (sense intentar ser-ho)

dimarts , 17/05/2011

A la Xina, com a tot arreu, en passen moltes de coses. La població internauta ha arribat ja als 477 milions, la censura continua (a veure com s’ho faran amb tant cibernauta), Ai Wei Wei continua arrestat, i també ens ha arribat l’escàndol del director del FMI… I si bé tot això mereix reflexió, comentari i crítica, a vegades és bo fer una pausa i observar aquelles coses menys trascendentals, més mundanes o humanes que de tan senzilles fan riure. Coses molt simples però que descriuen molt bé la manera de fer d’una societat. I quan ja fa un temps que vius i convius en una societat determinada, aquestes petites coses tan representatives a les quals sovint no pares atenció esdevenen humorístiques…

Heus aquí aquest mini vídeo que he trobat per Internet. Per a mi és un gag d’humor xinès, potser per altres una pèrdua de temps. Però en tot cas resumeix molt bé la manera desenfadada que té la població xinesa en general de fer les coses: amb tranquil·litat i sense massa complicacions. A Catalunya segurament en diríem la llei del mínim esforç. Aquí potser és més aviat un “si hi ha un camí fàcil per què hauria d’agafar el difícil?”. En fi, maneres i maneres de veure les coses. A veure què us sembla!

glass_window_cleaning.jpg

clica per veure vídeo

 

 

Hong Kong: Philippe Ramette

dimarts , 3/05/2011

DSC09394.JPG Sento decebre alguns/es de vosaltres, però durant la meva segona visita a HongKong no vaig poder gaudir de Sex and Zen: Extreme Ecstasy. Però us ho dec i tot arribarà. D’altra banda, de camí a l’estació de tren per arribar a l’aeroport, em vaig trobar amb una altra obra d’art visual amb la qual vaig descobrir Philippe Ramette.

Ramette és un dels artistes francesos més reconeguts de l’art contemporani. La seva obra va debutar als ’90, amb una barreja d’ingenioses obres de bricolatge i objectes delicadament dissenyats. Fa 10 anys, convidat per l’Aliança francesa va arribar a HongKong, on va crear “el balcó 2”. Vestit totalment de negre va travessar la badia de HongKong en un balcó flotant horitzontal, oferint una visió diferent del món i una percepció irracional del cel sobre la gran ciutat.

L’instantània d’aquesta performance forma part aquests dies d’una exposició fotogràfica al passeig de les estrelles de HongKong. En la major part d’aquestes fotografies Ramette desafia la realitat i les lleis de la gravetat, essent cada una d’elles una meticulosa performance amb molta preparació prèvia per tal d’evitar el retoc digital. El resultat, no tan sols un gran impacte visual sinó també un cert fons i sentit poètic que contrasta gratament amb l’skyline de l’illa de HongKong. Aquí us faig una selecció, i tot i que cada una d’elles porta títol, el millor de l’art és la pròpia interpretació.

DSC09388.JPG

Observava el món amb els ulls tancats, cec. Creia veure-hi clar, però no veia més enllà de mi mateix, i no veia res.

DSC09393.JPG

Vaig aconseguir obrir-los i no era el que jo esperava. Allò desconegut m’espantava i queia sense saber si mai tocaria de peus a terra…

DSC09387.JPG

I vaig decidir no fer-ho… Des del balcó de la imaginació, observava el món des d’una perspectiva irreal o surreal, vertical, contraposat a una ciutat que esdevenia horitzonatal. Què és cert i què no? Tan sols una cosa: tot depèn des d’on es miri. El món és relatiu i personal segons com i des d’on es vegi.

DSC09391.JPG

I no, no em vaig tornar a posar la bena als ulls, i sí, m’agrada de pensar outside de box, però el que jo busco és dintre meu, el meu jo, la meva persona.

DSC09385.JPG

Perquè només així sentiré el pes a les meves espatlles desaparèixer i tots aquells pensaments feixucs esvair-se i sentir-me lliure i lleuger.

Vosaltres com ho veieu?