Hong Kong: Philippe Ramette

DSC09394.JPG Sento decebre alguns/es de vosaltres, però durant la meva segona visita a HongKong no vaig poder gaudir de Sex and Zen: Extreme Ecstasy. Però us ho dec i tot arribarà. D’altra banda, de camí a l’estació de tren per arribar a l’aeroport, em vaig trobar amb una altra obra d’art visual amb la qual vaig descobrir Philippe Ramette.

Ramette és un dels artistes francesos més reconeguts de l’art contemporani. La seva obra va debutar als ’90, amb una barreja d’ingenioses obres de bricolatge i objectes delicadament dissenyats. Fa 10 anys, convidat per l’Aliança francesa va arribar a HongKong, on va crear “el balcó 2”. Vestit totalment de negre va travessar la badia de HongKong en un balcó flotant horitzontal, oferint una visió diferent del món i una percepció irracional del cel sobre la gran ciutat.

L’instantània d’aquesta performance forma part aquests dies d’una exposició fotogràfica al passeig de les estrelles de HongKong. En la major part d’aquestes fotografies Ramette desafia la realitat i les lleis de la gravetat, essent cada una d’elles una meticulosa performance amb molta preparació prèvia per tal d’evitar el retoc digital. El resultat, no tan sols un gran impacte visual sinó també un cert fons i sentit poètic que contrasta gratament amb l’skyline de l’illa de HongKong. Aquí us faig una selecció, i tot i que cada una d’elles porta títol, el millor de l’art és la pròpia interpretació.

DSC09388.JPG

Observava el món amb els ulls tancats, cec. Creia veure-hi clar, però no veia més enllà de mi mateix, i no veia res.

DSC09393.JPG

Vaig aconseguir obrir-los i no era el que jo esperava. Allò desconegut m’espantava i queia sense saber si mai tocaria de peus a terra…

DSC09387.JPG

I vaig decidir no fer-ho… Des del balcó de la imaginació, observava el món des d’una perspectiva irreal o surreal, vertical, contraposat a una ciutat que esdevenia horitzonatal. Què és cert i què no? Tan sols una cosa: tot depèn des d’on es miri. El món és relatiu i personal segons com i des d’on es vegi.

DSC09391.JPG

I no, no em vaig tornar a posar la bena als ulls, i sí, m’agrada de pensar outside de box, però el que jo busco és dintre meu, el meu jo, la meva persona.

DSC09385.JPG

Perquè només així sentiré el pes a les meves espatlles desaparèixer i tots aquells pensaments feixucs esvair-se i sentir-me lliure i lleuger.

Vosaltres com ho veieu?

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús