Sichuan 四川

Sichuan.jpg Sichuan rima amb picant, i és una casualitat més que encertada. Terra de plats coents, pandes gegants, budes, muntanyes sagrades, valls, rius i temperatures canviants. Sichuan és coneguda per tot això i molt més. Per ser una porta d’entrada a Tibet, pels seus paisatges aclaparadors i, malauradament, pel terratrèmol devastador de 7,8 graus a l’escala de Richter que el 2008 la va sacsejar.

Del viatge a aquesta província del sud oest ja fa ben bé un any, però he decidit recuperar-ho. Bàsicament perquè és una de les províncies, per a mi, més espectaculars de la Xina i ara que venen les vacances, si a algú se li acut venir cap al país del centre és necessari saber que apart de Xangai o Pequín hi ha molt i molt més per visitar.

Una setmana no és suficient per conèixer Sichuan, però si per enamorar-te’n. I és que són tantes les coses a descobrir, provar i visitar que dóna la sensació que són 3 i no 1 les províncies que has visitat.

Etimològicament el nom prové de l’abreviació de 川峡四路 (chuānxiá sìlù), que vindria a ser alguna cosa com les quatre comarques de rius i gorges. Molt escaient si tenim en compte que la travessa el riu més cabalós de la Xina, el Yangzi, que limita amb el Tibet i Yunnan i per tant, que està envoltada i dibuixada per grans cims, valls, rius i gorges.

IMG_2529.JPG

Buda Gegant

Sí, em repeteixo més que l’all, ho sé, però la Xina és molt gran, com també ho són molts dels monuments a visitar. Com per exemple la nostra primera parada: El Gran Buda de Leshan, o el que és el mateix, l’estàtua de buda més gran del món, amb els seus 71 metres d’altura. L’estàtua que es va començar a construir l’any 713 tenia (o té) la funció de protegir la població i els pescadors de la fúria dels dos rius que es troben just davant, i sembla ser que fins ara els ha funcionat…

IMG_2699.JPG

Emei Shan

Parlant de budes, a pocs quilòmetres de Leshan s’hi troba una des les muntanyes budistes sagrades de la Xina: Emei Shan. És una excusa perfecte per allunyar-se de la calor asficciant de la conca de Sichuan i, en temporada baixa, també de la gentada de ciutats com Chengdu. Aquesta muntanya de 3000 metres ofereix al visitant paisatges de muntanya, camps de te, escales interminables (telecabina opcional), alguns macacos curiosos, i una sortida de sol al cim com n’hi ha poques al món. Això diuen, vaja, perquè després de 8 hores pujant escales (sí, les muntanyes sagrades de la Xina es pugen per escales de pedra…) els núvols no ens van deixar gaudir de l’espectacle. De totes maneres, malgrat les butllofes, només per haver arribat a dalt ja va valdre la pena. Mol recomanable.

IMG_2875.JPG

Hailuogou

Empesos pels aires de muntanya vam decidir com diu la cançó dels Pet Shop Boys, anar cap a l’oest, en busca de cims més alts. No per fer-los, però si per admirar-los. L’oest de Sichuan, fronterer amb Tibet, és aclaparador. Com també ho són les carreteres en mal estat i la conducció dels locals. Més que recomanable diria que és necessari intentar gaudir de l’entorn quan es viatge per la zona, no només per l’espectacle de la natura, sinó per evitar el patiment de la por a un accident.  De la zona en destacaria el parc del glaciar de Hailuogou. Es tracta del glaciar més baix d’Àsia, que descendeix del GongaShan, el cim més alt de la província, amb 7556m. He de ser franc. El fet que es pugui arribar als peus del glaciar amb bus (ecològic) i telecabina fa que l’indret s’ompli del que podríem anomenar domingueros xinesos. Dones amb talons i gos inclòs i nens omplint ampolles amb trossets de glaç del glaciar… Comentaris apart, un cop aconsegueixes allunyar-te una mica de la multitud, és impressionant. Un d’aquells llocs on la natura et deixa sense paraules.

De l’oest he d’esmentar la carretera a Tibet. Tan sols l’esmento, perquè no he tingut la sort de fer-la encara, però és destacable per dos motius: per ser una de les rutes més boniques del món i també més perillosa.

IMG_3005.JPG

Centre de Cria de Pandes Gegants

Un cop a Chengdu, tornem a sentir la calor sufocant de la conca de Sichuan, i ens venen al cap moltes d’aquelles teories dels perquès del menjar picant. Per ajudar a regular la temperatura del cos suant? per preservar els aliments o camuflar les olors d’aquells que potser ja estan una mica passats? Tot pot ser… El que si és cert és que tan si demanes el menjar Bu la de (no picant) com si no, ho seguirà essent. En tot cas, Chengdu és una ciutat en plena ebullició, amb més de 13 milions d’habitants i que segueix creixent. Amb milions de cotxes també, però amb molt d’encant. Però entre nosaltres, no hi ha res a Chengdu amb més encant que el centre de cria de Pandes gegants. Segurament seria molt millor visitar-los a la reserva d’Wulong, però va quedar greument afectada pel terratrèmol del 2008, i les restriccions per accedir-hi són moltes. En tot cas, el centre de cria és senzillament genial. I us ho diu algú que no és massa fan dels zoològics. El pandes viuen allà millor que enlloc, i aparentment el programa està donant els seus fruits. Un cop allà és imprescidnidble visitar la “llar d’infants”… Millor us ensenyo fotos…

I al nord de Chengdu, ben al nord de la província, hi trobem un dels parcs naturals més impressionants del gegant asiàtic, que no vaig poder visitar per falta de temps, però que tinc marcat a l’agenda. El Parc nacional de Jiuzhaigou, i Reserva Mundial de la Biosfera de la UNESCO és, aparentment, un paradís terrenal. Malauradament hi ha turistes tot l’any, però tot i així és (diuen) més que aconsellable.

Doncs ja ho sabeu, si algú té previst visitar la Xina, Sichuan és sens dubte una parada molt recomanable. I sí ho feu, feu-m’ho saber, que segurament m’hi apunto de nou!

 

 

1 comentari

  • Francesc Torreda Orriols

    25/06/2011 4:27

    Molt interesan , u tindrem mol en conte en le proxima visita a la Xina

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús