Humitat!

humidity.jpgEstiu i hivern; interior i exterior; més present a la Xina que persones de la raça Han. No escric un poema, ho dic en to d’endevinalla. És aquí, ha arribat per quedar-se, o potser no ha marxat mai. És la humitat, i és aquí per fer el meu estiu insuportable.

Hi hagi sequera o inundacions, amb sol o nuvolat, a l’est i sud-est de la Xina sempre hi ha humitat… Fins i tot m’atreviria a dir que és la causant que només gaudim de dues estacions, l’hivern i l’estiu…

És mitja nit, em pesen les parpelles i aviat serà hora de fer un pensament. Abans però, sempre previsor, poso l’aire acondicionat 5 minuts al màxim a la meva habitació. Sempre m’han dit que no és bo dormir amb l’aparell encès, així que tossut com sóc i per tal d’evitar problemes de salut, un cop al llit paro l’aire i prego per adormir-me abans no torni a tenir calor. Sovint no funciona i em veig obligat a posar-lo un parell de cops més fins que aconsegueixo tancar els ulls. Unes 7 hores més tard em desperto, enganxat als llençols, molls de suor, talment com si tingués febre. Una dutxa ben freda, suc de taronja, una torrada, potser una peça de fruita també, i cap al carrer. Treballar al barri financer de Xangai té els seus pros i els seus contres. Quan parlem d’humitat, i no vius al mateix barri, els contres guanyen força pes a la balança. A fora fa 32ºC, i tot i que d’entrada no sembla massa, amb una humitat com la d’aquí, sortir al carrer amb pantalons llargs, camisa sabates i mitjons és com entrar en una secadora, que crec que ha de ser una tortura…

Afortunadament, els xinesos, pel fet de ser xinesos no estan exempts de la calor, i un bon dia el director de l’empresa on treballo (xinès) i un servidor, vam acordar deixar la roba d’oficina allà on fa falta, i anar de casa a la feina com cal: amb pantalons curts i sandàlies!

Amb tot, dues passes al carrer són suficients per notar com una gota de suor recorre la meva esquena. Vaig amb gorra per evitar el sol directe a la closca, i això evita que dues gotes més em regalimin del front. Un cop al metro, què voleu que us digui, a les 9.30 és un descans gràcies a l’aire acondicionat, a les 8.30 és un suplici. Al matí, riuades i riuades de xinesos i alguns expatriats s’ensanvitxen (i aquí m’invento un verb necessari) els uns entre els altres camí a la feina, fet que crec manté la humitat ambiental o l’augmenta. Un cop a l’oficina, el primer que cal fer és passar pels banys a refrescar-se la cara i a vegades les aixelles abans de posar-se la roba de treballar. 9 hores més tard cal fer el camí de tornada, i faci o no faci sol, sovint la sensació és la mateixa…

Passarem els pròxims dos mesos, o dos i mig, esperant que passi l’estiu, que torni el fred, d’edifici en edifici esquivant la calor i la suor, somiant amb els estius mediterranis, les platges, les piscines i les festes a l’aire lliure.

El fred tornarà tard o d’hora, i segurament tornaré a escriure, em tornaré a queixar i tornaré a parlar de la humitat. Llavors seran les finestres que no tanquen, el precari aïllament de les cases i els ineficients sistemes de calefacció xinesos els motius del meu malestar i que permeten que la humitat, en aquest cas, m’arribi fins els ossos i em faci passar fred tot l’hivern.

I doncs, què hi fa aquest noi a la Xina? Doncs estar-s’hi, perquè li agrada. Però no existeix l’indret perfecte i aquí, la humitat ens ho recorda cada dia. Així que ja ho sabeu, si teniu previst venir cap aquí més val que ho tingueu present. Altres coses potser no hi trobareu, però d’humitat us n’afartareu!

 

2 comentaris

  • mireia

    29/07/2011 19:33

    no podies descriure millor la humitat i xafagor de xangai! després de 6 mesos vivint a xangai, vaig tornar diumenge..i trobo a faltar moltes coses de la vida xinesa, però la humitat i les gotes de suor no les enyoro gens!

  • Jordi Tordera

    30/07/2011 0:49

    Jeje. Quina sort. Jo necessito un descans. Aquests dies ha sortit el sol i el cel és blau i s’ha endut la humitat. Però quina calda!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús