Reflexions al sostre del món

flags.jpg El dalai-lama es reuneix amb el president Obama per parlar de l’autogovern i autodeterminació del Tibet, i el que esdevé notícia és el fet que les relacions entre el Estats Units i la Xina puguin quedar malmeses.

Tot i que Barack Obama no ha cedit a la pressió de Pequín i s’ha reunit amb el líder espiritual del Tibet, molt diplomàticament ha declarat que donava suport a la idea d’una resolució que entre la Xina i el Tibet que protegeixi tant els drets dels tibetans com el dret de la Xina al territori tibetà. Vaja, que s’ha mullat ben poc, crec jo. Al mateix temps s’acaba d’innaugurar la primera autopista del territori, que uneix la capital, Lhasa, amb el seu aeroport.

L’únic cop que vaig visitar el Tibet va ser el maig de 2009, poc després que obrissin la frontera a turistes després de mesos de protestes i el subseqüent aïllament del territori per part del govern xinès. El sostre del món em va impactar i, com a català, també em va entristir. El paisatge és senzillament fascinant. A ple mes de maig, sense neu per sota del 6000m i la manca d’oxígen la regió adopta un aspecte lunar hipnotitzador. Per altra banda, un territori totalment militaritzat, i una sensació de por constant en la població autòctona em van fer sentir certa pena i tristesa. Cal dir que això era maig de 2009 i estem a juliol 2011, però dubto que hagi canviat massa tot plegat.

El palau Potala, antiga residència del Gran lama, és ara un museu, i el dia de la meva visita un mini estat policial on estava prohibit parlar, literalment, del líder exiliat a la Índia. Recordo que mentre explorava les sales de Palau se’m va acudir preguntar al nostre guia tibetà sobre el dalai-lama a l’exili i l’escollit pel govern xinès amb residència a Pequín. La resposta immediata va ser: no podem parlar-ne aquí! I de fet no en vam parlar durant tot el viatge de 10 dies.

La realitat és, com jo l’entenc, que part del poble tibetà clama l’autodeterminació per preservar una cultura i una llengua molt peculiars. La realitat també és que el Tibet, una de les regions més grans de la “Xina”, disposa d’una gran riquesa natural a la qual segurament cap govern estaria disposat a renunciar. I heus aquí on la polèmica està servida i hi ha opinions per tots els gustos, però segons el meu punt de vista la cultura i llengua tibetana estan en perill d’extinció per culpa de: el progrés!

Com deia abans, Tibet ha inaugurat la seva primera autopista, per unir la capital amb el nou aeroport. La regió gaudeix també, des de fa relativament pocs anys, de la línia de tren a més altitud del món. I amb tantes portes d’entrada la població no autòctona de parla xinesa (mandarí) està augmentant a diari. Total, que mentre el progrés sembla estar millorant la qualitat de vida de la gent amb escoles, hospitals i autopistes, Lhasa cada cop s’assembla més al meu barri, la cultura del plàstic està envaint les façanes dels carrers i el mandarí, si no ho és ja, serà aviat la llengua més parlada. Hauríem de demanar al Tibetans què en pensen, perquè de fet, quants dirien que no a totes aquestes millores? No ho tinc clar… El que sí tinc clar és que haurien de tenir el dret a expressar-ho i decidir-ho.

Jo, sense haver estat mai abans al sostre del món, vaig sentir pena i tristesa i que tot havia canviat. Pena i tristesa per un poble que pot perdre la seva essència en nom del progrés i la riquesa. Però per altra banda l’experiència va ser un toc d’atenció i una injecció de força. Perquè si un poble que malgrat les millores econòmiques i el progrés generalitzat que li aporta l’estat és capaç de seguir generant titulars, i saber que cal continuar reivindicant la conservació de la identitat, per un poble com el nostre a qui ben poc li aporta l’estat i a qui més aviat roba, hauria de ser senzill veure que cal continuar lluitant per allò que ens defineix i que poc té a veure amb la “pela” on sempre se’ns ha enquadrat.

 

1 comentari

  • Neus Font NESPLÉ

    22/07/2011 1:32

    l’article està molt bé, però hi trobo a faltar alguna foto.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús