Mercat de “bons partits”

DSC09489.JPG Amor a primera vista, un amor d’estiu, l’amor de la teva vida, amors platònics, amors amargs i mal d’amors. Algun d’aquests l’experimentem, d’altres els trobem i la resta els patim. Però en qualsevol cas, en trobem un o patim l’altre, en principi és efecte de la nostra pròpia elecció, decisió o dels nostres actes.

En altres casos, hi ha qui fa ús de les agències matrimonials o de les pàgines de contactes per trobar quelcom. I és que entre tanta varietat trobar la mitja taronja no és gens senzill. Però en qualsevol cas, apuntar-se o no a una d’aquestes agències segueix essent una elecció pròpia.

Temps enrere, a casa nostra, no hi havia agències matrimonials, sinó matrimonis arreglats entre famílies. Doncs bé, això a la Xina encara es porta, però a un altre nivell. Avui us presento el mercat de “bons partits” de Xangai. A la plaça del poble, en un dels racons d’un dels parcs que hi ha, s’hi troba sobretot els caps de setmana, multitud de gent disposada a buscar parella. La gràcia és que no es tracta dels interessats en qüestió, sinó de les famílies. Literalment és un mercat ple d’anuncis de nois i noies en “edat de casar-se” on només hi participen pares i mares que miren, comparen, comenten, intercanvien i prenen notes del possibles gendres i joves que els fan el pes. Així és encara avui en dia la Xina. La família no només té un pes molt important, sinó que arribada certa edat decideix el teu futur sentimental. Evidentment el país està canviant, i les noves generacions també, però la tradició és encara molt present i juga un rol molt important.DSC09486.JPG

Personalment em sembla escandalosa la frivolitat amb la que es decideix el futur sentimental de molts joves. Sembla talment un joc d’intercanvi de “cromos”. I em sembla horrorós perquè encara molts joves creixen pensant això, que arribats a certa edat toca el que toca: toca casar-se. És un tràmit, i si el que et toca té una bona feina, un pis i fins i tot un cotxe, doncs tot solucionat.

La meva intenció no és destripar la societat xinesa, generalitzar i explicar-vos que aquí tothom es casa per interessos, perquè no és així. Però una bona part, sí. Encara que no siguin els propis d’interessos… Tots els que vivim a la Xina tenim una amic o una amiga que s’ha casat amb algú que van escollir els seus pares. I la majoria coneixem aquest algú que té un amant senzillament perquè amb la parella adjudicada no hi ha química. Se’ls pot acusar de buscar-se un amant? Jo crec que no… Se’ls ha d’aplaudir? Potser tampoc, però se’ls enten. La posició més progressista, cap on em decanto, seria la de dir – rebeleu-vos! decidiu per vosaltres mateixos! -, i la veritat és que moltes vegades ho faria, però la pressió que tenen aquests joves és tan gran que per respecte i estalviar-los el patiment és millor no dir res… A més, les coses com són. Personalment sé que molts d’aquests joves no són feliços, però aquí segueixo sent un estranger que ho veu des de fora, i que no per tenir una opinió diferent ha de ser la correcte. És tris dir-ho, però també conec joves que creuen que senzillament ha de ser així i punt, i el fet de pensar així els ajuda a ser “feliços”. DSC09488.JPG

Total, us deixo amb unes imatges del mercat de Xangai. Què en penseu?

1 comentari

  • Neus Font NESPLÉ

    08/10/2011 0:26

    Impressionant, em pensava que aixo a la Xina i menys a una ciutat tan gran ja no existia.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús