Dachau: de pintoresc a esgarrifós

Dachau és una petita ciutat de l’estat de Baviera de 43.000 habitants, a tan sols 13 quilòmetres de Munic. Els primers documents trobats que parlen de la ciutat es remunten a l’any 805, i els historiadors la consideren més antiga que Munic mateix.

Dachau és un indret molt especial. Per un costat el casc antic de la ciutat, considerat conjunt arquitectònic protegit des de 1984, coronat pel castell Dachau i el jardí reial li donen un aire a la ciutat realment pintoresc. Per l’altre, l’horror d’un període en el seu passat curt però esgarrifós. De 1933 a 1945 Dachau va acollir un dels Camps de concentració Nazis més actius d’Alemanya… El 20 de març de 1033, el cap de les forces SS del Reich y el cap interí de la Policia de Munic. Heinrich Himmler, va donar a conèixer la construcció del primer camp de concentració de Baviera, a l’antiga “Fàbrica de pólvora i munició reial Dachau”, que s’havia construït durant la Primera Guerra Mundial, no molt lluny del mercat municipal. Els primers presoners que van arribar eren presos polítics, sobretot comunistes, però poc després el van omplir socialdemòcrates i jueus entre altres. Ràpidament el Camp va créixer fins a passar a convertir-se en “l’Escola de la Violència”. El Camp de Dachau era considerat per les forces SS com a “Camp model” . Al 1938 van començar a arribar els primers presoners estrangers, i al final de la seva història hi van ingressar als voltants de 206.000 persones (registrades), de les que es calcula, unes 32.000 van ser assassiandes.

Actualment s’honora la memòria als morts en el Lloc commemoratiu del Camp de Concentració de Dachau, inaugurat el 9 de maig de 1965 com a lloc d’ensenyament.

Personalment no puc dir que sigui una visita recomanada (la ciutat sí), però sí crec que és una part de la història de la humanitat que no es pot oblidar i m’alegro d’haver-hi anat. Per mi, visitar Dachau a -15 graus de temperatura accentua encara més la brutalitat del lloc en sí. El Camp de Concentració està ben documentat, i imaginar-te per un moment el patiment dels presoners, els treballs forçats, les hores i hores formant a l’aire lliure a ple hivern,tot per intolerància, posa la pell de gallina…

Et fa plantejar coses com la mateixa falta d’humanitat de les persones, la crueltat d’alguns, la capacitat d’influenciar d’uns i com

d’influenciables poden/podem arribar a ser els altres. Et fa plantejar si realment n’hem après gaire de tot això, tenint en compte les desgràcies que passen al món, o en el fons creuem els dits perquè no ens torni a arribar aquí ara que portem “tants” anys de tranquil·litat. I sobretot et fa plantejar, en el meu cas, que la vida és realment una loteria, i pel senzill fet de néixer on néixer i quan, m’ha tocat la grossa…

Sóc conscient que he escrit majoritàriament sobre el passat negre de la ciutat. Dachau és realment un lloc pintoresc, maco de visitar i gaudeix d’un ric llegat arquitectònic i artístic. Malauradament a mi em va xocar més l’altre aspecte i és el que volia comentar.

Per acabar només destacar una frase horrible que definia la filosofia del Camp de Dachau i que mostra la falta d’humanitat i escrúpols d’aquells qui el dirigien: “Tolerància és Feblesa”. No tinc ni paraules…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús