La multa

La bici, un mitjà de transport tan utilitzat a Munic com a la Xina. Tot i que a la Xina per qüestions òbvies el volum en circulació és molt més elevat. Com pot ser que un mateix concepte sigui aplicat de formes tan diferents? Recordo la primera bici que vaig tenir a la Xina, em va costar l’equivalent a 10 euros. Era una bici de segona, tercera o vuitena mà, qui sap? Segurament robada… I un mes més tard me la van robar a mi… La segona que vaig tenir era nova, em va costar uns 30 euros, i també me la van robar… Anar amb bici per segons quines ciutats de la Xina és una aventura diària que requereix reflexes, uns bons frens i un esperit una mica temerari. El manament del ciclista xinès són els següents: No atropellaràs i no seràs atropellat.

Just al costat oposat del ciclisme urbà hi ha Alemanya, en aquest cas, Munic. La ciutat ha destinat grans esforços en els últims anys en infraestructures fins al punt que aproximadament un 15% de la població es desplaça en bici i està considerada la tercera ciutat europea en mobilitat ciclista per darrere de Copenhaguen i Amsterdam. Munic disposa de quilòmetres i quilòmetres de carril bici, senyalitzacions i semàfors (alguns d’ells innecessaris i fins i tot inútils segons el meu parè). Anar amb bici per la ciutat és un plaer, és relaxant i extremadament organitzat.
Però és així per què els alemanys són senzillament així? En part sí, en part no. Ahir em van multar. Jo creia que allò de la policia amb bici només existia a les sèries americanes a Califòrnia, però es veu que no… Les senyalitzacions hi són per seguir-les i encara que a vegades certes rutes a seguir o certes senyalitzacions semblin inadequades saltar-se-les té penalització!

De camí de la feina a casa hi ha un tram de 200m del qual t’has de desviar i deixar-lo lliure. Passats els 200m t’hi pots tornar a incorporar. El perquè encara el desconec, i com que no hi trobo sentit, quan tinc pressa tiro pel dret… Doncs bé, ahir darrere un contenidor de color verd, camuflats del mateix color m’esperaven amb el boli a la mà dos integrants de la policia muntada (sobre bici). Molt educadament em van demanar identificació, si vivia a Munic, si la bici era meva i seguidament em van convidar a pagar una multa de 20 euros que he d’abonar per transferència abans de 10 dies. Conscient que no hi havia res a fer i que a més sabia que m’ho havia buscat perquè coneixo de tros el recorregut i està d’allò més ben senyalitzat, ens vam posar a conversar. Aparentment cada un d’ells posa al dia unes 20 multes (que pots refusar pagar. Tot i que no té sentit perquè llavors passes de pagar-ne 20 a pagar-ne 43…). Desconec quants agents d’aquest tipus et passegen cada dia per la ciutat, però dóna a entendre que l’ordre extrem de la circulació de les bicis està reforçat per les autoritats locals. La nota positiva deu ser que els ingressos de les penalitzacions deuen anar destinats a millorar les infraestructures, perquè la ciutat, en aquest aspecte és impecable.

Resumint, el sistema alemany és molt més eficient i segur que el xinès, tot i que potser és una mica més avorrit i no tan excitant. Això sí, tot i que no hi discrepo, que et multin amb 20 euros anant amb bici d’entrada sembla surrealista, el dia que menys m’ho esperi em multaran per caminar pel cantó que no toca…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús