Arxiu del mes: desembre 2010

Retrats de Berlín: Ixmu

dimarts , 28/12/2010

Ixmu

Guatemaltenca nascuda a Mèxic DF filla d’exiliats polítics, Ixmucane (26) –nom de la deessa maia del blat de moro que creà els éssers humans– ha estudiat Disseny del Producte i ara cursa Disseny Tèxtil a Berlín. D’ulls inquiets i somriure agraït, escolta amb atenció i parla amb suavitat. Va arribar a la ciutat fa pràcticament un any, convidada per un professor de la Kunsthochschule per parlar sobre el disseny a Guatemala; ella ja tenia intenció de venir per sortir del país i atreta per la ciutat.

Descriu Berlín com una ciutat jove i feta pels joves, on aquests tenen molts actius i protecció, així com també la dona: seguretat, accés a l’habitatge, sanitat i estudis, necessitats contemplades… Una ciutat que conserva un balanç entre el moviment i la tranquil·litat. Li agrada de caminar pels carrers sola de nits. Ha patit, però, les dificultats de la integració en la pròpia pell, sobretot en l’idioma i el caràcter ferri dels alemanys. Enyora l’espontanietat, el caos i el clima centre-americans, en contraposició al càlcul, la rigidesa i la grisor del nord d’Alemanya. De moment no té plans de marxar de Berlín, s’hi veu per una llarga temporada.

Frohe Weihnachten…

dissabte, 25/12/2010

FroheWeinachten '10
cliqueu sobre la imatge per veure-la en alta qualitat
drücken Sie auf das Foto und sehen es in HQ

Retrats de Berlín: Hestie

dimarts , 21/12/2010

Hestie

Hestie (29) és d’aquelles persones que inspiren confiança només veure-les; de tracte agradable i conversa intel·ligent. Té la mirada sincera, gesticula molt i no eludeix el contacte amb l’interlocutor fent-lo més proper a les seves explicacions. Nascuda a Johannesburg (Sud-àfrica), és dissenyadora de moda i, actualment, professora de disseny tèxtil a Bangkok. Afirma, però, que no suporta cosir.

Està fascinada per Berlín, on hi ha arribat seguint el cor i on confessa sentir-se ella mateixa: “feel on my own skin”. Abans de l’actual estada, de prop de set mesos, ja havia visitat molts cops la ciutat; ara sent que ha de fer alguna cosa a la ciutat, que hi té quelcom a acabar. Com molta gent que ens estem aquí, no té plans més enllà dels propers sis mesos però l’any vinent, tornant de Tailàndia, espera poder-s’hi establir per una llarga temporada i construir-hi quelcom d’estable que pugui combinar amb estades a Sud-àfrica.

Les protestes anti-CASTOR 2010

divendres, 17/12/2010

Wir stellen uns quer!
Fotografia de Till Pro.

El proppassat 9 de novembre van arribar finalment a Gorleben (Baixa Saxònia) les 123 tones de residus nuclears procedents de la regió francesa de la Hague. El viatge, com es preveia, no va estar exempt d’incidents, ja que els col·lectius ecologistes van aconseguir aplegar milers de persones en les seves protestes en contra del transport. Aquest ha sigut el més notori dels trasllats de residus nuclears que hi ha hagut recentment a Alemanya i el que més va transcendir a la premsa estrangera.

El conegut com a transport CASTOR (Cask for Storage and Transport Of Radioactive Materials, barril per l’emmagatzematge de materials radioactius) engloba tot el procés de tractament que aplica Alemanya als seus residus nuclears. El procés es fa en plantes estrangeres com les de la Hague o Sellafield (Anglaterra) i després es retornen els materials per ser emmagatzemats en dipòsits de moment temporals com Gorleben (no hi ha encara decisió sobre la destinació final). Des de 1995 han sigut en total dotze, els transports cap a Gorleben, està previst que l’any vinent es faci l’últim procedent de França però encara faltaran els de 2014 i 2017 des de Sellafield.
Des del primer trasllat hi ha hagut una gran resposta ciutadana a França i, especialment, Alemanya, potser el país europeu on la consciència ecològica està més arrelada; una ideologia que incorporen multitud de moviments socials heterogenis que van des de col·lectius anti-feixistes d’extrema esquerra fins a ONGs o el partit Bündnis 90/Die Grünen (Aliança 90/Els Verds). Les protestes s’han basat sempre en la desobediència civil pacífica per tal de dificultar, encarir (retardant el transport i forçant al govern a desplegar milers de policies) i, si pot ser, aturar el trasllat; l’objectiu, més que parar definitivament aquest trasllat, és denunciar la perillositat de l’energia i els residus nuclears, donar visibilitat a les alternatives energètiques i denunciar la connivència econòmica del govern amb els empresaris de l’energia atòmica. Els col·lectius que organitzen les accions saben que aquestes no són legals però legitimen la seva protesta en l’actuació pacífica en pro de l’ecologia i la democràcia. Les manifestacions, que cada any han sigut més nombroses, han aconseguit generalment retardar l’arribada dels barrils sense incidents notables però l’any 2004 un accident va acabar amb la vida d’un noi francès de 21 anys.
Enguany el transport arribava en un moment especialment calent, en què a causa de la crisi econòmica i la previsió d’esgotament del petroli es viu una “renaixença del sector nuclear” * i just quan el govern federal (coalició de la CDU i el FDP) ha decidit allargar la vida útil de les nuclears fins al 2035, en contra dels acords als que es va arribar fa algunes legislatures. De fet ja ens vam manifestar en contra d’aquesta decisió.

Aquest any el trasllat es féu, com és usual des de 2001, en una data secreta de primers de novembre. Des de mesos enrere, diversos col·lectius en restaven atents, cridaven a la manifestació i preparaven els activistes per l’acció (vídeo). Com ja és tradició, les protestes es van basar principalment en aturar de forma no-violenta el tren, ocupant les vies, intentant danyar-les –extraient les pedres de sota o encadenant-s’hi– i bloquejant l’accés de la policia al lloc. El bloqueig fet per unes 9.000 persones en dues ocasions al llarg del recorregut va aconseguir retardar dos dies l’arribada del transport, previst pel 7 de novembre, i allargar-lo fins a 92 hores. A la manifestació que es va fer el diumenge de les protestes prop de Gorleben s’hi van aplegar uns 50.000 manifestants i 600 caravanes procedents de tot el país, fent de les d’enguany les protestes més multitudinàries des dels anys 90. Per la protecció dels 11 contenidors que transportaven els residus s’hi van destacar 20.000 policies, que usaren gasos de dispersió, esprais de pebre i canons d’aigua per les càrregues, algunes de les quals es feren amb cavalls.

Aquesta és, de fet, només una de les moltes protestes que es porten a terme a Alemanya en contra de l’energia atòmica i el transport de residus. A dia d’avui, és clar, l’oposició continua activa en contra les accions del govern; per posar només dos exemples: ahir mateix un altre transport procedent de la localitat occitana d’Ais de Provença arribava entre protestes i intents de bloqueig a Lubmin (Mecklemburg – Pomerània Occidental) i la setmana passada el diari Tageszeitung destapava un informe del Ministeri de Medi Ambient que qualifica d’insegur el magatzem rus de Majak que ha d’acollir els residus nuclears de l’antiga República Democràtica d’Alemanya.

Organitzacions contràries al transport CASTOR:

Castor Schottern
.ausgestrahlt
Bund: Freunde der Erde
Atomausstieg sofort!
Greenpeace Alemanya

Altres recursos:

El Tageszeitung té dedicat una secció especial permanent molt completa; així mateix, el setmanari Der Siegel compta amb una interessant secció i reportatges en vídeo. (Tot en alemany).
Podeu veure algunes fotos de les protestes a la galeria que he recollit a Flickr.

* extret del manifest anti-CASTOR

Retrats de Berlín: Henning

dimarts , 14/12/2010

Henning

Alt i imponent però d’ulls riallers i somriure sincer. Parla a poc a poc i amb un accent comprensible, suposo que simplificat per a mi. Henning (30) treballa d’anestesista a la Charité, l’històric hospital universitari de Berlín. Procedent de Neuefehn, un petit poble de Frísia oriental, va venir a la ciutat per estudiar a la millor facultat de Ciències Polítiques del país; coses de la vida, va acabar cursant medicina i es va quedar perquè li agradava l’ambient.

De Berlín n’aprecia l’actitud del laissez faire: tothom pot fer el que vol i com vol, malgrat que la gent sigui més desagradable. Aquí també hi ha trobat amics i ara hi viu amb la seva parella. Del seu poble n’enyora els paisatges, la quietud i la lentitud; en contraposició amb Berlín, en ressalta la cortesia i l’atenció. No té intenció de quedar-se a la ciutat tota la vida, però sí una llarga temporada.

La pluja

divendres, 10/12/2010

(Vaig escriure aquesta entrada quan preparava textos pel blog. Devia ser l’últim dia de pluja que havíem de tenir aquest any. Ara ja no té sentit, tot és neu a fora, però em fa recança no poder-la publicar. Espero que em perdoneu aquesta debilitat.)

11.XI.2010

Quan he girat la cantonada el vent humit m’ha agafat per sorpresa. Potser per inesperat era més fort, o potser és que era realment violent. De fet, pensant-hi bé, tot m’indicava això, que en tombar el carrer toparia contra el vent: la calma sempre precedeix la pitjor de les tempestes.

A Berlín, quan plou el paraigües no serveix de gaire. La pluja acostuma a fer-se acompanyar de vent, de manera que o bé t’arriba l’aigua per sota o bé l’aire te’l fa volar (sinó les dues coses). La pluja sempre és menuda però constant, d’aquesta que no te n’adones i ja estàs ben xop, que cala les teles més desvalgudes. Excepte a l’estiu: llavors plou a bots i barrals, tempestes de gota grossa, de les que més val que no t’enxampin a la intempèrie, d’aquelles que són, per sort, ben curtes; però que, de fet, no refresquen i encara fan més irrespirable l’ambient per unes hores en què la humitat ho emplenarà tot.
A l’hivern tampoc plou, és clar. A l’hivern neva. Però això ja ho explicaré un altre dia.

Google Street View per fi a Alemanya

dimarts , 7/12/2010

[vimeo 16465813]

Finalment, fa unes setmanes es va implementar a una vintena de ciutats alemanyes el famós servei Street View de Google, que permet recórrer els carrers i carreteres de tot Amèrica del Nord i gran part d’Europa des de Google Maps.

Tot i ser un projecte que va començar ja fa dos anys, el govern alemany s’havia mostrat contrari a la seva implementació, recelosos com són els alemanys de la seva privacitat. Un punt important de la negativava ser el fet que Google també havia estat recollint dades de les xarxes WiFi obertes, idea pensada inicialment per fer un mapa dels punts de connexió lliures a les ciutats però que ha acabat incorporant dades de xarxes privades sense protegir. (Recol·lecció, per cert, que ha fet a altres llocs d’Europa.)

Després de posar a disposició dels jutjats les dades recollides i d’acceptar obrir un procés on els ciutadans podien sol·licitar que es s’esborrés casa seva, el cercador va obtenir el vist-i-plau per tirar endavant el projecte a tot el país i, especialment, a Berlín, de les poques grans capitals de l’Europa occidental sense aquest servei (i a molts ens semblava clamorós no poder-ne disposar). Malgrat que els ciutadans sempre podran sol·licitar que es pixeli casa seva (de la mateixa manera que es fa amb les cares o matrícules), en dos mesos només un 3% dels habitants ho han demanat, entre ells la Ministra de Protecció del Consumidor, Ilse Aigner, qui s’ha erigit com a garant de la defensa de la privacitat dels ciutadans a internet. Aigner justifica en una entrevista al setmanari Spiegel que aquesta excepció es doni a Alemanya a causa de “la història i la dolorosa memòria de dos règims totalitaris”.

Però, com s’ha comprovat, són molts els qui hi veuen uns gran utilitat més que una amenaça i, sobretot, una oportunitat turística. És el cas d’Oberstaufen, poble alpí de Baviera, que van donar la benvinguda al servei amb una festa. En un primer pas per mostrar als alemanys les bondats del servei i que no hi ha cap perill, Google ha creat una pàgina especial, on, a més d’Oberstaufen, s’hi inclouen monuments destacats de Berlín, Dresden, Múnic o, fins i tot, Mallorca.

Retrats de Berlín: Silvia

divendres, 3/12/2010

Silvia

Llençada i atrevida, usa un to irònic i fa molta broma, però és seriosa i transcendental quan cal. Amb Silvia (24) podem parlar alemany, anglès, català, italià i castellà; tot i així, de vegades no trobem la paraula adequada i ens n’hem d’inventar de noves. Italiana de Roma, estudia Ciències Polítiques en Relacions Internacionals; ha estat a Berlín des de maig fins a novembre amb una beca per escriure la seva tesi: el rol dels EUA en el procés de la reunificació d’Alemanya.

De la ciutat l’enamora la gent, el respecte i la llibertat, la manca de prejudicis. Hi troba les mateixes possibilitats que altres capitals europees però sense ser tan complicat com al sud (és radicalment pessimista en les qüestions italianes) ni tan indiferent com al nord. Li agrada especialment la barreja d’ambients de ciutat i poble que es viu als barris. Evidentment, però, troba a faltar el sol i el contacte social, que hi hagi més barreja entre la vida social i la laboral o d’estudis: més vida comuna davant l’individualisme nòrdic. Actualment ha tornat a Roma a acabar la tesi però ja té planejat tornar al març per una llarga temporada, per assentar l’alemany i conèixer millor la ciutat.