La pluja

(Vaig escriure aquesta entrada quan preparava textos pel blog. Devia ser l’últim dia de pluja que havíem de tenir aquest any. Ara ja no té sentit, tot és neu a fora, però em fa recança no poder-la publicar. Espero que em perdoneu aquesta debilitat.)

11.XI.2010

Quan he girat la cantonada el vent humit m’ha agafat per sorpresa. Potser per inesperat era més fort, o potser és que era realment violent. De fet, pensant-hi bé, tot m’indicava això, que en tombar el carrer toparia contra el vent: la calma sempre precedeix la pitjor de les tempestes.

A Berlín, quan plou el paraigües no serveix de gaire. La pluja acostuma a fer-se acompanyar de vent, de manera que o bé t’arriba l’aigua per sota o bé l’aire te’l fa volar (sinó les dues coses). La pluja sempre és menuda però constant, d’aquesta que no te n’adones i ja estàs ben xop, que cala les teles més desvalgudes. Excepte a l’estiu: llavors plou a bots i barrals, tempestes de gota grossa, de les que més val que no t’enxampin a la intempèrie, d’aquelles que són, per sort, ben curtes; però que, de fet, no refresquen i encara fan més irrespirable l’ambient per unes hores en què la humitat ho emplenarà tot.
A l’hivern tampoc plou, és clar. A l’hivern neva. Però això ja ho explicaré un altre dia.

Etiquetes

2 comentaris

  • Arnau Sala Soler

    12/12/2010 1:37

    Ben cert… dies com avui en què la neu s’ha anat desfent per culpa de la pluja que t’arriba per tots cantons i et deixa xop… i els bassals d’aigua amagats sota la neu…

  • Guim Bonaventura

    13/12/2010 16:31

    I tant, Arnau! Aquests dies són el pitjor… però ja sabem que la neu no trigarà a cobrir-ho tot.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús