Arxiu del mes: gener 2011

…mai van marxar

divendres, 28/01/2011

Poisoned, de Ottmar Hörl (Foto de Werner Scheuermann. Times)

Fa unes setmanes la secció anglesa del setmanari Der Spiegel relatava el cas d’un poble que fa posar els pèls de punta: la petita població de Jamel (Mecklemburg – Pomerània Occidental) ha sigut presa pels neonazis, que hi han anat comprant terrenys i han fet del poble un territori sense llei on campen al seu aire terroritzant el veïnat. La comunitat nacionalista s’organitza al voltant del líder del NPD Sven Krüger, qui regenta una empresa d’enderrocs, el logo de la qual és l’estrella de David essent destrossada i el lema, “nosaltres fem la feina bruta”.El mateix alcalde del poble, Uwe Wandel, reconeix que autoritats i policia han llençat la tovallola i miren cap a una altra banda mentre els nazis “se’n riuen a la nostra cara”: constants atacs a partits, organitzacions i veïns, pràctiques de tir al bosc, música nazi, salutacions romanes, celebracions de l’aniversari de Hitler… són pràctiques habituals al poble, on 7 de les 10 cases són propietat de membres de l’extrema dreta; els altres veïns han anat marxant; l’estació de policia més propera és a mitja hora.A l’entrada del poble, un monòlit dóna la benvinguda a “Jamel – lliure, social, nacional” i un rètol assenyala la direcció cap a Branau am Inn, poble natal de Hitler, 855 quilòmetres lluny d’aquesta població del nord d’Alemanya.

Malgrat que el mateix Krüger ha tingut problemes constants amb la llei i fins i tot ha sigut empresonat algun cop, no hi ha gaires motius legals ni proves concloents per perseguir les activitats que practiquen ell i els seus sequaços al poble. De fet, el NPD és al parlament del Land des de 2006.
Fins on pot arribar l’extrema dreta, doncs, sense caure en la il·legalitat d’un país on ha fet tant de mal?

Límits i estat del neonazisme a Alemanya
La pròpia constitució alemanya, redactada immediatament després de la guerra, dóna el dret a l’Estat d’il·legalitzar qualsevol partit que vagi en contra del sistema democràtic. Així mateix és anticonstitucional l’ús dels símbols relacionats a aquests grups, com ara l’esvàstica i molts d’altres usats pels nazis durant el temps del III Reich; malgrat això, no existeix un llistat d’aquests. La legislació que s’ha anat desenvolupant des de llavors prohibeix també glorificar els nazis i menystenir o negar els crims d’aquests, la producció de material referent al nacionalsocialisme, i la salutació romana adoptada per Hitler, entre altres coses. Evidentment, és delicte negar l’Holocaust.
La llei és tan restrictiva que fins i tot no es permet la reedició de l’obra hitleriana Mein Kampf (La meva lluita) o porta a situacions curioses com la persecució del material antifeixista que conté l’esvàstica o la investigació de l’obra Poisoned que l’artista Ottmar Hörl va exposar en una botiga de Múnic el 2009.

Els grupuscles neonazis han hagut de cercar alternatives que els permetin continuar exercint les seves activitats i difondre la seva ideologia racista i antisemita: s’autoanomenen nacionalistes; el material és importat d’altres països com els EUA, Escandinàvia o la República Txeca; les seves webs són hostatjades en altres Estats; s’usa la bandera de guerra de l’Imperi (prèvia a la inclusió de l’esvàstica per part dels nazis); no hi ha un enaltiment directe del partit Nazi i Hitler sinó una glorificació dels temps del III Reich… Unes 80 organitzacions neonazis han sigut prohibides però no és fàcil demostrar el seu caràcter antidemocràtic o la relació dels seus membres acusats de neonazisme amb aquestes. De totes maneres, el govern les vigila de molt a prop.

Els antics Lands de la República Democràtica, a l’est d’Alemanya, són un territori abonat al neonazisme, al qual s’hi apropen joves sense esperança de futur, desocupats permanents o gent descontenta amb l’anterior règim comunista. Així mateix, el govern ha iniciat una campanya denunciant la facilitat amb la qual grups d’extrema dreta, a través d’organitzar activitats voluntàries en clubs esportius, cerquen simpatitzants entre els joves mancats del sentiment de pertinència a un grup.
Segons dades de l’Oficina Federal per la Protecció de la Constitució, el 2007 es contaven uns 15.000 militants de partits d’extrema dreta, quatre vegades menys que quinze anys endarrere; malgrat això, la xifra de neonazis creix lentament, tot i que no ha superat la xifra de 5.000 persones. Les Freie Kameradschaften, organitzacions d’extrema dreta més o menys agrupades, són les associacions més importants actualment: se’n conten més de 320.

Diversos partits d’extrema dreta han sigut il·legalitzats des del final de la II Guerra Mundial. Actualment els partits més destacats que poden exercir són el refundat Deutsche Partei, el Deustche Volksunion i el NPD. Aquest concentra el principal gruix de militants i vots, és present en els parlaments de Saxònia i de Mecklemburg – Pomerània Occidental a més de tenir uns 300 regidors municipals. Participen de l’organització de les grans manifestacions feixistes: la del 1 de Maig i la de commemoració del controvertit bombardeig de Dresden (on hi van morir unes 25.000 persones), que anomenen Bombenholocaust.

Més que sorprendre’ns per fets com els de Jamel o incloure aquests partits en la creixent onada d’extrema dreta i neofeixista europea, cal saber que, de fet, els nazis –fins i tot militants– no van ser mai absolutament bandejats del poder i que, per mitjà de lleis d’amnistia com la de 1951, es va permetre a la majoria dels seus membres a tornar a exercir públicament.
És evidentment irracional comparar la situació del període 1923-1945 amb la d’ara –són molts i complexos els factors que van abocar la societat alemanya cap a la bogeria col·lectiva de la Guerra Total i l’Holocaust– però casos com els esmentats no es tracten de nous brots neonazis… no és que hagin tornat: és que mai van marxar.

Retrats de Berlín: Anneke

dimarts , 25/01/2011

Anneke i Nele

Nele Julia, amb un any acabat de complir, ens observa tranquila amb els seus ulls profunds des de la seva cadireta mentre conversem. Ella és una de les raons que va tenir Anneke (32) per venir a Berlín, l’altre és el seu home. Parla un alemany ràpid però comprensible, amb un deix d’accent holandès. És atenta i divertida, de somrís fàcil.

Assessora de comunicacions, procedent d’Amstelveen, una petita ciutat de la vora d’Àmsterdam, ha viscut i treballat a França i una llarga temporada a Brussel·les. A causa de la seva parella, fa anys que visita Berlín, del què li agrada especialment l’espaiositat, la verdor i la tranquil·litat –sobretot comparat amb la capital de la Unió Europea. S’hi sent molt a gust amb la gent i perquè és ideal per a nens (“kinderfreundlich”). A part de la família i amics, troba a faltar les distàncies curtes que li ofereixen les altres ciutats, on tot queda més a prop. Per ara, assegura que porta massa anys de trasllats i que li agradaria quedar-se una temporada aquí, però en un futur ja es veurà.

El sistema de recuperació d’envasos (i 3)

divendres, 21/01/2011

rogermelcior.cat

Acabo la sèrie d’articles sobre el sistema de reciclatge d’ampolles alemany fent referència a l’article que Roger Melcior va escriure sobre el sistema usat a Finlàndia.
Melcior destaca que aquest és el país amb una taxa de reciclatge més alta d’Europa (un 98%) i que, a diferència d’Alemanya, les llaunes també són gravades per aquest dipòsit, al qual s’hi han adscrit pràcticament totes les marques.

Roger Melcior és estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra. Interessat en política, gestió i polítiques públiques, les eines TIC 2.0, les infraestructures –sobretot ferroviàries– i tot allò relacionat amb la llengua catalana. És impulsor del portal Rodalia.info. El podeu seguir a Twitter.

Aquest sistema de reciclatge d’envasos és només un dels molts aspectes que caracteritzen el model de sostenibilitat alemany; sens dubte se n’hauran d’abordar d’altres. Deixeu un comentari si creieu que ha quedat algun detall per aprofundir-hi, intentaré tractar-ho en futurs articles; i no dubteu a compartir informacions similars que enriqueixin el debat sobre com millorar el tractament de residus a casa nostra.

En les últimes setmanes m’han arribat algunes informacions referents al sistema de recuperació d’envasos que es fa a Alemanya, en aquest seguit d’articles us en faig ressò: 1, 2 i 3.

El sistema de recuperació d’envasos (2)

dimarts , 18/01/2011

[tv3 3294371]

Seguint amb el tema de l’últim article, comparteixo avui el reportatge que va emetre el programa El Medi Ambient de Televisió de Catalunya el passat 3 de gener. El reportatge, fet a partir de les informacions de la campanya Retorna, mostra de forma senzilla i clara com funciona el sistema de retorn d’envasos alemany (i en general nord-europeu).
El web del reportatge també inclou un enllaç a un estudi que compara diversos sistemes i remarca els beneficis dels usats a Alemanya i Dinamarca (PDF). M’ha agradat que el sistema basat en la reutilització de l’envàs no només crea més llocs de treball sinó que també afavoreix les petites empreses (i aquesta deu ser una de les raons que explica per què a Alemanya poden coexistir centenars de marques de cervesa).

Del reportatge en trobo especialment remarcable la dada de que, tot i les reticències per part de la indústria a implementar aquest sistema, el suport ciutadà a aquest fos d’entre el 65% i el 89%.
A més, particularment a Berlín té molta importància el “costum” de deixar els envasos pel carrer –majoritàriament cerveses que compren els que surten de festa–, que són recollits i retornats per centenars de persones que complementen els seus escassos ingressos d’ampolla en ampolla i estalvien molts diners al servei públic de neteja.
Finalment, a part del que diu el reportatge, alguns supermercats, com per exemple la cadena Lidl, han implementat en les màquines de retorn la possibilitat de donar els diners del dipòsit; aquesta iniciativa va arribar a acumular el 2010 més de dos milions d’euros repartits en diversos programes socials.

Com a anècdota puc dir que el supermercat que surt al vídeo està situat al costat del que fou casa meva aquest últim any i que l’he vist renovar completament.

Gràcies al Roger M. i a la Marta B. per l’avís.

En les últimes setmanes m’han arribat algunes informacions referents al sistema de recuperació d’envasos que es fa a Alemanya, en aquest seguit d’articles us en faig ressò: 1, 2 i 3.

El sistema de recuperació d’envasos (1)

divendres, 14/01/2011

[youtube KV9RN0qGjqo]

En les últimes setmanes m’han arribat per diverses bandes algunes informacions referents al sistema de recuperació d’envasos que es fa a Alemanya, del qual tenia ganes d’escriure des que vaig començar a comprar als supermercats berlinesos i en vaig entendre el funcionament.

El sistema es basa en la recuperació dels envasos per part dels distribuïdors –o sigui: supermercats i botigues–, la separació segons material i el pre-processament per després enviar-ho a la planta de reciclatge. De fet, no és res nou per nosaltres; es tracta de la simple automatització del sistema que es feia servir a Catalunya fa anys (i del qual jo no en tinc sinó el vague record de portar les ampolles de Vichy Catalán a la botiga de queviures del costat de casa).
Aquest sistema permet un major compromís del consumidor amb el reciclatge (se li retorna al client la fiança que ha pagat prèviament per cada envàs) , més eficiència en el transport, reciclatge i producció de nous envasos (els envasos són aixafats al supermercat i cada material és tractat per separat) i menys cost pel contribuent (és l’empresa productora qui n’assumeix els costos).

En aquest primer article us deixo el vídeo de la campanya que ha iniciat Retorna, projecte impulsat entre d’altres per Ecologistes de Catalunya, Greenpeace i Ecologistes en acció, i que ens hauria de fer reflexionar sobre si el sistema català de reciclatge indiscriminat d’envasos és realment efectiu o potser cal plantejar-se tornar a les antigues maneres.

Gràcies a Ferran N. per l’enllaç.

En les últimes setmanes m’han arribat algunes informacions referents al sistema de recuperació d’envasos que es fa a Alemanya, en aquest seguit d’articles us en faig ressò: 1, 2 i 3.

Els fantasmes de la guerra

dimarts , 11/01/2011

El fotògraf rus Sergey Larenkov té una fantàstica sèrie de fotografies de Berlín on mescla imatges de l’actualitat amb imatges de la guerra. A partir d’un acurat treball de sobreimposició (refotografia computacional, en diuen), la història brutal i les runes en què les batalles van convertir la majoria de Berlín retornen als carrers de la ciutat per recordar-nos els fets ocorreguts als mateixos escenaris per on avui passegem aliens a la barbaritat de la guerra fent-nos fotos somrients.

Larenkov té d’altres sèries també molt impactants com les de Moscou, ParísLeningrad.
Altres fotògrafs com per exemple Jason Powell també han explorat aquest camp amb resultats molt interessants.

Retrats de Berlín: Korbinian

divendres, 7/01/2011

Korbinian

Periodista de la Deutschlandradio (ràdio pública alemanya) de la secció de política, procedent de Wolfsburg (Baixa Saxònia). Korbinian (31) va venir a la capital a estudiar Ciències Polítiques. Després d’haver estat per molts llocs d’Europa i de treballar tres anys al Parlament Europeu com a tècnic del partit Els Verds-Aliança Lliure Europea s’ha mudat finalment amb la seva companya Anneke i la seva filla Nele Julia a Berlín, on fins al desembre va gaudir de la seva baixa per paternitat.

Considera aquesta com la única metròpoli d’Alemanya, una ciutat gens provincial i on tot canvia molt de pressa; sobretot, és la capital de la política i el periodisme. Dels anys 90 en recorda l’obertura al món, quan quasi era més fàcil trobar estrangers i sentir anglès que no pas berlinesos parlant alemany. Confessa no trobar a faltar res de la seva ciutat, ja que no l’entusiasma el paisatge lleig i industrial de la ciutat de la Volkswagen. Per ara, igual que l’Anneke, ja n’ha tingut prou de trasllats i vol quedar-se una temporada, però no pot negar que Brussel·les el té enganxat.

Retrats de Berlín: Tori

dimarts , 4/01/2011

Tori

Tori (26), de Victoria, és atrevida i directa, sap què vol i lluita per aconseguir-ho; la seva empenta és contagiosa. Es defensa bé en alemany però prefereix parlar-me en anglès; ho fa a poc a poc i clarament, gesticulant molt. Des d’Adelaide (Austràlia) va venir a Europa fa uns cinc anys per acabar els seus estudis en Recerca de Salut Internacional a Ginebra (Suïssa) i Uppsala (Suècia), on va conèixer la seva parella, amb qui han decidit de provar de viure un parell d’anys a Berlín.

Evidentment enyora el clima, la platja, la família i els amics però se sent molt bé a la ciutat, d’on aprecia la diversitat de la gent –de cultures, nacions, ocupacions– i la qualitat cultural –oficial i underground. Al cap de poc de ser-hi va saber que aquesta era una ciutat per ella, que l’havia captivat; tot i això, la seva curiositat l’empeny a viatjar i sap que d’aquí un parell d’anys li tocarà alçar el vol de nou.

…und einen guten Rutsch ins neue Jahr!

dissabte, 1/01/2011

Silvester 09-10 in BerlinSilvester 09-10 in Berlin
New Year's Eve 09-10 in Berlin
New Year’s Eve 09-10 in Berlin

Bon Nadal… i bona lliscada en el nou any!