Adéu, Lenin, adéu

Christiane, “casada amb la mare pàtria socialista” des que el seu marit fugí cap a l’Alemanya occidental, pateix un infart i entra en coma quan veu com la policia deté Alex, el seu fill que participa en una manifestació demanant l’obertura de la República Democràtica Alemanya. Just llavors cau el mur de Berlín i tot el que semblava absolutament inamovible canvia radicalment. Quan la mare desperti de nou, amb la salut molt fràgil, Alex haurà de fer veure que tot continua igual.

Amb un plantejament i desenvolupament absolutament còmic, Wolfgang Becker explota intel·ligentment un tema encara molt viu a la capital alemanya; a través de les desventures que passa el noi per readaptar la realitat a la mare enfronta el debat de la ostalgie, la nostàlgia de la vida a la RDA. L’excitació i la incertesa dels mesos  que van des de l’enfonsament del paradís soviètic fins a la reunificació d’Alemanya i els canvis profunds que van suposar per la ciutat i que es van produir tant de pressa són el telò de fons: l’entrada al mercat capitalista, la desaparició dels productes tradicionals, la substitució de la moneda, els pisos abandonats… El xoc cultural és motor de les grans transformacions que va viure el país, subtilment mostrat a l’escena en què el nou company de feina occidental d’Alex li parla de “2001: A Space Odyssey” i ell posa cara de circumstàncies.
La pel·lícula aparentment desenllaça en el descobriment de la realitat per part de la mare, un crescendo de detalls –tot el que està canviant–, acompanyat per la sempre preciosa música de Yann Tiersen, que desemboca en el xoc final: un gegantí Lenin volant penjat d’un helicòpter que sembla dir adéu a uns records, una ciutat, un país, un món sencer que es va perdre el 9 de novembre de 1989. Aquest però no és sinó un fals clímax, a partir del qual ja no es tractarà de maquillar la realitat sinó de construir-ne una de nova: la RDA que Alex, com tanta altra gent, hauria volgut.

Són força significatives les dificultats que relata el director per reconstruir aquesta societat que només fa 20 anys era la normalitat absoluta i que exemplifica en els cotxes antics que durant el rodatge s’anaven quedant sense benzina desapareixent de pla mica en mica.
Si bé el film no destaca per una posada en escena massa original són ben destacables les actuacions de Daniel Brühl, Katrin Saß i Burghart Klaußner.
Són molt recomenables els extres que ofereix el DVD, així com la música del compositor francès Yann Tiersen, petites píldores de bellesa continguda.


Good Bye Lenin! (Alemanya, 2003)
Director: Wolfgang Becker
Guió: Bernd Lichtenberg i Wolfgang Becker
Amb Daniel Brühl, Katrin Saß, Chulpan Khamatova, Burghart Klaußner

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús