El museu de l’U-Bahn

Das Berliner U-Bahn Museum

Al pis superior de l’estació perifèrica d’Olympia-Stadion (línia U2) s’hi pot trobar un museu dedicat a l’U-Bahn, la xarxa de metro de la ciutat. És un museu petit i vell, pobre, que recull mostres de totes les peces, detalls i materials usats al llarg de la història d’aquest transport públic: bitllets, mapes, tipus de vies, controls de trens, uniformes, elements elèctrics… el tren de la vida de Berlín.

Tenint el meu germà de visita la setmana passada i coincidint que justament dissabte passat obria el museu (només ho fa un cop al mes) valia la pena aprofitar-ho. Ell mandrejava al llit. “Via fora!”, que li crido, i ens posem en marxa.
Vam fer-hi via cap a mig matí, sabent que el trajecte ens duraria ben bé una hora. De totes formes no fou cap via crucis: la línia U2 ofereix vistes interessants de la ciutat en el seu tram exterior entre Mendelssohn-Bartholdy-Park i Nollendorfplatz, que fan que valgui la pena el viatge.
L’entrada al museu és des de la pròpia estació i, encara que no hi ha gaires indicacions, no té pèrdua; la porta se situa al costat d’un vagó “atrapat” a la paret. A l’entrada, un home que segurament treballava al primer metro que s’inagurà ens donà un bitllet d’anada i tornada i pujàrem al tren de la història que és el museu. Vàrem remenar durant una bona estona –no teníem pas pressa, tampoc havíem d’agafar cap tren– tots els objectes exposats, transitant d’una sala a l’altra perdent-nos en la infinitud de detalls que hi ha.
La joia de la col·lecció és un “comandament de maniobra en fila” que data de 1913 i que permetia, amb un complicat sistema de palanques del qual no en vam ser capaços de treure l’entrallat, d’aparcar una cinquantena de trens en els hangars que ocupen la mateixa estació.

Ben mirat, el museu es tracta d’un seguit de sales que contenen tots i cadascun d’aquests petits o grossos objectes que conformen la gegantina infraestructura que suposa un tren metropolità. La selecció no segueix cap paràmetre més enllà del de Diògenes, la museística és absent, les explicacions, escasses. Fixant-m’hi bé descobreixo que, de fet, és un temple de la nostàlgia que han erigit antics treballadors retirats del metro que es reuneixen per reviure antigues aventures –temps que devien passar a tota màquina–, treure la pols dels records que tenen exposats i contemplar els metros que es mouen pel camp de vies de sota.
Tot plegat forma un museuet maco i tendre, especialment indicat per a col·leccionistes, fanàtics del transport com el meu germà i jo (i algun altre que podria anomenar) i pares que deixin via lliure a la fixació de les criatures pels trens.

(Ah, i perdoneu les metàfores barates…)


Das Berliner U-Bahn Museum – Museu Berlinès de l’U-Bahn
Estació d’Olympiastadion (U2)
Obert els segons dissabtes de cada mes, de 10h30 a 16h00
Adults: 2€, infants a partir de 6 anys: 1€

Etiquetes , ,

2 comentaris

  • Berni

    15/03/2011 12:08

    :-)

  • Guim Bonaventura

    18/03/2011 1:21

    :D

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús