El sistema electoral alemany

Das Volk sagt nein!

El Bundestag –paraula que últimament la fantàstica imitació polonesa del gran Martí Anglada ha posat de moda– és el centre de la democràcia parlamentària de la República Federal d’Alemanya. El nou parlament fou establert el 1949 a Bonn (degut a la situació de divisió del país) i traslladat a Berlín el 1999. La seva seu, l’antic edifici del Reichstag, es troba al centre de la ciutat, a tocar de la porta de Brandenburg i del parc de Tiergarten.
L’estoica construcció data de 1894 i és famosa per la cúpula majestuosa que Norman Foster dissenyà. La seva visita és molt interessant i altament recomanada, sobretot els llargs vespres d’estiu per tenir una bella panoràmica de la ciutat. (Desgraciadament, actualment es manté tancada a causa de l’amenaça d’atac terrorista vigent des de desembre de l’any passat.)

El sistema electoral alemany és considerat el més complicat d’Europa. La seva complexitat es basa en la duplicitat de vots que combinen el sistema parlamentari amb el sistema de representació directa. Fou instaurat amb la Llei Bàsica (Constitució) el 1949 sota influència de les potències ocupants del bloc occidental.
El Bundestag està format, en teoria, per 598 diputats. El president del parlament és la segona autoritat del país, per sota el president federal i per sobre el canceller; malgrat això, la seva és una tasca limitada a la cambra i de representació.

Quan van a votar, els electors trien, en una primera instància (Erststimme), un dels “candidats directes” que han de representar la seva circumscripció electoral al parlament. Aquest candidat pot formar part d’un partit o ser independent i entra al Bundestag directament un cop escollit per majoria simple. Alemanya compta amb 299 circumscripcions, amb uns 200.000 electors de mitjana cada. Aquest sistema assegura una representació equitativa a tot el país i un compromís del parlamentari amb el territori.

El segon vot (Zweitstimme) és per una de les llistes tancades dels partits que es presenten al Land (regió) on es vota. A partir del percentatge de vots que rep cada partit es fa la divisió dels escons que obtenen aquests. Per entrar al parlament, un partit ha de tenir com a mínim un 5% de vots o haver sortit escollit en un mínim de tres circumscripcions. Aquest sistema dóna força als partits.

La combinació dels dos sistemes és l’element complicat: els diputats directes van restant-se als escons que el seu partit ha obtingut en el segon vot. A la vegada, però, si un partit obté més diputats directes que escons per la llista, aquests diputats se sumen, de manera que s’incrementa el nombre total de diputats al Bundestag (enlloc de deixar-los fora).
D’aquesta manera, normalment el parlament alemany té més escons dels previstos; per exemple, aquesta legislatura hi ha 621 parlamentaris.


Aquest sistema de doble vot afavoreix que en surtin governs de coalició, ja que és difícil disposar de majories. Això ha provocat que s’hagin dut a terme gairebé totes les combinacions de colors possibles, malgrat no haver-hi hagut mai un govern de més de dos partits.
El resultat de les eleccions de setembre de 2009 portaren la coalició del CDU/CSU amb el FDP al poder sota el mandat d’Angela Merkel com a cancellera i Guido Westerwelle com a vicecanceller i ministre d’exteriors.
Actualment al Bundestag hi tenen representació els partits conservadors de la Unió (CDU i CSU, 238), els socialdemòcrates SPD (146), els liberals FDP (93), Die Linke. (L’Esquerra., 76) i Bündnis 90/Die Grünen (Aliança 90/Els Verds, 68).

Aquest any Alemanya té vàries cites electorals: al febrer, el SPD va recuperar el parlament de la ciutat-estat d’Hamburg –on el CDU es va enfonsar estrepitosament; dels comicis de diumenge passat a Saxònia-Anhalt en destaca la sortida del parlament del FDP, que quedà per darrere del partit neonazi NPD i aquest li va faltar només un 0,3% per entrar.
El cap de setmana vinent hi ha els comicis més importants abans de l’estiu a Baden-Wurtemberg, on el CDU podria perdre l’hegemonia després de 50 anys de governar-hi i amb la controvèrsia de l’energia nuclear com a tema central.
Després de l’estiu hi haurà també eleccions a Berlín, on ja es parla d’un gir polític cap al verd.

4 comentaris

  • hiulit

    23/03/2011 16:17

    Sempre interessants Guim! M’encanta seguir-te! :)

    pd. pot ser que se t’hagi colat nun PSD enlloc de SPD?

  • Sir William Temple

    23/03/2011 17:01

    Cada país té les seves coses en matèria d’eleccions. A Irlanda pots enumerar les teves preferències i els vots per als candidats eliminats o per als candidats que ja han estat escollits van a parar a les successives preferències dels electors. A les eleccions del mes de febrer, al comtat de Wicklow havien fet 13 recomptes i encara no hi havia cap diputat escollit. http://www.liffey.cat/politica/0211/recompte-wicklow.html

  • Guim Bonaventura

    23/03/2011 18:08

    Hiulit, no sé pas on el veus aquest PSD… :P

    Sir William, crec que després d’haver processat com funciona el sistema electoral alemany no em queden forces per res… no he entès gens com funciona el sistema Irlandès! Ja me’l tornaré a llegir demà, gràcies!

  • El dia de la capital: Berlín a les urnes – Ara.cat

    12/09/2011 6:10

    […] electoral es basa en el doble vot, com al parlament federal (vaig descriure el sistema en aquest article). Actualment, al senat de Berlín hi ha representats els partits SPD (53 diputats), CDU (36), […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús