Txernòbil, 25 anys: por nuclear

Osternmärche a Neckarwestheim (de Spiegel.de)

L’accident de Fukushima ha revifat els ànims del moviment ecologista alemany, fent del tancament de les centrals nuclears la seva demanda estrella. Just després de la catàstrofe de Japó, la cancellera Angela Merkel s’afanyà a paralitzar temporalment les centrals més velles i anuncià un replantejament energètic nacional; no feia ni mig any que el seu govern (la coalició CDU-FDP) promulgava justament el contrari. En l’anterior article analitzava les raons polítiques del canvi, en aquest ens endinsem en les pors dels alemanys i les alternatives existents.

El diari ecologista i d’esquerres Tageszeitung (o, senzillament, taz) s’ha erigit com a punta de llança del moviment contrari a l’energia nuclear i en l’exigència del tancament immediat de les centrals alemanyes. A la seva secció Punt principal: Antinuclears es van recollint els últims dels molts articles que publiquen diàriament des de fa anys sobre el tema. La secció l’obre un mapa amb les centrals nuclears alemanyes, tant les que funcionen normalment com les aturades temporalment; en el mapa es pot calcular el perímetre d’afectació de 30, 80 o 250 quilòmetres que tindria una explosió en una d’aquestes.
Alemanya té 17 centrals nuclears actives, de les quals 8 han sigut aturades per tres mesos per sotmetre-les a revisions i proves de seguretat. Der Spiegel té un mapa interactiu que combina diverses informacions sobre els reactors així com del funcionament de l’energia nuclear (en alemany). Aquesta energia representa el 23,3% de la producció total a Alemanya, les renovables se situen al voltant del 17%. Podeu consultar les fonts energètiques de més de vint països al gràfic “Energia nuclear i electricitat arreu del món”, també del setmanari.

Immediatament després de l’accident de Fukushima i davant la remota possibilitat que la radiació alliberada arribés a Europa, a Alemanya es registrà un creixement en la venda de iode –de propietats antiradioactives però que pot causar càncer si s’ingereix sense estar exposat a les radiacions. A la premsa l’accident també fou fulminant i el debat sobre el futur energètic alemany tornà a les portades, donant veu a totes les manifestacions que es produïren arreu del país.
En un article a la versió anglesa de l’esmentada revista, Robert Peter Gale, físic especialitzat en energia nuclear, es preguntava sobre aquesta onada de pànic nuclear: “és Alemanya hipersensible a les qüestions nuclears? Jo crec que sí.” En el text analitza com s’han de mesurar els riscos de l’energia atòmica en contra dels seus beneficis. Menystenint els efectes de la radiació en la salut humana, repassa la manca de proves que poden senyalar els accidents a aquestes plantes com a causa directa de càncers, morts i deformacions. No obstant, l’anàlisi de Gale és interessant i hauria de servir de base per un debat serè dels pros i contres de l’energia nuclear que també comptabilitzi el preu econòmic, social, ecològic tant d’aquesta com de les alternatives possibles. Ell mateix, però, no aplica aquest mateix patró d’anàlisi per les energies “verdes” (les cometes són seves); no dóna dades remarcables al respecte, malgrat avisar que aquestes també contaminen o tenen altres conseqüències adverses.
El físic acusa els alemanys en particular i els alarmistes antiatòmics en general de tenir una reacció emocional i exagerada (per exemple amb el trasllat de l’ambaixada alemanya a Osaka). Ell, però, també apel·la al sentimentalisme: “[aquest alarmisme] envia un devastador senyal als japonesos que no tenen la possibilitat de traslladar-se.”

 

Per l’altra banda, al seu número doble de Divendres i Dissabte Sant el taz publicava una sèrie d’articles molt interessants per commemorar l’accident de Txernòbil. Des de diferents punts de vista, analitza diverses alternatives i proposa projectes concrets i exemples pràctics.
Especialment destaca l’article “Tècnica? Què, sinó!” en el qual es reclama que el país agafi el rol de pioner en el desenvolupament de les noves energies: “així com els EUA dominen internet, Alemanya podria establir els estàndards per les energies renovables.” El text reconeix que fins fa poc el moviment ecologista germànic era reaci a les noves tecnologies, però que “per sort això ha canviat” i proposa “estructures descentralitzades enlloc de grosses centrals energètiques. Mòbils enlloc de catedrals.” És només qüestió de temps: “la tecnologia adequada és aquí.”
La descentralització de la producció energètica també es reflecteix en l’article “Senzillament tancar i llestos?”, en el qual la lliga també a una necessària regionalització de la política.
Aquesta proposta de producció local és l’objectiu del projecte que es porta a terme a Dardesheim. El poble d’uns mil habitants del centre d’Alemanya s’alimenta d’una combinació de plaques fotovoltaiques, molins de vent i biogàs. Aquest projecte demostra que amb una correcta mescla de fonts energètiques és factible prescindir d’energies no-renovables. No obstant, es imprescindible una interconnexió entre productors: “no d’Alemanya, d’Europa; només si el continent sencer planeja conjuntament l’abastiment energètic funcionarà el canvi verd,” assegura Kurt Rohrig, participant del projecte de Dardesheim.
Aquesta iniciativa és explicada a l’article “Electricitats intel·ligents en xarxa”, en el qual s’atreveixen a anar encara més lluny: el mega-projecte Desertec Industrial Initiative, un planejament enorme a llarg termini que vol transformar el desert del Sàhara en un planter immens per l’energia solar. La idea requereix no només d’una  necessària col·laboració dels països europeus amb els del Magreb, sinó també una inversió immensa. Les dades impressionen: “prop de 3.600 quilòmetres de cablejat de corrent continu fins i a través d’Europa. Costos totals, uns 400.000 milions d’euros.”

A l’espera d’alguna prova factible d’aquest mega projecte, Angela Merkel ja ha deixat entreveure un primer esborrador del que serà la seva proposta de renovació energètica per Alemanya. L’explicava Der Spiegel a “Merkel fa els primers passos cap a un futur de renovables” i es basa en sis punts:

  • estendre l’energia renovable invertint en energia eòlica, solar i de biomassa,
  • expansió de la xarxa elèctrica i dels punts d’emmagatzematge,
  • millora de l’aïllament dels edificis en un 20% en la propera dècada,
  • construcció de plantes “d’energia flexible” que combinin diverses fonts,
  • increment de la inversió en recerca i desenvolupament, i
  • implicació ciutadana per evitar l’oposició a la instal·lació de molins de vent i noves línies elèctriques.

El pla es calcula que tindrà un cost d’entre un i dos bilions d’euros cada any, que s’espera que els alemanys acceptin perquè, segons Merkel, “crec que tots volem abandonar l’energia nuclear el més ràpid possible i passar a les renovables.”

 

El 26 d’abril es commemorà el 25è aniversari de l’accident de Txernòbil, el desastre nuclear més catastròfic mai registrat. Els seus efectes són palpables encara avui i, reforçat per la crisi de Fukushima, el seu record encara té ressonàncies a Alemanya, on l’energia nuclear es troba a l’epicentre del debat energètic.
Sota l’etiqueta Txernòbil s’agrupen diversos articles sobre aquests canvis socials, polítics energètics que s’estan esdevenint a Alemanya.

4 comentaris

  • Roger

    29/04/2011 14:44

    Seria molt interessant si Alemanya comencès amb aquest projecte. S’enten perquè són el motor d’Europa, d’una tragèdia n’intenen aprendre i treure’n un benefici.

    Una bona filosofia.

    M’ha agradat molt l’artícle.

  • Guim Bonaventura

    30/04/2011 20:25

    Si no ho fan ells no ho farà ningú. De totes formes la mentalitat no és només de treure’n benefici sinó de no tenir por de canviar les regles del joc per la seguretat i futur de tots.
    Gràcies, Roger!

  • La revolució energètica alemanya II: eficiència per estalviar – Ara.cat

    03/06/2011 6:20

    […] energètica Tant en l’anterior estratègia del govern com en la nova, del qual es presentaren les línies generals fa cosa d’un mes, la millora de l’aïllament dels edificis és un punt bàsic per tal de […]

  • La revolució energètica alemanya III: una xarxa energètica europea – Ara.cat

    10/06/2011 6:10

    […] El Sàhara: energia, seguretat i desenvolupament “Durant sis hores el desert rep més energia solar que la que un humà consumeix al llarg d’un any,” assegura Desertec. Aquest megaprojecte d’arrels germàniques aposta per globalitzar la generació d’energia renovable reclamant una unió entre Europa, el nord-Àfrica i el Proper Orient per convertir el desert del Sàhara en el subministrador elèctric principal. Si l’empresa tirés endavant podria ser la demostració que la transició a les energies netes passa per una internacionalització –més enllà de l’actual UE– d’aquestes. (De Desertec ja en vam parlar a l’article Txernòbil, 25 anys: por nuclear.) […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús