Crònica tardana del Primer de Maig

Yalla - Heraus zum 1. Mai 2011! | Yalla - Endavant amb el Primer de Maig 2011!

L’acte estrella de les reivindicacions del Primer de Maig tingué lloc a Kreuzberg, amb la manifestació revolucionària i la celebració del Myday.

Arribo a les 17h50, poc abans de la convocatòria de la manifestació. El que em sobta en primer moment en sortir de la parada de Kottbuser Tor és la quantitat de policia que hi ha a la plaça, que la rodeja gairebé per complet i en controla els quatre accessos. Manifestants i agents semblen conviure en un fràgil equilibri, una mena d’acord tàctic que els permet suportar-se mútuament –per ara.
En acostar-se a la manifestació –punt de sortida: Kottbuser Brücke–,  hi ha un control de bosses perquè ningú entri amb ampolles. Un policia repeteix amb un megàfon que a la vorera dreta hi trobaran una parada amb gots de plàstic i per deixar-hi les ampolles de cervesa. Cap a quarts de set, entre la capçalera de la marxa i Kottbuser Tor hi deu haver unes 2.000 persones. Comencen els discursos i lectura de manifest; l’acte és molt polític i s’hi estan ben bé quaranta minuts. Fent fotos em trobo de cop enmig d’un grup de joves vestits amb roba fosca, la caputxa posada i ulleres de sol –estètica revolucionària. Recordo la consigna que he llegit a algun web: “no feu fotos ni gravacions de la manifestació; si en feu, que no es pugui reconèixer ningú.” Me n’allunyo.
Abans que comenci la manifestació avanço una mica per Kottbuser Damm: bancs i cadenes de supermercats completament tapats per evitar destrosses; una sala de joc té personal de seguretat privada vigilant al carrer. Unitats d’antiavalots estesos aquí i allà. Gent que espera la manifestació en punts més avançats. Quan faig mitja volta la marxa ja ha començat: les unitats policials i una dotzena de furgonetes avancen ràpid i impressionants. Els segueixen de prop els manifestants, marxant ràpidament, gairebé corrent.

Segons la crònica del Berliner Zeitung, a l’alçada de Hermannplatz hi ha els primers aldarulls amb la policia; a Karl-Marx-Straße, un parell de bancs destrossats i volen pedres. Quan s’acaba la llarga marxa molts manifestants volen tornar a Kottbuser Tor a acabar la festa; alguns són detinguts a la sortida del metro. Malgrat els habituals aldarulls, sociòlegs citats pel Taz veuen un canvi de tendència en les reivindicacions cap a una política més localista i més realista.

 

Havent vist la manifestació, me’n torno cap als voltants d’Oranienstraße. Allà s’hi celebra el Myday des de migdia: escenaris amb concerts o DJs, parades de menjar i beguda arreu del carrer, ple a vessar de gent. Penso que el Primer de Maig de Kreuzberg s’ha convertit en una festa típicament berlinesa, sense cap objectiu social ni, encara menys, revolucionari, caracteritzada per l’alcohol, la música electrònica i les multituds. Aquestes festes són necessàries per rebaixar tensions soscials i reduir conflictivitat però aquesta ja no té res a veure amb les reivindicacions laborals. El sol es pon per l’eix del carrer i banya els escenaris amb una llum càlida de principis de maig.

 

Àlbum de fotografies de la manifestació i festa: “Yalla – Heraus zum 1. Mai 2011! | Yalla – Endavant amb el Primer de Maig 2011!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús