Arxiu del divendres, 13/05/2011

Un poble es compta: el cens d’Alemanya

divendres, 13/05/2011

El passat dilluns 9 de maig començà la campanya del cens alemany de 2011. Segons la normativa europea, tots els Estats membres han d’elaborar un cens de població i habitatges cada deu anys a partir d’enguany. Els resultats de les enquestes a Alemanya estaran disponibles a finals del 2012.

Després de més de 20 anys, el país fa un recompte de població i habitatges. No es porta a terme des de 1981 a la República Democràtica i des de 1987 a l’Alemanya Federal i es calcula que la població és 1,3 milions d’habitants inferior a les estimacions oficials. Això es degut al marge d’error dels sistema de recompte usat i també als canvis polítics i socials com la caiguda del mur, els moviments poblacionals entre est i oest i la transformació d’Europa.

El cens es confecciona a partir d’un mètode combinat que recull dades d’institucions oficials i de tres formularis diferents: una enquesta personal que es fa a un 10% de la població, un qüestionari per als 17 milions de propietaris d’habitatges i un cens dels ocupants de residències i vivendes col·lectives (clíniques, internats, clautres…).
El formulari personal ha de servir per fer una mostra representativa del nivell d’educació i formació, feina o origen de la immigració. El cens d’habitatges ha d’establir quants edificis i cases hi ha a Alemanya (no hi ha cap registre oficial al respecte) i les característiques d’aquests: any de construcció, superfície útil, equipament i número d’habitacions, entre d’altres. De les residències i vivendes col·lectives es vol fer un recompte dels membres d’aquestes, ja que el seu nombre sempre fluctua.
Respondre als qüestionaris és obligat per llei i no fer-ho està penalitzat amb multes de fins a cinc mil euros.

El cens, evidentment, no agrada a tothom. Els alemanys són especialment gelosos de la seva privacitat i temen un mal ús de les seves dades personals. La campanya en contra del cens centra les seves critiques en la manca de seguretat en el tractament i emmagatzematge de la informació i que aquestes s’usin per altres finalitats a les purament estadístiques. Segons la pàgina oficial del cens, però, s’assegura un correcte i acurat maneig de les dades. Aquestes no poden, per llei, ser transferides a altres institucions, ni tan sols a la policia.
També s’acusa el cens d’intromissió en la privacitat i intimitat dels ciutadans. En una conversa a dues bandes que organitzà el diari Taz es discutí: “el cens no representa cap ingerència en la privacitat,” assegura Gert G. Wagner, director del cens; l’escriptora Juli Zeh contesta: “per què l’Estat ha de saber si casa meva té una dutxa o un lavabo? Què té a veure això amb les dades d’equiparació financera dels Lands?”
Malgrat tot, l’actual recompte no té una campanya en contra com la crida massiva al boicot de 1987 (fets que, recordem, es conten entre les causes de la revolta del Primer de Maig [LINK]), en la qual es proclamava: “No ens conteu a nosaltres, conteu els vostres dies!”

 

El títol està inspirat en la notícia de l’inici de campanya del Taz.