Els aprenentatges alemanys de Txernòbil i Fukushima

“Encara que vam aprendre de Txernòbil, no en vam aprendre prou.” Així de contundent era Norbert Röttgen, ministre alemany de Medi Ambient, Conservació de la Natura i Seguretat Nuclear, en un editorial que firmà al setmanari Der Spiegel el passat 27 d’abril.
A través d’un repàs de les conseqüències de l’accident ocorregut fa un quart de segle a la central ucraïnesa, les imatges del qual “quedaren gravades a la memòria col·lectiva”, Röttgen explica com la política ambiental a partir de llavors passà a ocupar un espai central amb, per exemple, l’establiment del ministeri alemany de Medi Ambient. I ara, després de l’accident de Fukushima, diu que “hem de revaluar la nostra relació amb els riscos que comporten els elements, hem de repensar la nostra definició de seguretat.”

Pel ministre, “cap objectiu econòmic mereix posar en perill el benestar de les persones i de les futures generacions, ” i aposta per un replantejament de les fonts energètiques basant-se en raons econòmiques: “cap companyia asseguradora del món vol cobrir aquests riscos [de les centrals] […] Els governs i, per tant, pressupostos públics, assumeixen aquests costos massius; fins i tot internacionalment.”
Röttgen defensa també el paper central que ha de jugar el seu país en aquesta transformació: “Alemanya pressionarà per un nou acord en els riscos de l’energia nuclear a la conferència especial de 2012 de la Convenció de Seguretat Nuclear. […] Si nosaltres avancem, d’altres seguiran.” Pel ministre és clar que les energies renovables són un mercat en expansió, en el qual Alemanya és pioner i representa un 16% del total global.

La seva defensa del canvi de paradigma energètic, però, és des d’una posició conservadora: “és important que l’ús d’energies renovables no signifiqui renunciar al nostre nivell de vida.” Malgrat que no especifica com s’ha d’aconseguir aquest equilibri, reconeix que “tothom hi haurà de participar, tan indústria com particulars.”
Per Röttgen és crucial que el canvi energètic serveixi especialment per salvaguardar la indústria germànica i avisa que requereix d’una alta inversió econòmica. A la política demana dues coses: “l’energia no pot esdevenir un bé de luxe per uns pocs escollits […] i la intensa industria energètica alemanya ha de romandre competitiva.”

Norbert Röttgen és ministre pel partit conservador CDU, el qual ha fet un gir de 180 graus en la seva política energètica per apostar per l’abandó de l’energia atòmica en favor de les renovables. En la decisió d’allargar la vida de les centrals nuclears que prengué el govern el passat octubre, el ministre ja s’hi mostrà desfavorable. Malgrat que aquesta situació –l’existència de veus disgregants dins els partits– no és estranya a Alemanya, a Catalunya no deixa de sobtar-nos que s’expressin tan clarament i que càrrecs de tanta importància firmin articles com aquests.
L’editorial també hauria de servir per fer-nos reflexionar que comença a ser urgent que la política catalana aclareixi el model energètic que vol per al futur. Cal una decisió ferma respecte a les centrals nuclears existents així com al possible cementiri de residus radioactius a Ascó.
Si bé hi tinc certes reticències, els plantejaments del ministre alemany em semblen molt encertats.

“Estic convençut que, per un país altament industrialitzat com Alemanya, és possible en una generació fer evolucionar l’energia cap a fonts renovables i romandre com a líder industrial en el procés,” acaba Norbert Röttgen.

 

El 26 d’abril es commemorà el 25è aniversari de l’accident de Txernòbil, el desastre nuclear més catastròfic mai registrat. Els seus efectes són palpables encara avui i, reforçat per la crisi de Fukushima, el seu record encara té ressonàncies a Alemanya, on l’energia nuclear es troba a l’epicentre del debat energètic.
Sota l’etiqueta Txernòbil s’agrupen diversos articles sobre aquests canvis socials, polítics energètics que s’estan esdevenint a Alemanya.

2 comentaris

  • ignasi vallespi

    20/05/2011 21:45

    Els especialistes en la matèria ens havien perjurat que les centrals nuclears eren segures, i que estaven construïdes a prova de terratremols i d’atacs terroristes. Ara ja sabem que la primera era falsa, esperem no experimentar si la segona també ho és.
    http://www.youtube.com/watch?v=_N8jvbWdAyM

  • La revolució energètica alemanya I: continuïtat vs. renovació – Ara.cat

    01/06/2011 6:09

    […] el sol Actualment les energies renovables suposen un 16% de la producció total germànica. Tal com defensava el ministre de Medi Ambient, Norbert Röttgen, Alemanya vol mantenir el paper central en la […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús