La revolució energètica alemanya I: continuïtat vs. renovació

av_100126_Baufeld_JO.JPG

© Jan Oelker (from http://bildarchiv.alpha-ventus.de)

La matinada d’aquest dilluns la coalició conservadora-liberal governant a Alemanya va anunciar la decisió oficial d’abandonar definitivament l’energia nuclear com a màxim l’any 2022. Pendents de la presentació (el proper 6 de juny, en teoria) de l’estratègia que concreti aquesta “nova arquitectura del subministrament de l’energia per l’electricitat del futur,” com descriu Merkel, analitzem el pla que el mateix govern va presentar el setembre passat.
En aquesta proposta anterior, a part de la controvertida decisió d’allargar la vida de les nuclears –ara, evidentment, revocada–, es plantejava la conversió energètica del país amb l’horitzó al 2050. Conversió emmarcada dins un pla global que havia de menar cap a la consolidació de les energies renovables, els mitjans de transport sostenibles i una racionalització de la demanda.

La nova proposta –“una decisió encertada, valenta, i, a la vegada, agosarada, perquè no és fàcil d’implementar,” tal com la descriu Marcel Coderch– ha sigut rebuda amb escepticisme per l’oposició, amb recels per part de la indústria i amb fortes crítiques des de les empreses energètiques productores. Aquestes avisen que “Alemanya pot haver d’enfrontar-se amb apagades generals” i amenacen de prendre accions legals, tal com recollien les editorials dels principals diaris alemanys destacats per Der Spiegel.
Trobareu la notícia d’ahir sobre la decisió a l’Ara Prèmium, en un article d’Isaac Lluch.

El futur del model energètic alemany, en el qual actualment l’energia atòmica representa un cinquè del total, es situa entre la dependència en la importació d’electricitat, la producció a partir carbó (un 40%, ara) i l’esperat creixement de les alternatives renovables –fins al 80% d’aquí 40 anys, marcaven les intencions del govern.
El pla que presentarem en aquest seguit d’entrades al bloc va ser analitzat pel setmanari Spiegel el passat setembre en uns articles molt interessants i recomanables (I i II).

 

Les energies no-renovables
El pla original presentat per la coalició del CDU/CSU-FDP basava la possibilitat d’acabar amb l’energia nuclear en l’extensió de la vida d’aquesta respecte la decisió de l’anterior govern SPD-Die Grüne. Aquesta extensió, com he dit altres cops, va ser rebutjada en una de les més grans manifestacions que des dels anys 70 va recórrer els carrers de Berlín. La principal raó de mantenir l’energia nuclear en funcionament era assegurar el baix cost de l’electricitat fins que el preu de la producció renovable fos assequible. Aquesta és també la raó per la qual es planteja la possibilitat de deixar tres centrals en marxa en la nova estratègia.

Les proves d’estrès de les centrals nuclears que va demanar el govern després de l‘accident de Fukushima, que van donar resultats alarmants, i les recomanacions del consell d’Ètica (en alemany), que aconsella desactivar les centrals en deu anys o menys, han sigut causa del replantejament de la política de Merkel. També la política ha jugat en contra d’aquesta moratòria de l’energia atòmica: la crescuda electoral imparable dels ecologistes Die Grüne –que “ja ve d’abans de Fukushima i Stuttgart 21,” com afirma el diari Süddeutsche Zeitung (alemany)– i la igualment imparable davallada dels socis liberals podrien fer plantejar al CDU, com a única possibilitat per a seguir governant, una aliança amb els ecologistes després de les eleccions de 2013, si no abans.

A part de l’energia nuclear, el pla del passat setembre fa referència al desenvolupament de tecnologies encara en prova com el Carbon Capture and Storage (CCS, Captació i emmagatzematge de carboni), sense concretar massa més enllà de la implantació de dues plantes de prova. Aquesta tecnologia, però, té una oposició popular forta, és molt cara i, paradoxalment, consumeix gran quantitat d’energia.

 

Les energies renovables: el vent i el sol
Actualment les energies renovables suposen un 16% de la producció total germànica. Tal com defensava el ministre de Medi Ambient, Norbert Röttgen, Alemanya vol mantenir el paper central en la transició a l’energia renovable –“si nosaltres avancem, d’altres seguiran”– i assegurar-se el rol dominant en el mercat en expansió del qual el país ja és pioner.

L’energia eòlica jugava i segurament jugarà un paper principal en els plans de qualsevol govern a Alemanya. La seva producció es concentra principalment al nord del país, molt ventós, i es categoritza segons la seva situació: terra interior o marítima.
L’estratègia principal era incrementar el nombre de molins de vent situats davant la costa septentrional (uns cinquanta quilòmetres mar endins) per arribar a una producció total de 25 GigaWatts el 2030. La construcció de les immenses turbines que l’haurien de produir requeriria una inversió de més de 75 bilions d’euros. Aquesta tecnologia, però, s’ha demostrat lenta i costosa d’implementar; des de la seva posada en funcionament fa aproximadament un any, el  primer parc Alpha Ventus (al qual, per cert, tot s’ha construït absolutament des de zero, incloent la maquinària que l’havia de muntar i els vaixells de manteniment), ha estat més temps parat que generant electricitat. “Les dificultats d’instal·lació de les màquines gegants en un mar mogut va ser subestimades,” deia el Berliner Zeitung (alemany).
A part, les bones localitzacions per a la instal·lació d’aquests generadors aviat s’esgotaran. Malgrat que els riscos d’inversió són “difícils de calcular,” tal com assegura el propi estudi del govern, la secció d’energies renovables del gegant energètic E.on (el qual ha invertit més de 250.000 milions d’euros amb els socis de l’Alpha Ventus) assegura que el “futur pertany als parcs marítims al nord d’Europa.”

Pel que fa a la producció eòlica interior, el pla passa per “millorar” les turbines existents canviant-les per unes de més grans. Això implicaria doblar en alçada les actuals passant a unes d’aproximadament 150 metres. Aquesta intenció, de moment, plantejaria problemes legislatius i, també, és vista amb gran recel per la població.

La biomassa jugaria també una paper central en les intencions del govern, degut a la seva fàcil manipulació i emmagatzematge i als múltiples usos que se li pot donar, com ara de combustible per transport rodat i per la calefacció d’edificis.
Degut a la limitació que té el país per a produir-ne, es preveia incrementar-ne la importació però sempre subjecta a una procedència de granges ecològiques. El que no tenia en compte el govern són les conseqüències que comporten l’increment de la producció d’electricitat a partir de blat de moro: el monocultiu i la sobreexplotació, entre d’altres. Gran quantitat de la matèria prima seria importada, evidentment, de Sud-Amèrica i Àsia, on els experts ja avisen de les conseqüències ecològiques i alimentàries d’aquest tipus de conreu, com per exemple: un quart de tona de blat és suficient per alimentar un home durant tot un any o per fer funcionar un vehicle alguns centenars de quilòmetres.
Això comporta, a més, un increment del preu de la carn, ja que es basa en l’aliment dels animals. “Els fans de l’energia bio farien bé de tornar-se vegetarians,” ironitza Der Spiegel.

La referència a l’energia solar al pla és vague, però és prou evident que Alemanya no és el millor país per aquest tipus de producció d’electricitat.
El govern preveia retallar les ajudes al sector per evitar una excessiva subsidiació d’aquest. Malgrat això, pretenia arribar a una producció de 51 GW el 2020. El problema en aquest camp rau en el fet que l’energia solar té un preu fixe garantit per 20 anys de 31 cèntims per KiloWatt/hora; l’increment de la producció en les mateixes condicions requeriria la inversió de més de 80 bilions d’euros en subsidis d’aquí a deu anys. A més, el model solar que propugna ara Alemanya, es basa en grans extensions de plaques solars que substitueixen plantacions agràries.

 

 

El 26 d’abril es commemorà el 25è aniversari de l’accident de Txernòbil, el desastre nuclear més catastròfic que s’ha registrat mai. Els seus efectes són palpables encara avui i, reforçat per la crisi de Fukushima, el seu record encara té ressonàncies a Alemanya, on l’energia nuclear es troba a l’epicentre del debat energètic.
Sota l’etiqueta Txernòbil s’agrupen diversos articles sobre aquests canvis socials, polítics energètics que s’estan esdevenint a Alemanya.

3 comentaris

  • La revolució energètica alemanya II: eficiència per estalviar – Ara.cat

    25/06/2011 19:02

    […] món Nord enllà « La revolució energètica alemanya I: continuïtat vs. renovació Haikus d’aigua […]

  • La revolució energètica alemanya III: una xarxa energètica europea – Ara.cat

    25/06/2011 19:04

    […] que marcà el govern alemany per substituir les seves fonts energètiques a renovables (I: continuïtat vs. Renovació) i les necessitats tècniques que això comportava (II: eficiència per estalviar). En el present […]

  • La revolució energètica alemanya IV: les reticències de la indústria – Ara.cat

    22/07/2011 6:10

    […] d’aquestes empreses en nous projectes ambientalment sostenibles (vegeu l’article Revolució energètica I) i en publicitat a favor de la transició a les energies verdes, el lobby energètic pressiona […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús