La responsabilitat dels continguts publicats a Alemanya

La participació ahir al matí dels components de l’Acampada de Plaça de Catalunya Manu Simarro i Hibai Arbibe a la tertúlia del Món a Rac 1 i la seva insistència en reclamar que ningú els representa i no acceptar la responsabilitat que l’Assamblea té en la crida “Aturem el Parlament” em va recordar l’ús que s’ha de fer a Alemanya de la indicació Verantwortlich im Sinne des Presserechts.

A Alemanya, tots els documents publicats i difosos públicament han de portar obligatòriament la indicació Verantwortlich im Sinne des Presserechts. Això, que vol dir aproximadament Responsable en Relació al Dret de Publicació i que s’escurça ViSdP, identifica la persona qui, segons la llei de publicació, és avalador del contingut publicat en un document, diari, revista, llibre…
La signatura ha de constar en un lloc visible i conté, normalment, del nom del responsable i una adreça postal. No és obligatori en publicitat, documents d’informació o invitacions a esdeveniments. També s’usen els termes Impresum o Sitzredakteur.
Si bé aquesta llei no obliga directament a la identificació dels responsables de continguts penjats a internet, sí que moltes pàgines web ho aclareixen a través de l’apartat Impresum.

Al Land de Berlín, segons la llei de premsa aprovada el 1965, aquesta norma s’aplica a tots els “mitjans de la premsa […] i a la difusió de determinats escrits, suports de so, representacions d’imatges amb o sense lletra i partitures amb text o explicacions.” (§6.1) I tal com diu l’article §7.1: “han de ser anomenats el nom o empresa i lloc de residència o seu del negoci de l’impressor i de l’editor.”
Així mateix, les publicacions distribuïdes sense la identificació del responsable de continguts són retirades i el difusor pot ser penalitzat (§21).

 

Vaig tenir coneixement d’aquesta norma quan ho vaig veure en un pamflet que convocava a la manifestació del Primer de Maig de 2007. Després m’hi he anat fixant i no deixa de sorprendre comprovar que la gran majoria dels documents ho porten escrit, encara que siguin dels grups més radicals i cridin a la revolució en contra del sistema.
Ho trobo una mesura interessant a favor de l’acceptació de responsabilitats dels fets que hom proposa, difon o en participa. Ignoro, però, quin adaptació podria tenir a Catalunya i quins arribarien a ser els efectes legals en el cas que els fets viscuts dimecres que m’hi han fet pensar fossin “delicte greu”.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús