Arxiu del mes: octubre 2011

Dos anys a Berlín

divendres, 28/10/2011

Auf wiedersehen, Barcelona. (V)
Estic nerviós. És el matí del 28 d’octubre de 2009 i torno a revisar les maletes que des de fa ben bé una setmana s’estan al terra de l’habitació, ben a prop del llit. “Tindré prou roba d’abric? L’hivern ha de ser molt dur allà…” No ho sé prou bé. A la ràdio fan el temps a la carta: “quin és el temps per Berlín pels propers… dos anys?” Un somriure de circumstàncies de la mare. Torno a comprovar que les bosses estan ben tancades. Al mòbil se succeeixen els missatges de comiat: “que tinguis una bona estada…”, “que trobis el que busques…”, “sort”.
L’àvia truca: és a punt d’arribar. Baixem, “no em deixo res sobre el llit, oi? Ai!, el llibre.” Doncs a la butxaca de l’abric; massa gruixut per aquí, massa prim per allí. El cotxe alemany de l’àvia gira la cantonada. Davant, però, encara un taxi amb una padrina que també sap què va ser cuidar aquest fillol tan mogut de petit –com els pares i l’àvia que avui m’acompanyaran– i que no vol deixar-me marxar sense una abraçada.

A l’aeroport ens trobem amb el pare. El meu germà s’ha saltat classes per venir a acomiadar-me. Fa cara de calcular mentalment quan trigarà a visitar-me i, de pas, també una ciutat que el té captivat. Un últim cafè i un nus a la gola. Paraules vagues en un comiat estrany: tan lluny i tan a prop. Amb prou feines uns 1.874 quilòmetres de salt a un buit de temors i il·lusions, empenta i incertesa. Aproximadament 1.874 quilòmetres que, si bé d’anada es faran en una mica més de dues hores, ningú pot dir –encara– en quant de temps es faran de tornada.
De moment ja són dos anys. I comptant.

Matriculació festiva a la Humboldt-Universität

dimecres, 19/10/2011

Feierliche Immatrikulation der Humboldt-Universität zu Berlin

Dilluns 17 d’octubre el doctor Jan-Hendrick Olbertz, rector de la centenària Humboldt-Universität zu Berlin, va donar inici al curs 2011-2012 amb la matriculació festiva. L’acte, que es va fer a l’Auditorium Maximum, va ser sobri i formal, com l’edifici que l’acollia.

Acompanyat del xilòfon d’Oli Bott, el rector Olbertz va felicitar els nous alumnes i els va animar a dedicar-se amb força a la carrera remarcant que “estudiar és invertir el propi capital en el futur.” El rector va descriure les classes com un “diàleg” que ha de fomentar l’estudi científic a tots nivells.
Després del discurs inaugural, dos estudiants van firmar la matriculació simbòlica en un llibre gros i antic: “d’aquí cent anys, quan els historiadors trobin aquest llibre, pensaran que la Universitat de Humboldt només tenia dos estudiants,” va bromejar Olbertz. A més, també hi va haver discursos dels representants de l’assemblea d’estudiants i es van concedir els Premis Humboldt, que destaquen treballs acadèmics dels estudiants de la universitat.

El curs 2011-2012 a la Humboldt-Universität zu Berlin (HU, com se li diu aquí) compta amb prop de 30.000 estudiants i s’allargarà fins a mitjan juliol.

Els rostres de la marató

dimecres, 12/10/2011

[youtube WkmTGBYBPSU]

Aquestes últimes setmanes, la marca de material esportiu Adidas ha omplert Berlín de cartells de primers plans del que semblen esportistes fent un gran esforç. Un article al bloc de tecnologia i internet Betes i Clics m’ha confirmat que es tractava d’imatges de corredors de la Marató de Berlín.

Amb una interessant i innovadora proposta, Adidas ha captat imatges de la cara de quinze corredors al llarg dels 42,195 quilòmetres que van recórrer a través de la capital alemanya. El web de la campanya anomenada “Das Angesicht des Marathons” (El rostre de la marató) permet recuperar aquests divertits muntatges mentre es veu el recorregut que feien els atletes així com entrevistes i dades tècniques. Les imatges també foren transmeses el mateix diumenge 25 de setembre en directe a través de la xarxa.

Zentralflughafen

dimecres, 5/10/2011

[vimeo 17556581]

(Aneu a Vimeo per veure el vídeo en alta definició a pantalla completa.)

El 8 d’octubre de 1923 es donà la concessió per a construir al camp de Tempelhof un aeròdrom al cor de Berlín que estava destinat a ser una peça clau de la història de la ciutat. L’aeroport de Tempelhof, que rebria el codi internacional THF, va estar operatiu fins el 30 d’octubre de 2008, quan es reconvertí en un parc públic de grans dimensions plenament integrat a la ciutat.

Ja el 1909, el pioner de l’aviació Orville Wright havia fet les primeres demostracions de vol en aquest terreny que el 1926 esdevindria seu de la recent creada Deutsche Luft Hansa. Hitler veié en el camp d’aviació el lloc perfecte per a alçar-hi l’aeroport insígnia del regim i encarregà el 1934 un nou disseny a Ernst Sagebiel. L’arquitecte convertí l’edifici en un dels més grans i imponents d’Europa, amb una terminal gegantina i àmplia, un entramat de quilomètrics túnels subterranis i aparença imperial que donaven les àguiles feixistes.
Anys més tard, amb el règim nazi esclafat i la ciutat repartida a mercè dels vencedors de la Segona Guerra Mundial, quan els soviètics intentaren aïllar el sector aliat en un intent desesperat de guanyar influencia cap a occident, l’aeroport visqué el seu moment estel·lar. Davant la impossibilitat d’abastir la ciutat per terra, els americans establiren un corredor aeri estable que feia aterrar un avió a Tempelhof cada 90 segons, portant des dels aliments més basics fins als materials més insòlits com cuines o lavabos. El primer pont aeri de la historia durà 10 mesos i 14 dies i marcà no només una fita politicomilitar sinó també en la història de l’aviació.

Retornat al seu ús civil, poc abans d’una mitjanit de fa tres anys s’enlairaren simultàniament els últims avions de les dues pistes de Tempelhof, que poc després serien obertes als ciutadans i visitants de la ciutat.