Arxiu del divendres, 28/10/2011

Dos anys a Berlín

divendres, 28/10/2011

Auf wiedersehen, Barcelona. (V)
Estic nerviós. És el matí del 28 d’octubre de 2009 i torno a revisar les maletes que des de fa ben bé una setmana s’estan al terra de l’habitació, ben a prop del llit. “Tindré prou roba d’abric? L’hivern ha de ser molt dur allà…” No ho sé prou bé. A la ràdio fan el temps a la carta: “quin és el temps per Berlín pels propers… dos anys?” Un somriure de circumstàncies de la mare. Torno a comprovar que les bosses estan ben tancades. Al mòbil se succeeixen els missatges de comiat: “que tinguis una bona estada…”, “que trobis el que busques…”, “sort”.
L’àvia truca: és a punt d’arribar. Baixem, “no em deixo res sobre el llit, oi? Ai!, el llibre.” Doncs a la butxaca de l’abric; massa gruixut per aquí, massa prim per allí. El cotxe alemany de l’àvia gira la cantonada. Davant, però, encara un taxi amb una padrina que també sap què va ser cuidar aquest fillol tan mogut de petit –com els pares i l’àvia que avui m’acompanyaran– i que no vol deixar-me marxar sense una abraçada.

A l’aeroport ens trobem amb el pare. El meu germà s’ha saltat classes per venir a acomiadar-me. Fa cara de calcular mentalment quan trigarà a visitar-me i, de pas, també una ciutat que el té captivat. Un últim cafè i un nus a la gola. Paraules vagues en un comiat estrany: tan lluny i tan a prop. Amb prou feines uns 1.874 quilòmetres de salt a un buit de temors i il·lusions, empenta i incertesa. Aproximadament 1.874 quilòmetres que, si bé d’anada es faran en una mica més de dues hores, ningú pot dir –encara– en quant de temps es faran de tornada.
De moment ja són dos anys. I comptant.