Dos anys a Berlín

Auf wiedersehen, Barcelona. (V)
Estic nerviós. És el matí del 28 d’octubre de 2009 i torno a revisar les maletes que des de fa ben bé una setmana s’estan al terra de l’habitació, ben a prop del llit. “Tindré prou roba d’abric? L’hivern ha de ser molt dur allà…” No ho sé prou bé. A la ràdio fan el temps a la carta: “quin és el temps per Berlín pels propers… dos anys?” Un somriure de circumstàncies de la mare. Torno a comprovar que les bosses estan ben tancades. Al mòbil se succeeixen els missatges de comiat: “que tinguis una bona estada…”, “que trobis el que busques…”, “sort”.
L’àvia truca: és a punt d’arribar. Baixem, “no em deixo res sobre el llit, oi? Ai!, el llibre.” Doncs a la butxaca de l’abric; massa gruixut per aquí, massa prim per allí. El cotxe alemany de l’àvia gira la cantonada. Davant, però, encara un taxi amb una padrina que també sap què va ser cuidar aquest fillol tan mogut de petit –com els pares i l’àvia que avui m’acompanyaran– i que no vol deixar-me marxar sense una abraçada.

A l’aeroport ens trobem amb el pare. El meu germà s’ha saltat classes per venir a acomiadar-me. Fa cara de calcular mentalment quan trigarà a visitar-me i, de pas, també una ciutat que el té captivat. Un últim cafè i un nus a la gola. Paraules vagues en un comiat estrany: tan lluny i tan a prop. Amb prou feines uns 1.874 quilòmetres de salt a un buit de temors i il·lusions, empenta i incertesa. Aproximadament 1.874 quilòmetres que, si bé d’anada es faran en una mica més de dues hores, ningú pot dir –encara– en quant de temps es faran de tornada.
De moment ja són dos anys. I comptant.

Etiquetes ,

14 comentaris

  • Marta

    28/10/2011 15:07

    #etfelicitofill!!

  • miki

    28/10/2011 15:29

    Que bonic i emotiu el teu escrit. Per molts anys!

  • angelot

    28/10/2011 23:20

    molts quilòmetres…molt ben escrit, felicitats.

  • Pau Serra Bou

    29/10/2011 12:02

    Molt ben escrit! Enhorabona!

  • Sir William Temple

    30/10/2011 11:49

    Viure a l’estranger, sobretot si ho fas perquè vols, és una sensació molt curiosa, contínuament en el teu subconscient et vas dient “hòstia, estic vivint a XXXX” i fa la sensació com si estiguessis de vacances permanentment.
    Un dels millors moments és al principi quan tot és nou, tot és il·lusió i incertesa. Després quan ja ha passat aquest primer moment potser ve una època de depressió quan ja tot ho trobes normal. Però se’t passa i sents que ets part de la ciutat.
    Tothom hauria d’estar obligat a viure a l’estranger durant com a mínim un any. És una experiència única.

  • Anna arbat

    30/10/2011 15:10

    Molt valent, endavant . enhorabona pel teu escrit.

  • Laia Montell

    01/11/2011 0:56

    Felicitats Guim. M’he emocionat al llegir el teu escrit. Que la força t’acompanyi :) …ara…i sempre. La teva padrina que t’estima.

  • Montse Oñós

    01/11/2011 12:51

    Genial Guim! Un petó

  • Sergi Talló

    02/11/2011 20:04

    Ei Quim!
    Jo vaig fer el mateix, exactament un 18 d´Octubre del 2008. Ara fa ja tres anys.
    T´he vist alguna vegada per Berlin, en alguna exposició, en l´11 de Setembre de l´any passat, passejant per el carrer…
    Et llegeixo i m´agrada. Sento que expreses molt sovint el mateix que aprecio jo en aquesta ciutat.
    Ah! i gràcies també per algunes de les fotos. Tantes vegades corresponen a llocs que ja conec, on fins i tot passo regularment, però que havia vist només desde el meu punt de vista. M´has ofert un angle divers que desconeixia.
    Sort i fins la pròxima!
    …potser et faig una senyal ;-)

  • Purpurina

    03/11/2011 14:46

    En menys d’un mes jo també marxo a viure a Alemanya, concretament a Stuttgart. Llegint-te m’és inevitable veure’m a mi mateixa en les situacions que descrius. Ah, i m’encanten les últimes línies :)

  • Guim Bonaventura

    04/11/2011 10:17

    Moltes gràcies Marta, Miki, Angelot, Pau, Sir William, Anna, Laia, Montse, Sergi i Purpurina!
    És maco veure que l’experiència és compartida, encara que cadascú la visqui de formes diferents.
    Sir William, totalment d’acord amb vostè: l’experiència a l’estranger hauria de ser molt més valorada!
    Sergi, pot ser que haguem parlat algun cop, no? Fins la propera, doncs!
    Purpurina, molta sort a Stuttgart!

  • Jan Oliete

    07/11/2011 20:56

    Doncs jo vaig arribar a Alemanya un mes abans que tu! I ara ja fa dos mesos que vaig tornar. Una gran experiència, que tornaré a repetir perquè aviat me’n aniré a viure a Hamburg.
    El text m’ha recordat al meu últim dia. Si parles d’Alemanya de ben segur et seguiré llegint. Machs gut!

  • Guim Bonaventura

    14/11/2011 22:19

    Perdona, Jan: el missatge s’havia quedat a “missatges brossa”…
    Me n’alegro que tornis, espero que sigui perquè t’agrada! ;)

  • Tres anys a Berlín: una reflexió – Ara.cat

    05/11/2012 6:05

    […] entrar en el més estricte terreny personal (ja hi va haver, l’any passat, oportunitat per a això), no volia deixar l’oportunitat de reflexionar al voltant de com ha canviat la ciutat en […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús