Arxiu del mes: juny 2012

Spanische Allee: una avinguda amb història fosca

dissabte, 30/06/2012

Foto de Dietrich Hackenberg

A cavall entre els barris de Steglitz-Zehlendorf i Nikolassee, situada als afores de la ciutat en direcció Potsdam, però encara dins el Großberlin, es troba l’avinguda Spanische Allee. Força estreta en la majoria del seu curt recorregut (no arriba als tres quilometres) però envoltada de grans vil·les majestuoses i luxoses, l’antigament anomenada Wannseestraße fou rebatejada el 6 de juny de 1939 com a avinguda d’Espanya en honor a l’aliat de la dictadura nacionalsocialista.

El motiu del canvi de nom fou la desfilada militar de la “victòria” que hi feren més de 5.000 soldats que havien participat a la Guerra de 1936-1939. Els “alliberadors alemanys”, tal com els anomena la propaganda de l’època, eren els integrants de la Legió Còndor, formada per mitjans aeris, tancs i serveis d’intel·ligència i transport, així com Estat Major i personal de formació. La seva participació a la guerra, amagada a la pròpia població alemanya, serviria de banc de proves per a l’exèrcit nazi, que es preparava per envair tot Europa. Entre d’altres, la Legió Còndor fou responsable de la completa destrucció de la població basca de Gernika el 26 d’abril de 1937.
“Des de la desfilada, la Spanische Allee els havia de recordar, a la Legió i a la victòria de Franco,” explica una nova placa informativa que s’hi pot trobar actualment.

Tot i que l’avinguda encara conserva la nomenclatura donada pels nazis, l’any 1998 es va decidir dedicar una placeta (que ni tan sols té forma d’això, com sovint passa a Berlín) a Gernika, la qual és considerada la primera ciutat i objectiu civil que fou bombardejada des de l’aire.

 

Article escrit a partir de la informació disponible als panells del mateix carrer i del web Kauperts.

Una revetlla de Sant Joan amb els Terratombats

diumenge, 24/06/2012

la rumba a la sang

Una vintena d’estudiants alemanys de català escolten callats i tímids com els Terratombats es presenten en un bar de Kreuzberg. L’estiu ha començat també ha Berlín –i hem recuperat alguns raigs de sol i caloreta– i ho celebrem amb un concert de rumba per Sant Joan. La banda de la Catalunya interior a més ofereix una xerrada pels estudiants en la segona Stammtisch Katalanisch-Deutsch de la temporada.
El nombrós grup de l’Anoia s’ha desplaçat a la ciutat convidats pel Casal Català de Berlín, que recupera enguany la bella tradició d’una festa per celebrar el solstici oberta a catalans exiliats i alemanys curiosos. I si bé no férem foguera, aprofitàrem la curta nit per cremar totes les penes, vanitats i misèries diverses al ritme de la rumba catalana i els aires (post)primaverals dels Terratombats.

En un primer acte al bar Havana un bon nombre dels components del grup –que en són una pila: Ricard, Marc, Albert, Carles, Guillem, Pau, Oriol, Raimon, Albert i Arnau–, més el seu lletrista Joan, van presentar el grup, la seva història i la de la rumba catalana, així com la seva tècnica. Els Terratombats són un grup jove d’arrels populars i tradicionals, pel qual les pròpies festes, costums i signes de la nostra identitat tenen molt de pes. Recuperant –”humilment”, diuen– el llegat del Gato Pérez de mesclar música amb festa i a la vegada sentiment i missatge, això sí, sempre amb sentit de l’humor.
Una barreja reeixida que traspuen les seves cançons en aquest disc lleuger, cadenciós, però de bon ballar i amb lletres contundents: “deixem molt clares les nostres idees,” expliquen. Els inicis de la banda cal buscar-los en les festes populars d’Igualada –quasi com una broma–, en la ratafia –”ve a ser com el Jägermeister,” aclareixen als alemanys– o, fins i tot, en el Pare Noel, entre d’altres. A partir d’aquests elements pretenen “traslladar l’estimació a les nostres tradicions” a la musica i els hi serveixen de base per la seva música desenfadada, fidel retrat del seu caràcter com a grup i, penso, de cadascú d’ells. El disc, per cert, és un projecte exitós de la plataforma Verkami i està disponible per descàrrega gratuïta al seu web.

La xerrada s’obre a preguntes, algunes curioses i d’altres incisives: “a Terratombats sou tot nois, el món de la rumba catalana és exclusivament masculí?” Algú altre demana una classe de ball, que s’haurà de deixar per al concert, i segueix una improvisada demostració pràctica de palmes. Una altra pregunta, que mostra la curiositat dels alemanys per aquesta comunitat tan particular que som els catalans: “us heu plantejat escriure en castellà?” Els Terratombats ho tenen clar: “no hi ha millor manera de transmetre un missatge que en la teva llengua.”

Dissabte al vespre els retrobem al club Franz de Prenzlauer Berg. El concert és especial per a ells: toquen per primer cop a l’estranger. I per a nosaltres: tenir l’oportunitat de celebrar la revetlla de la nostra festa popular nacional tan ben acompanyats és un goig!
En una actuació de prop de dues hores de durada, els Terratombats van fer ballar sense parar un públic majoritàriament català. El seu és un directe amb molt de ritme, de cançons encadenades que no deixen reposar els peus i que convida a les mans a fer palmes. Encara que nombrosos, el grup és proper i divertit. Acabar el concert amb cant de garrotins, tot i que arriscat per ser en un país on es deixa poc espai a la improvisació, va ser un gran encert que va animar a molta gent a pujar a l’escenari, fins i tot atrevint-se a cantar en alemany i castellà.

El públic va quedar satisfet encara que baldat. Però la revetlla de Sant Joan, evidentment, encara havia de continuar fins que despuntés el sol –a Berlín, cap a les quatre del matí!

Cinema, a la fresca

dissabte, 16/06/2012

Foto de Piffl Medien

A finals de maig i, des que els primers dies de calor van fer presència a Berlín, els múltiples cinemes a l’aire lliure de la ciutat van obrir les portes amb un programa que sempre és interessant, ja sigui per descobrir novetats alemanyes, recuperar les millors pel·lícules d’aquest i l’any passat, o passar l’estona amb els amics.
I si bé aquesta és una de les moltes activitats que a l’estiu animen la vida nocturna a l’aire lliure de la ciutat, aquest any, però, estem de pega. El temps no està acompanyant gens i, tot i que potser no arriba a ploure i les sessions continuen, fa una fresca que no convida gens a anar-hi.

Els escenaris que acullen els cinemes són variats i ben acollidors: els parcs de Friedrichshain o Hasenheide, un pati interior a Kreuzberg o a la Kulturfabrik de Moabit. Les pel·lícules es projecten generalment en 35mm però, lamentablement, doblades (excepte, per exemple, a Freiluftkino Kreuzberg, on són en versió original amb subtítols en alemany o angles segons s’escaigui). Evidentment cal esperar a que sigui ben fosc per a que comenci el film, així que, com que Berlín és molt al nord, els films no comencen fins gairebé les deu de la nit.

Si us decidiu a anar-hi, a més de l’abric adequat, penseu a portar-hi alguna manteta i coixí, pica-pica i beguda per acompanyar. Els preus es mouen al voltant dels 6,5€ (Moabit és gratuït) i el programa s’allarga fins principis de setembre.

Alemanya i els límits de la privacitat, altre cop

dissabte, 9/06/2012

Alemanya torna a posar a prova els límits i l’elasticitat de la privacitat a internet i la seguretat i ús de les dades personals que s’hi poden trobar, sobretot a les xarxes socials. Aquest cop és l’agència de qualificació de solvència Schufa la que ha anunciat que està estudiant els mecanismes per poder investigar els seus clients també a través de la xarxa.

Schufa, acrònim de Schutzgemeinschaft für allgemeine Kreditsicherung (societat per la protecció de l’assegurança general del crèdit, aproximadament), és una companyia privada amb seu a Hessen que, segons el seu web, “té en possessió 514 milions de dades” amb les quals estudia la solvència de “66,2 milions de persones” per elaborar informes de solvència de cara al plantejament de futurs negocis. L’empresa fundada l’any 1927 qualifica els interessats –a petició d’aquests– i extreu un resum amb les inversions, despeses i deutes més significatius amb un percentatge final. Aquest percentatge varia significativament si entra alguna dada negativa, per molt insignificant que sigui (no pagar un rebut, estar en números vermells al banc encara que només sigui uns dies…).
La qualificació és considerada molt important per qualsevol tràmit econòmic que s’hagi de fer al país, ja sigui demanar un crèdit, comprar-se un cotxe o llogar un pis. L’informe, no cal dir-ho, no el fan gratuïtament i només té uns mesos de validesa. La qualificació (el que ara està de moda anomenar rating) pot arribar a ser obsessiva.

Ara la companyia s’ha despenjat dient que està estudiant la manera d’integrar les dades i informacions que els clients puguin tenir i compartir a internet als seus informes de cara a “comprovar la solvència dels usuaris”: “amb l’anàlisi de dades de text és possible determinar una opinió contrastada i actual d’una persona.” La recol·lecció de dades es faria principalment a través de Facebook i de Twitter però també a pàgines com Yasni, serveis de geolocalització com Google Streetview o fins i tot llistats de treballadors que algunes empreses puguin tenir a disposició pública. Per a Schufa es tracta de “detectar i avaluar oportunitats i amenaces per a la companyia.”

A part de ser dubtosament ètic furgar en la intimitat de la gent i d’incerta legalitat creuar dades personals, la voluntat de la Schufa és, a més, paradoxal pel país en el qual es presenta. Si bé és cert que Schufa no és sinó una empresa privada que cerca obtenir el major nombre de dades per a fer la seva feina (encara que tingui llicència estatal), cal recordar que a Alemanya no és un tema trivial, el de la seguretat i la privacitat de les dades personals a internet i en bases de dades públiques.
Gairebé sempre que s’ha tocat el tema hi ha hagut polèmica: ciutadans demanant esborrar la seva casa o edifici de Google Streetview, polítics demanant que es faci pagar els desplaçaments policials en cas d’aldarulls en esdeveniments configurats erròniament com a públics a Facebook, o activistes en contra d’un cens poc “segur i de finalitat gens clara,” segons ells.

Al propi país ja hi ha, però, qui s’ho mira amb recel. Thilo Weichert, comissionat per a la protecció de dades del Land Slesvig-Holstein, avisa que si Schufa tingués accés a aquestes dades s’entraria en una “nova dimensió” i fins i tot dubta que fos legal. És de la mateixa opinió Edda Castelló, de l’agència de consumidors d’Hamburg, que adverteix de “l’alt perill” que podria comportar “creuar aquest límit.”

 

Informació a partir d’un article a Der Spiegel al qual he arribat a través de Miquel F.

Bastoners del Karneval

diumenge, 3/06/2012

Foto de Karneval der Kulturen

El cap de setmana passat es celebrà a Berlín l’esperat i reeixit Karneval der Kulturen, que cada any reuneix centenars de milers de persones als carrers de Kreuzberg, el cor multi-ètnic de la capital alemanya, per a celebrar la diversitat i la convivència dels milers de cultures que cohabiten a la ciutat. El Casal Català hi tornà a participar, enguany amb el Ball de Bastons de Llorenç del Penedès.

El Karneval der Kulturen, com ja vaig explicar l’any passat, és una celebració que ocupa el darrer cap de setmana de maig en la qual les associacions culturals de Berlín es mostren i presenten als ciutadans i a les altres cultures. Durant tres dies els carrers de Kreuzberg-Mehringdamm s’ocupen amb escenaris, paradetes i barraquetes de menjar i begudes. Les activitats, concerts, balls no paren i el punt culminant és la rua en la qual participen un centenar de comparses que dansen durant més de cinc hores des de Hermmanplatz fins a Yorckstraße. Un jurat escull la millor companyia i enguany va guanyar l’associació Sri Lanka Berlín, a la qual se li va reconèixer “l’alegre i esplendorós patrimoni dels colors sota el lema ‘Tambors i danses per la unió en la diversitat’”.

En aquesta edició la cultura catalana va tornar a tenir presència de la mà del Ball de Bastons de Llorenç: 21 bastoners d’una de les colles més actives de Catalunya van marxar al llarg de cinc quilometres “amb la senyera estelada al capdavant de la comitiva […] exhibint els nostres nou balls: Processó, Terra, Xotis, 10 d’Agost, La Creu, La Marxa, El Pastoret, el Nou i, davant del jurat, el Sant Llorenç” en el que en Jordi Sadurní descriu com, “sens dubte, una de les actuacions més importants de la nostra centenària història: durant gairebé quatre hores, vam fer picar els nostres bastons.”
Més enllà de representar la nostra cultura, els bastoners també van voler “estrènyer vincles amb els i les compatriotes del Casal Català,” als quals agraeixen molt l’acollida, dedicació i la possibilitat d’actuar per més de 700.000 persones, un moment “inoblidable”, en “una ciutat viva per dins, carregada d’històries que commouen a cada cantonada i en acceleració constant,” conclou en Jordi. A més de la participació al cercavila, els bastoners també van oferir una xerrada als estudiants de català de la Freie Universität.
El ball de bastons va tenir presència als mitjans berlinesos: se’l pot veure al streaming oficial del Karneval (a partir de 6:55) i al final del reportatge que Der Spiegel va dedicar a la festa.
També podeu veure el reportatge que Olga R. va fer-ne.

El Karneval es tradueix en l’expressió més genuïna de Berlín, l’essència d’una ciutat que és capaç d’impulsar una gran i potent programació cultural oficial que ocupa els carrers de forma desacomplexada i exitosa per tal que la gent es faci seva la festa i en participi directament. I sí, Berlín és festa, música i xerinola, però també riquesa, convivència i respecte. Aquest esdeveniment, com tants d’altres que s’hi celebren, n’és una mostra. Però amb raó, el Karneval der Kulturen és un dels esdeveniment més esperats de l’any!