Alemanya i els límits de la privacitat, altre cop

Alemanya torna a posar a prova els límits i l’elasticitat de la privacitat a internet i la seguretat i ús de les dades personals que s’hi poden trobar, sobretot a les xarxes socials. Aquest cop és l’agència de qualificació de solvència Schufa la que ha anunciat que està estudiant els mecanismes per poder investigar els seus clients també a través de la xarxa.

Schufa, acrònim de Schutzgemeinschaft für allgemeine Kreditsicherung (societat per la protecció de l’assegurança general del crèdit, aproximadament), és una companyia privada amb seu a Hessen que, segons el seu web, “té en possessió 514 milions de dades” amb les quals estudia la solvència de “66,2 milions de persones” per elaborar informes de solvència de cara al plantejament de futurs negocis. L’empresa fundada l’any 1927 qualifica els interessats –a petició d’aquests– i extreu un resum amb les inversions, despeses i deutes més significatius amb un percentatge final. Aquest percentatge varia significativament si entra alguna dada negativa, per molt insignificant que sigui (no pagar un rebut, estar en números vermells al banc encara que només sigui uns dies…).
La qualificació és considerada molt important per qualsevol tràmit econòmic que s’hagi de fer al país, ja sigui demanar un crèdit, comprar-se un cotxe o llogar un pis. L’informe, no cal dir-ho, no el fan gratuïtament i només té uns mesos de validesa. La qualificació (el que ara està de moda anomenar rating) pot arribar a ser obsessiva.

Ara la companyia s’ha despenjat dient que està estudiant la manera d’integrar les dades i informacions que els clients puguin tenir i compartir a internet als seus informes de cara a “comprovar la solvència dels usuaris”: “amb l’anàlisi de dades de text és possible determinar una opinió contrastada i actual d’una persona.” La recol·lecció de dades es faria principalment a través de Facebook i de Twitter però també a pàgines com Yasni, serveis de geolocalització com Google Streetview o fins i tot llistats de treballadors que algunes empreses puguin tenir a disposició pública. Per a Schufa es tracta de “detectar i avaluar oportunitats i amenaces per a la companyia.”

A part de ser dubtosament ètic furgar en la intimitat de la gent i d’incerta legalitat creuar dades personals, la voluntat de la Schufa és, a més, paradoxal pel país en el qual es presenta. Si bé és cert que Schufa no és sinó una empresa privada que cerca obtenir el major nombre de dades per a fer la seva feina (encara que tingui llicència estatal), cal recordar que a Alemanya no és un tema trivial, el de la seguretat i la privacitat de les dades personals a internet i en bases de dades públiques.
Gairebé sempre que s’ha tocat el tema hi ha hagut polèmica: ciutadans demanant esborrar la seva casa o edifici de Google Streetview, polítics demanant que es faci pagar els desplaçaments policials en cas d’aldarulls en esdeveniments configurats erròniament com a públics a Facebook, o activistes en contra d’un cens poc “segur i de finalitat gens clara,” segons ells.

Al propi país ja hi ha, però, qui s’ho mira amb recel. Thilo Weichert, comissionat per a la protecció de dades del Land Slesvig-Holstein, avisa que si Schufa tingués accés a aquestes dades s’entraria en una “nova dimensió” i fins i tot dubta que fos legal. És de la mateixa opinió Edda Castelló, de l’agència de consumidors d’Hamburg, que adverteix de “l’alt perill” que podria comportar “creuar aquest límit.”

 

Informació a partir d’un article a Der Spiegel al qual he arribat a través de Miquel F.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús