Cel·luloide i sensor, una retina

© Noemí Elías

Veient el seu portfolio es podria arribar a pensar que la càmera de fotos ja forma part del sistema visual de la Noemí Elías. Com un òrgan fotoreceptor més, íntimament vinculat als seus ulls. El cel·luloide i el sensor convertits en una retina. La seva fotografia conserva la frescor de l’espontaneïtat, la vivesa del moment, l’essència dels espais, del buit i del cos.

La Noemí ha estat, almenys, una vegada a Berlín. Al web Canalviajes reconeix haver-hi anat amb certa desgana, un esperit que transmeten unes fotografies que deixen una inquietant sensació de vacu però que no es cansen de ser vistes.

La fotògrafa de Barcelona també coneguda com a blancadoble no deixa la càmera ni un moment: ha fotografiat músics, models, actors…, ha treballat per la Generalitat, la Fundació Miró, RBA, Skoda…, ha publicat al magazine de La Vanguardia, a l’Avui, a El Périodico i és una habitual de la revista Enderrock on, per exemple, va fer la portada de Maria Coma.

Podeu veure moltes de les seves fotografies al seu web – personalment recomano una visita pausada, per poder veure-les bé; m’han encantat les sèries de viatges. També és a Flickr i podeu veure el seu projecte Barbarie a Carbonmade.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús