Arxiu del mes: agost 2012

Berlín i la bicicleta (I)

dijous, 30/08/2012

Fahrradweg auf der Schönhauser Allee

És mitja tarda a la cruïlla dels carrers Eberswalder Str., Danziger Str., Schönhauser Allee, Kastanienallee i Pappelallee, el centre d’oci i turístic de Prenzlauer Berg, el cor hipster de Berlín. Una munió de gent es mou amunt i avall per trobar-se amb amics, anar a fer un mos, prendre les primeres copes o començar la festa. De la línia elevada del metro no para de baixar-ne gent, del tramvia descarreguen constantment passatgers, arriben turistes amb bosses de les botigues de dissenys exclusius de Kastanienallee contínuament. I enmig d’aquest batibull, estranyament fluid, un flux constant de bicicletes amunt i avall. Ciclistes de pas cap a casa, gent que també ha quedat aquí, turistes sobre dues rodes, missatgers…. Centenars de bicicletes velles, belles, modernes, fixies, de passeig, de carretera, travessant el múltiple encreuament.
Si bé Berlín no arriba als envejables nivells de desplaçaments amb bicicleta que tenen Amsterdam i Copenhaguen –ciutats, per altra banda, més petites–, la capital d’Alemanya és una de les ciutats amb més trànsit de bicis, amb un creixement més clar i un futur brillant.

 

Ciutat de bicicletes
Les dades oficials de 2009 indiquen que, a Berlín, hi ha 324 cotxes per cada 1.000 habitants, 366 a Barcelona, però el nombre de bicis ascendeix fins a 721 per cada 1.000 habitants, mentre que a tot Catalunya en el seu conjunt pujaria a 750. (Dada en percentatge segons el Baròmetre anual de la bicicleta a Catalunya de 2011 extrapolada a partir d’una enquesta, així que em sembla poc fiable.)
A Berlín hi ha, doncs, uns 2,5 milions de bicicletes. Tot i això, els desplaçaments en bici només representen un 13% del total, mentre que els motoritzats i a peu són un 30% cada i el transport públic representa un 26%. Però sí que destaca que els desplaçaments en bicicleta són, juntament amb les desplaçaments a peu, els únics que pugen i que, des de la reunificació, s’han doblat. Segons xifres de 2008 de l’urbanista Daniel Jacobson, a Berlín es fan diàriament uns 1,4 milions de desplaçaments en bici, mentre que a tot Catalunya se’n fan 450.000. També cal remarcar que l’ocupació mitjana dels cotxes a Berlín és de 1,3 persones/cotxe.

Com es pot veure al gràfic de l’evolució de l’ús de la bici des de 1953, les xifres actuals disten de l’ús majoritari que tenia en el pobre Berlín de la postguerra però s’estan recuperant significativament des de fa 40 anys:

Zahlen und Fakten zum Verkehr - Entwicklung des Fahrradverkehrs seit 1951

Podeu veure més dades sobre l’ús de la bicicleta del Senat de Berlín clicant a la següent imatge:

Zahlen und Fakten zum Verkehr

 

Berlín és una ciutat preparada per la bicicleta: milions de ciutadans l’usen constantment cada dia de l’any i és la millor manera de visitar la ciutat, la conducció és agradable i interessant i les infraestructures estan ben preparades.
En aquesta sèrie d’articles sota l’etiqueta cicloberlín farem una aproximació al tema per veure quantes bicicletes circulen per la ciutat, com s’ordenen i com és la realitat ciclista a Berlín, també repassarem les campanyes de promoció i seguretat i veurem què es pot millorar en aquest camp.

Articles escrits amb la col·laboració de F. Niubò.

Colors d’una ciutat

dissabte, 25/08/2012

Untitled

Matthias Heiderich és un misteriós fotògraf autodidacta de Berlín.
Les seves fotografies són de detalls discrets, quasi inapreciables per l’apressat transeünt, més capficat en la petita pantalleta d’un mòbil insolent que en aixecar el cap i deixar-se perdre pels contorns dels edificis, els marges dels camins, els confins urbans.

Per la seva sèrie Color Berlin ha cercat espais de la ciutat que, malgrat ser-nos estranys, conserven l’esperit de la Hauptstadt* en uns tons pastel discrets però constants, uns contrastos moderats i unes formes que van de la rectitud socialista a l’agosarada corba formalista. Heiderich presenta un Berlín poc (de fet gens) turístic però molt present en el dia a dia de la ciutat, en la realitat dels seus habitants.

A part d’aquesta sèrie de Matthias Heiderich, també podeu veure’n d’altres a Flickr o consultar el seu hipnotitzant Tumblr, així com seguir-lo a Facebook i Twitter.

 

* Hauptstadt: capital

Des de Berlín Guim als Premis Blocs 2012

dissabte, 18/08/2012

Aquest mes d’agost ja porto 1 any i 9 mesos escrivint al meu bloc al diari Ara. Amb més de 120 articles escrits sobre Berlín, Alemanya i, de tant en tant, dels països germànics, intento donar nous punts de vista, ressaltar temes que passen desapercebuts i posar èmfasi a les relacions que s’estableixen entre Alemanya i Catalunya.
Només des de gener he publicat més de 25 entrades, entre els quals les cròniques de les visites d’Obrint Pas, Jaume Cabré, Maria Coma, Toni Strubell, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, els Bastoners de Llorenç del Penedès, la delegació del Perelló a Dardesheim… (moltes de les quals anaven acompanyades d’entrevistes), així com articles sobre història, política, societat, art… De mitjana, cada article compta amb unes 250 lectures, xifra que em fa estar molt content.
Enguany m’he decidit a apuntar el bloc al concurs dels Premis Blocs 2012 per a donar-li més ressò.

Els PB2012 volen impulsar la catosfera, la xarxa de blocs i webs catalanes, i donar suport a la participació social, professional i empresarial al web per incrementar la presència del país i la llengua a internet. El sistema de valoració dels PB2012 és una mescla de votació popular i tria del jurat. En una primera fase, tothom pot votar un màxim de quinze blocs (un per categoria); els guanyadors sorgiran d’entre els finalistes de cada categoria i els decidirà un jurat.

Trobareu més informació del procés de votació al bloc de Stic.cat, on també podreu registrar-vos per a votar. Per a fer-ho cal registrar-se, també es pot fer amb comptes de Twitter o Facebook.
El bloc Des de Berlín Guim es troba a la categoria de Política, economia i societat.

Si us agrada el meu bloc, el trobeu interessant, i voleu ajudar-me a donar-li més visió, votar-lo als Premis Blocs 2012 pot ser una forma de donar-hi suport.
Però també –si no trobeu convenient participar en la votació– llegir-lo de tant en tant, així com compartir-lo a través de les xarxes socials i prémer els botons de Twitter, Google+ o Facebook que es troben al final de cada article, i deixar-hi comentaris, m’ajuda a donar-li difusió i em dóna ànims per continuar amb aquesta tasca que faig amb tant de gust.

I, sobretot, moltes gràcies per llegir-me!

El Berlín més descarat

dissabte, 11/08/2012

Als seus dibuixos va plasmar una societat desenfadada, sense complexos malgrat les dificultats econòmiques i les desigualtats socials, el Berlín més descarat. Heinrich Zille és potser el dibuixant que millor va captar l’essència d’una ciutat candorosa, un xic naïv, però segura d’ella mateixa i orgullosa i segura dels seus ideals. Els seus personatges es mouen entre la caricatura d’una col·lectivitat infantil (i, a voltes, infantilitzada), representada per nens bruts i maldestres, i la crítica social, plasmada en traços austers i colors apagats que representen des de la distància escenes de contrast i misèria.

Zille nasqué a Radeburg (Sachsen) el 10 de gener de 1858, fill d’una família humil que aviat s’hagué de traslladar a treballar a la indústria berlinesa. A la capital de l’Imperi aprengué l’ofici de litògraf i treballà fins 1908 com a impressor de rotogravat a la reconeguda Societat Fotogràfica. Les seves fotografies i els seus dibuixos estan marcats tècnicament per l’experimentació i temàticament per la seva pròpia experiència i una aguda mirada a la vida de les classes populars.
Amb gran èxit entre els cercles artístics liberals, el seu més gran impulsor fou el pintor Max Liebermann, el qual l’introduí a l’associació d’artistes Berliner Secession i, més tard, el 1924, a l’Acadèmia Prussiana de les Arts, dirigida pel mateix Liebermann. Entre les seves amistats també s’hi comptava Käthe Kollwitz, Hans Baluschek, August Gaul, Ernst Barlach, Gustav Meyrink o Erich Mühsam, els quals apreciaven especialment el seu humor negre i punyent.

Zille publicà, entre d’altres, a Simplicissimus, Jugend, Der Liebe Augustin i a Ulk. Les seves publicacions periòdiques i les seves obres, de la qual destaca Kinder der Straße (1908, “Nens del carrer”), el situaren entre els artistes imprescindibles dels excitants anys de la República de Weimar, en els quals continuà mostrant el seu compromís amb les iniciatives socials i polítiques, si bé sense fer-se mai membre de cap partit.

Heinrich Zille morí el 9 d’agost de 1929 a Charlottenburg, deixant un llegat de milers de dibuixos, esbossos i estudis.

Berlín, ets tan fantàstica!

dissabte, 4/08/2012

[youtube iBM3mjQtdjk]

Com cada estiu, l’anunci d’alguna marca vinculada a la ciutat ens torna a recordar les excel·lències d’aquesta i la joia de viure-hi. Aquest any és la marca Berliner Pilsner que ha fet un clip de marcat patriotisme ciutadà hedonista declarant amor etern a una ciutat fantàstica on sembla que la festa no para mai, el formal i l’inconvencional es celebren mútuament i on la despreocupació és l’estat d’ànim obligatori.
I així passa revista a alguns dels més dolços tòpics que caracteritzen Berlín, curiosament, de la mà d’una cervesa ben amarga.

A part d’aquesta versió llarga, podeu veure també els anuncis per cinema i per TV. La música és de Kaiserbase i es pot descarregar des del web de la cervesera.

 

L’any passat fou el diari Berliner Zeitung qui agafà aquest rol en un anunci, al meu entendre, molt més reeixit.