63a Berlinale ’13 :: Tragèdia bosniana en un episodi

Nazif i Semana són una parella de gitanos amb dues filles que (sobre)viuen al camp bosnià, com tants dels seus veïns d’un poble desangelat. L’ocupació principal de Nazif és recollir ferralla i desballestar cotxes per vendre’ls a uns pocs cèntims el quilo. La principal feina de Semana és portar la casa i cuidar les filles. La seva monotonia es veu estroncada quan Semana té un avortament espontani i a l’hospital no la volen operar per no tenir cap assegurança contractada.
Aquest episodi és una representació fidel de la tragèdia grega on els personatges no poden escapar del seu destí. Semana, dona crescuda en la terrible guerra (1992-1995) i feta mare en l’encara pitjor postguerra, desconfia de l’Estat i l’ajuda que arriba de Sarajevo; ha perdut l’esperança i la iniciativa pròpia: quants cops no he reconegut aquesta expressió als carrers de la Baščaršija, als restaurants perduts en esquerpes carreteres sinuoses, als cafès dels pobles! Tal com ens adverteix el títol, aquest no és sinó un episodi en la vida d’uns bosnians que viuen esperant el proper capítol, el qual qui sap si serà pitjor.

Danis Tanovic, que va guanyar l’Òscar a la millor pel·lícula de parla estrangera amb Ničija zemlja (En terra de ningú, 2001) –un retrat tragicòmic de l’absurditat de la guerra–, presenta ara un film més cru, dur, directe. Tanovic no fa, aquest cop, concessions al negre humor bosnià ni deixa espai a cap dramatisme exagerat. El bosnià ha filmat un documental dramatitzat sense artificis que presenta el país i la delicada situació dels gitanos als Balcans tal com és. La imatge i el so ens són servits crus; no han estat rebaixats i edulcorats a la cuina pel sedàs cinematogràfic. Amb la càmera a l’espatlla anem seguint els nostres particulars herois, sempre des de darrere: anem a buscar llenya amb Nazif i preparem un burek amb Semana, destrossem un cotxe a cops de destral i fem la bugada a la dutxa, anem a l’hospital i en tornem amb les mans buides i els llagrimals saturats de desesperació.
I si el film tingués una veu en off (com un documental), o tan sols una música (com una ficció), que ens indiqués quan hem de plorar o quan se’ns permet riure, rai! Però ni això ens concedeix el bosnià i hom surt de la sala amb la sensació d’haver estat aguantant la respiració durant els setanta-cinc minuts de film. I encara som vius, com els protagonistes de la història, i a fora hi ha massa, massa llum.
Però Tanovic no ens nega la poesia i fa de la situació dels protagonistes una metàfora metonímica de la greu situació del país, que agonitza des de fa massa temps – com ens sembla indicar el recorrent fum espès de les xemeneies monstruoses de la central tèrmica de Tuzla, símbol d’un país que es consumeix. El director ens ha dirigit, un cop més, la pregunta: podran els protagonistes, podrà Bòsnia trencar aquest cercle tràgic?

Si bé el film deixa l’esperit en un estat d’intranquil·litat, la producció cinematogràfica en si és un bri d’esperança. Primer perquè aconsegueix, sense patetismes que la desacreditin, fer reflexionar l’espectador sobre la pròpia responsabilitat en el funcionament d’aquest món i qüestionar-nos quant de “massa” tenim. Però, a més, perquè presenta una paradoxa: el país potser estarà en una situació d’estancament, però quin cinema que fa! Quina força, quina tècnica, quin art! El primer cinema bosnià de durant i després de la guerra era introspectiu i fosc, exorcitzava dolorosos fantasmes; mica en mica es va atrevir a plantejar altres qüestions, reeixint a introduir positivament nous temes que també afecten el país (com Na putu, de Jasmila Zbanovic). Amb el seu últim film, Tanovic recupera la contundència del cinéma vérité adaptant-lo a la qualitat i la llibertat formal que concedeix el digital HD.
El que sonava com un bon candidat a l’Ós d’or (finalment concedit a la romanesa Pozitia Copilului) és sens dubte una de les pel·lícules necessàries d’aquest any.

 

Epizoda u životu berača željeza (Episodi en la vida d’un ferraller) (Bòsnia, 2013)
Direcció i guió: Danis Tanović
Amb Senada Alimanovic, Nazif Mujic, Sandra Mujic i Semsa Mujic

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús