Arxiu de la categoria ‘Curiositats’

Berlín, ets tan fantàstica!

dissabte, 4/08/2012


Com cada estiu, l’anunci d’alguna marca vinculada a la ciutat ens torna a recordar les excel·lències d’aquesta i la joia de viure-hi. Aquest any és la marca Berliner Pilsner que ha fet un clip de marcat patriotisme ciutadà hedonista declarant amor etern a una ciutat fantàstica on sembla que la festa no para mai, el formal i l’inconvencional es celebren mútuament i on la despreocupació és l’estat d’ànim obligatori.
I així passa revista a alguns dels més dolços tòpics que caracteritzen Berlín, curiosament, de la mà d’una cervesa ben amarga.

A part d’aquesta versió llarga, podeu veure també els anuncis per cinema i per TV. La música és de Kaiserbase i es pot descarregar des del web de la cervesera.

 

L’any passat fou el diari Berliner Zeitung qui agafà aquest rol en un anunci, al meu entendre, molt més reeixit.

Nazis a l’espai

divendres, 16/03/2012


Mr. Spock: Wear the uniform, capitan. You should make a very convincing Nazi…

La televisió pública alemanya va trigar 43 anys a emetre aquestes línies, extretes del capítol “Patterns of Force” (número 21 de la segona temporada) de la popular sèrie Star Trek, on els tripulants de la nau Enterprise aterren al planeta Ekos, del sistema M34 Alpha, els habitants dels qual viuen en un règim nazi.

L’any 1968, quan es va emetre als Estats Units, l’episodi es va considerar “inadequat” per als espectadors alemanys, els quals –suposadament– no estaven preparats per a sentir en la ficció que el règim nazi era “la societat més eficient” que ha existit mai mentre els personatges vestits amb els uniformes de les SS o la Gestapo alçaven el braç o es referien al seu líder com a Führer.
En dues ocasions es va eliminar l’episodi quan es retransmetia al país (a mitjans anys 70 al canal públic ZDF i també a finals dels 80 i principis dels 90 a la cadena privada Sat 1). No fou fins el maig de 1996 que es pogué trobar en versió alemanya però en vídeo. Fins el passat novembre no es va passar per la televisió.

L’estètica urbana de Berlín

divendres, 18/11/2011


 Aneu a vimeo per veure el vídeo en HD a pantalla completa.

El sol escolant-se entre els carrers, arbres i monuments de la ciutat, imatge de tranquil·litat, de serenor que es desenfoca en el batec de la ciutat, del batibull de gent movent-se amunt i avall cercant la seva posició idònia en l’estètica urbana de Berlín.

Vídeo de Christian Andersen.

Els rostres de la marató

dimecres, 12/10/2011


Aquestes últimes setmanes, la marca de material esportiu Adidas ha omplert Berlín de cartells de primers plans del que semblen esportistes fent un gran esforç. Un article al bloc de tecnologia i internet Betes i Clics m’ha confirmat que es tractava d’imatges de corredors de la Marató de Berlín.

Amb una interessant i innovadora proposta, Adidas ha captat imatges de la cara de quinze corredors al llarg dels 42,195 quilòmetres que van recórrer a través de la capital alemanya. El web de la campanya anomenada “Das Angesicht des Marathons” (El rostre de la marató) permet recuperar aquests divertits muntatges mentre es veu el recorregut que feien els atletes així com entrevistes i dades tècniques. Les imatges també foren transmeses el mateix diumenge 25 de setembre en directe a través de la xarxa.

L’esvàtica, símbol de sort

dimecres, 28/09/2011

El web heteròclit de cabotatge històric How to be a Retronaut va fer fa temps un senzill però clar recull d’imatges de l’esvàstica. Aquestes, però, res tenen a veure amb el seu significat nazi, sinó que són usades com a símbol de sort.
Tal com diu la Viquipèdia, originàriament l’esvàstica –en qualsevol dels dos sentits– representa “les dues formes del Brama (el concepte impersonal de Déu). En el sentit de les agulles del rellotge representa l’evolució de l’univers, i en direcció contrària representa la seva involució.”

Malgrat ser un símbol bastament usat en moltes cultures orientals i que tingué influències en personatges importants europeus –Baden Powell, Rudyard Kipling– o nord-americans, el seu ús per part dels nazis ens ha canviat totalment la seva percepció i actualment no deixa de xocar-nos en veure-la en imatges com les que presenta el retronauta.

Berlín balla!

divendres, 23/09/2011


Berlín és una ciutat amb ritme, bones vibracions, melodies riques i variades. Arreu sona música, als berlinesos els hi encanta moure el cos, de qualsevol lloc pot sortir una orquestra i fer un concert.
Així que si véns i en tens ganes, BALLA!

Un dictador a la moda

dimecres, 3/08/2011

(He retirat la imatge provinent de www.hipsterhitler.com perquè alguns navegadors consideren que distribuieix malware –cosa que no crec que sigui veritat. Si voleu veure el contingut de hipsterhitler.com haureu d’acceptar l’advertència del navegador)

Un dels pitjors genocides de la història dalt una bicicleta de pinyó fix? El teoritzador de la guerra total tocant Heart skips a beat en morse? Hitler jugant al Pacman?

Revisitar amb humor les figures de l’horror i la mort no és fàcil i sempre aixeca veus en contra. Uns joves de Nova York que firmen amb les sigles JC i APK s’hi han atrevit agafant el dictador occidental considerat més sanginari i convertint-lo en un hipster, un home cool que segueix les últimes tendències i gasta un sentit de l’humor massa refinat per als seus camarades, la “ironia definitiva”.
Tal com expliquen els seus autors, “Hipster Hitler nasqué una nit fosca i irònica en la qual Mart s’alineà perfectament amb la botiga American Apparel del carrer North 6th a Williamsburg, Brooklyn.” Segurament, no podia ser d’altra manera. “Si teniu preguntes, suggerències, feedback o amenaces de mort envieu-les per correu electrònic,” diuen al seu web.
A part dels còmics, els autors també tenen una botiga de samarretes, xapes i pòsters.

En aquesta pàgina que de ben segur no agrada a tothom s’hi poden trobar gags surrealistes on Goebbels, Rommel o Stalin entre d’altres s’han d’entendre amb un Hitler obsessionat amb no contaminar, que mostra el seu antisemitisme posant la creu de David del revés o que ha inventat un raig mortal que “jutja silenciosament els gustos de l’enemic fins que aquest senzillament mor de vergonya.” A més, aquest Führer sempre vesteix samarretes amb subtils jocs de paraules. Com diu el Hitler: “I fucking love juice.”

 

Gràcies a T. i H. per la recomanació.

Això és Berlín

dimecres, 27/07/2011


(Mireu-lo a pantalla completa per veure’l en alta definició.)

Si cadascú vesteix el que vol.
Si una família no s’ha d’assemblar a una família.
Si es diu pitjor del què realment es vol.
Si de sobte sorgeix art.
Si hi ha 300 dones en una barbacoa.
Si la ciutat és per sempre una part de tu.

Això és Berlín.

 

El color de Berlín

dimarts , 19/07/2011

El color de Berlín

Quin és el color de Berlín?
El verd dels seus parcs? L’ocre de les llambordes? El taronja blavós de les infinites postes de sol a l’estiu? El blanc de la neu a l’hivern? El gris del mur? El daurat de la Siegessäule? Els tons variats i vius de l’arquitectura berlinesa?

Dir-ho exactament és impossible però una bona aproximació és la que fa The Color of, un web que permet imaginar el color de les coses a través d’un algoritme que usa les fotos de Flickr que tinguin aquesta etiqueta. És maco veure’n el procés.

He conegut aquest web a través del sempre interessat bloc de tecnologia Betes i Clicks.

Primer pas pel reconeixement del pastafarisme a Àustria

divendres, 15/07/2011

Niko Alm, conductor ateu d’Àustria, serà el primer que sortirà a la seva foto del carnet de conduir amb un colador al cap. Però no necessàriament l’últim, ja que l’administració austríaca ha reconegut el valor religiós que pot tenir aquest estri culinari i que permet que sigui vestit en fotografies oficials tal com passa amb el vel islàmic o l’hàbit cristià. Alm ha defensat que el colador és un símbol de la religió pastafarista.

El conductor austríac va començar el seu litigi amb les autoritats vieneses després que aquestes li impedissin de fer-se la fotografia amb una gorra i en comprovar que el mateix criteri no s’aplicava si hi havia fonaments religiosos en la vestimenta. Quan Alm presentà la fotografia amb el colador, l’administració l’obligà a passar un text psicològic, el qual tot indica que passà.
La policia de Viena sosté que “la foto no ha sigut aprovada per raons religioses. L’únic criteri per a les fotografies del carnet de conduir és que ha de ser visible tot el rostre,” segons informa la BBC. Malgrat això i que Alm ha trigat tres anys a veure reconeguts els seus drets com a pastafarista, la religió ha celebrat aquest primer pas com un èxit.
Ara, els plans d’Alm són aconseguir que el pastafarisme sigui reconegut com a fe oficial per part de les autoritats d’Àustria.

El pastafarisme és una religió organitzada al voltant de l’Església del Monstre de l’Espagueti Volador sorgida el 2005 a Kansas, malgrat “haver existit en secret per centenars d’anys”. Apareix com a resposta a la intenció del consell d’educació de l’Estat americà d’incloure al currículum escolar la teoria creacionista del “disseny intel·ligent” enlloc de la teoria de l’evolució de Darwin.
Tal com es descriu al web d’aquesta religió, el seu principi bàsic és que “l’únic dogma permès a l’Església del Monstre de l’Espagueti Volador és el rebuig del dogma.” Una altra teoria curiosa de la fe espaguetista és la que lliga la desaparició del nombre de pirates, els pastafaristes originals, amb l’increment de la temperatura global.
Tot plegat pot semblar per riure, però cal avisar que en el pastafarisme “qualsevol cosa que sembli humor o sàtira és pura coincidència.”