Arxiu de la categoria ‘General’

Un poble es compta: el cens d’Alemanya

divendres, 13/05/2011

El passat dilluns 9 de maig començà la campanya del cens alemany de 2011. Segons la normativa europea, tots els Estats membres han d’elaborar un cens de població i habitatges cada deu anys a partir d’enguany. Els resultats de les enquestes a Alemanya estaran disponibles a finals del 2012.

Després de més de 20 anys, el país fa un recompte de població i habitatges. No es porta a terme des de 1981 a la República Democràtica i des de 1987 a l’Alemanya Federal i es calcula que la població és 1,3 milions d’habitants inferior a les estimacions oficials. Això es degut al marge d’error dels sistema de recompte usat i també als canvis polítics i socials com la caiguda del mur, els moviments poblacionals entre est i oest i la transformació d’Europa.

El cens es confecciona a partir d’un mètode combinat que recull dades d’institucions oficials i de tres formularis diferents: una enquesta personal que es fa a un 10% de la població, un qüestionari per als 17 milions de propietaris d’habitatges i un cens dels ocupants de residències i vivendes col·lectives (clíniques, internats, clautres…).
El formulari personal ha de servir per fer una mostra representativa del nivell d’educació i formació, feina o origen de la immigració. El cens d’habitatges ha d’establir quants edificis i cases hi ha a Alemanya (no hi ha cap registre oficial al respecte) i les característiques d’aquests: any de construcció, superfície útil, equipament i número d’habitacions, entre d’altres. De les residències i vivendes col·lectives es vol fer un recompte dels membres d’aquestes, ja que el seu nombre sempre fluctua.
Respondre als qüestionaris és obligat per llei i no fer-ho està penalitzat amb multes de fins a cinc mil euros.

El cens, evidentment, no agrada a tothom. Els alemanys són especialment gelosos de la seva privacitat i temen un mal ús de les seves dades personals. La campanya en contra del cens centra les seves critiques en la manca de seguretat en el tractament i emmagatzematge de la informació i que aquestes s’usin per altres finalitats a les purament estadístiques. Segons la pàgina oficial del cens, però, s’assegura un correcte i acurat maneig de les dades. Aquestes no poden, per llei, ser transferides a altres institucions, ni tan sols a la policia.
També s’acusa el cens d’intromissió en la privacitat i intimitat dels ciutadans. En una conversa a dues bandes que organitzà el diari Taz es discutí: “el cens no representa cap ingerència en la privacitat,” assegura Gert G. Wagner, director del cens; l’escriptora Juli Zeh contesta: “per què l’Estat ha de saber si casa meva té una dutxa o un lavabo? Què té a veure això amb les dades d’equiparació financera dels Lands?”
Malgrat tot, l’actual recompte no té una campanya en contra com la crida massiva al boicot de 1987 (fets que, recordem, es conten entre les causes de la revolta del Primer de Maig [LINK]), en la qual es proclamava: “No ens conteu a nosaltres, conteu els vostres dies!”

 

El títol està inspirat en la notícia de l’inici de campanya del Taz.

El museu de l’U-Bahn

dimarts , 15/03/2011

Das Berliner U-Bahn Museum

Al pis superior de l’estació perifèrica d’Olympia-Stadion (línia U2) s’hi pot trobar un museu dedicat a l’U-Bahn, la xarxa de metro de la ciutat. És un museu petit i vell, pobre, que recull mostres de totes les peces, detalls i materials usats al llarg de la història d’aquest transport públic: bitllets, mapes, tipus de vies, controls de trens, uniformes, elements elèctrics… el tren de la vida de Berlín.

Tenint el meu germà de visita la setmana passada i coincidint que justament dissabte passat obria el museu (només ho fa un cop al mes) valia la pena aprofitar-ho. Ell mandrejava al llit. “Via fora!”, que li crido, i ens posem en marxa.
Vam fer-hi via cap a mig matí, sabent que el trajecte ens duraria ben bé una hora. De totes formes no fou cap via crucis: la línia U2 ofereix vistes interessants de la ciutat en el seu tram exterior entre Mendelssohn-Bartholdy-Park i Nollendorfplatz, que fan que valgui la pena el viatge.
L’entrada al museu és des de la pròpia estació i, encara que no hi ha gaires indicacions, no té pèrdua; la porta se situa al costat d’un vagó “atrapat” a la paret. A l’entrada, un home que segurament treballava al primer metro que s’inagurà ens donà un bitllet d’anada i tornada i pujàrem al tren de la història que és el museu. Vàrem remenar durant una bona estona –no teníem pas pressa, tampoc havíem d’agafar cap tren– tots els objectes exposats, transitant d’una sala a l’altra perdent-nos en la infinitud de detalls que hi ha.
La joia de la col·lecció és un “comandament de maniobra en fila” que data de 1913 i que permetia, amb un complicat sistema de palanques del qual no en vam ser capaços de treure l’entrallat, d’aparcar una cinquantena de trens en els hangars que ocupen la mateixa estació.

Ben mirat, el museu es tracta d’un seguit de sales que contenen tots i cadascun d’aquests petits o grossos objectes que conformen la gegantina infraestructura que suposa un tren metropolità. La selecció no segueix cap paràmetre més enllà del de Diògenes, la museística és absent, les explicacions, escasses. Fixant-m’hi bé descobreixo que, de fet, és un temple de la nostàlgia que han erigit antics treballadors retirats del metro que es reuneixen per reviure antigues aventures –temps que devien passar a tota màquina–, treure la pols dels records que tenen exposats i contemplar els metros que es mouen pel camp de vies de sota.
Tot plegat forma un museuet maco i tendre, especialment indicat per a col·leccionistes, fanàtics del transport com el meu germà i jo (i algun altre que podria anomenar) i pares que deixin via lliure a la fixació de les criatures pels trens.

(Ah, i perdoneu les metàfores barates…)


Das Berliner U-Bahn Museum – Museu Berlinès de l’U-Bahn
Estació d’Olympiastadion (U2)
Obert els segons dissabtes de cada mes, de 10h30 a 16h00
Adults: 2€, infants a partir de 6 anys: 1€

…und einen guten Rutsch ins neue Jahr!

dissabte, 1/01/2011

Silvester 09-10 in BerlinSilvester 09-10 in Berlin
New Year's Eve 09-10 in Berlin
New Year’s Eve 09-10 in Berlin

Bon Nadal… i bona lliscada en el nou any!

Frohe Weihnachten…

dissabte, 25/12/2010

FroheWeinachten '10
cliqueu sobre la imatge per veure-la en alta qualitat
drücken Sie auf das Foto und sehen es in HQ

Un diumenge berlinès

diumenge, 28/11/2010
[youtube djsAduducm0]
Menschen am Sonntag (Gent en diume
nge, 1930), de Curt i Robert Siodmak



Comença un diumenge com qualsevol altre a la ciutat. El sol ha aconseguit fer-se un forat entre tants dies d’ennuvolat novembre per regalar-nos una estona de sol en un cel encara mig enterenyinat, el cel sobre Berlín. Aquest últim diumenge de novembre els berlinesos aprofitaran per ultimar els preparatius pels propers tres advents que ens esperen fins Nadal, penjaran la decoració nadalenca i posaran espelmes vermelles envoltades de branquetes d’avet sobre la taula. A mitja tarda i abans de fosc sortiran al carrer, immunes a les gèlides temperatures, i aniran a veure la família o els amics per prendre cafè i pastes. Serà un dia tranquil i assossegat, com qualsevol altre final de setmana.

Per alguns berlinesos d’adopció, però, avui és un dia decisiu. Estem pendents del futur del nostre país. Alguns s’acostaran a l’embaixada de l’Estat que ens diu representar i deixaran un paperet dins una urna transparent; d’altres van enviar el seu vot per correu ja fa dies. A final de dia, ens reunirem a la delegació del govern i ens deixarem escalfar per una TV que, fent alhora de llar de foc i de bola de cristall moderna, intentarà desxifrar-nos un ball de dades que ens reconfortaran o ens deixaran preocupats. També obrirem l’ordinador, és clar, i ens connectarem a aquest nou diari de nom immediat preguntant-nos si ens ajudarà, ni que sigui una mica, a entendre el món i que el món ens entengui a nosaltres.

Serà una llarga vetlla, per la colònia catalana de Berlín, anímicament desdoblada en un diumenge tan especial com aquest: el cap a Catalunya i el cor a Berlín. (I al revés.)