Arxiu de la categoria ‘Internet’

Alemanya i els límits de la privacitat, altre cop

dissabte, 9/06/2012

Alemanya torna a posar a prova els límits i l’elasticitat de la privacitat a internet i la seguretat i ús de les dades personals que s’hi poden trobar, sobretot a les xarxes socials. Aquest cop és l’agència de qualificació de solvència Schufa la que ha anunciat que està estudiant els mecanismes per poder investigar els seus clients també a través de la xarxa.

Schufa, acrònim de Schutzgemeinschaft für allgemeine Kreditsicherung (societat per la protecció de l’assegurança general del crèdit, aproximadament), és una companyia privada amb seu a Hessen que, segons el seu web, “té en possessió 514 milions de dades” amb les quals estudia la solvència de “66,2 milions de persones” per elaborar informes de solvència de cara al plantejament de futurs negocis. L’empresa fundada l’any 1927 qualifica els interessats –a petició d’aquests– i extreu un resum amb les inversions, despeses i deutes més significatius amb un percentatge final. Aquest percentatge varia significativament si entra alguna dada negativa, per molt insignificant que sigui (no pagar un rebut, estar en números vermells al banc encara que només sigui uns dies…).
La qualificació és considerada molt important per qualsevol tràmit econòmic que s’hagi de fer al país, ja sigui demanar un crèdit, comprar-se un cotxe o llogar un pis. L’informe, no cal dir-ho, no el fan gratuïtament i només té uns mesos de validesa. La qualificació (el que ara està de moda anomenar rating) pot arribar a ser obsessiva.

Ara la companyia s’ha despenjat dient que està estudiant la manera d’integrar les dades i informacions que els clients puguin tenir i compartir a internet als seus informes de cara a “comprovar la solvència dels usuaris”: “amb l’anàlisi de dades de text és possible determinar una opinió contrastada i actual d’una persona.” La recol·lecció de dades es faria principalment a través de Facebook i de Twitter però també a pàgines com Yasni, serveis de geolocalització com Google Streetview o fins i tot llistats de treballadors que algunes empreses puguin tenir a disposició pública. Per a Schufa es tracta de “detectar i avaluar oportunitats i amenaces per a la companyia.”

A part de ser dubtosament ètic furgar en la intimitat de la gent i d’incerta legalitat creuar dades personals, la voluntat de la Schufa és, a més, paradoxal pel país en el qual es presenta. Si bé és cert que Schufa no és sinó una empresa privada que cerca obtenir el major nombre de dades per a fer la seva feina (encara que tingui llicència estatal), cal recordar que a Alemanya no és un tema trivial, el de la seguretat i la privacitat de les dades personals a internet i en bases de dades públiques.
Gairebé sempre que s’ha tocat el tema hi ha hagut polèmica: ciutadans demanant esborrar la seva casa o edifici de Google Streetview, polítics demanant que es faci pagar els desplaçaments policials en cas d’aldarulls en esdeveniments configurats erròniament com a públics a Facebook, o activistes en contra d’un cens poc “segur i de finalitat gens clara,” segons ells.

Al propi país ja hi ha, però, qui s’ho mira amb recel. Thilo Weichert, comissionat per a la protecció de dades del Land Slesvig-Holstein, avisa que si Schufa tingués accés a aquestes dades s’entraria en una “nova dimensió” i fins i tot dubta que fos legal. És de la mateixa opinió Edda Castelló, de l’agència de consumidors d’Hamburg, que adverteix de “l’alt perill” que podria comportar “creuar aquest límit.”

 

Informació a partir d’un article a Der Spiegel al qual he arribat a través de Miquel F.

A través de les muntanyes suïsses per Street View

divendres, 30/03/2012

[youtube oX4dp1F171w]

Entre Thusis (Grisons, Suïssa) i Tirano (Llombardia, Itàlia), passant pel mític St. Moritz i seguint la conca dels rius Alvra, En i Bernina baixa un trenet que passa per alguns dels paratges més bonics dels Alps, una bellesa reconeguda per la UNESCO. Des d’aquesta setmana aquest recorregut es pot fer, també, a Google Maps amb l’opció Street View.

L’any passat la companyia californiana va estar recollint-hi imatges amb la seva famosa càmera de nou lents enganxant-la al tren de la companyia Rhaetian que fa aquest recorregut. Després d’un temps d’edició de les imatges, s’han publicat alguns fragments del trajecte. Un d’aquests permet anar des de l’Estació de Spinas fins a prop del poble de Bever, sota el cim de l’Alp Muntatsch (2.188 m.). Un altre fragment recorre la llera del Llac Blanc, des del límit de l’espai d’especial interès dels Llacs de l’Alta Engadina i Bernina fins l’estació d’Ospizio (ja al territori italianòfil del país). I encara un altre permet endinsar-se en el túnel de Cruschetta. En aquesta galeria podeu fer vosaltres mateixos el recorregut.

El tren de les línies Alvra i Bernina és una obra d’enginyeria centenària que fou concebuda de bon principi de cara a integrar-se respectuosament amb l’entorn natural i el paisatge, conservant l’harmonia alpina del Parc Natural Ela i l’espai d’especial interès abans esmentat que travessa. Al llarg dels seus 120 quilòmetres, amb St. Moritz com a punt central, l’obra està caracteritzada pels seus nombrosos ponts i viaductes de pedra (més de cent), túnels arrodonits (uns quaranta) i voltes de cargol (almenys set, sense comptar els desnivells salvats en sinuoses ziga-zagues) que li permeten superar els més de 2.000 metres de desnivell positiu.
Als mapes del seu web es marca, entre altres informacions, fins on es pot allargar l’esguard sobre el paisatge alpí en cada punt del trajecte. Especialment generós és el tram sobre St. Moritz, quan des del sud-oest cap al nord-est s’allarga la vall d’Engadina, on cada mes de març se celebra una de les maratons d’esquí de fons més maques i concorregudes del món.

La línia va ser inclosa al llistat de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2008. L’agència en destacà “l’exemple notable de la utilització del ferrocarril per acabar amb l’aïllament dels pobles dels Alps centrals i induir un canvi socioeconòmic durador,” i en ressaltà l’èxit tecnològic amb la “realització excepcional en el pla tècnic, arquitectònic i ambiental que encarna els assoliments que poden assolir l’arquitectura i l’enginyeria civil.”

 

Gràcies a en Ferran N. per posar-me sobre la pista del projecte.
Fa temps al bloc també es va parlar de Street View quan es va introduir a Alemanya.

Fent xarxa graf a Berlín

divendres, 11/11/2011

Berlin Graph Coding Dojo, 1st Meeting 5

Des de fa unes setmanes, Berlín ja compta amb el primer grup d’usuaris de Graf, que vol reunir periòdicament experts, aficionats i principiants d’aquest llenguatge de programació per intercanviar experiències i aprendre’n mútuament.

Les trobades d’usuaris neixen amb el desenvolupament de la informàtica: des de l’època dels grans ordinadors fins a l’actualitat grups de gent amb un interès comú es troben de forma periòdica per “comentar la jugada”. Aquests tipus de trobades es dóna majoritàriament per temes tecnològics, tot i que n’hi ha de molts altres temes.
En la primera trobada del grup Graf de Berlín es va parlar sobre les bases de dades NoSQL i, especialment, sobre les bases de dades en forma de graf (xarxa), que actualment creixen exponencialment amb cada cop més dades a guardar i també més dades a processar.

L’exemple més clar de bases de dades graf són les xarxes socials, on hom estableix una xarxa d’amistat, interessos i dades comunes. Aquesta gran quantitat d’informació és emmagatzemada i tractada a partir de nodes i arestes (la connexió entre dos nodes), que permeten un processament més ràpid i eficient. Aquestes xarxes, però, també es poden usar en casos tan diferents com els dispositius GPS, que instal·lats en un cotxe és capaç de calcular el camí més ràpid a la destinació.

La primera trobada, que va tenir lloc a finals d’octubre, va reunir una vintena d’usuaris a les oficines de co-treball CoUp. Si voleu estar atents a les novetats de Graph Dojo Berlin podeuseguir el grup de Google o seguir en Pere Urbon, organitzador del grup, a Twitter.

 

Article escrit amb l’ajuda de Pere Urbon.

Els rostres de la marató

dimecres, 12/10/2011

[youtube WkmTGBYBPSU]

Aquestes últimes setmanes, la marca de material esportiu Adidas ha omplert Berlín de cartells de primers plans del que semblen esportistes fent un gran esforç. Un article al bloc de tecnologia i internet Betes i Clics m’ha confirmat que es tractava d’imatges de corredors de la Marató de Berlín.

Amb una interessant i innovadora proposta, Adidas ha captat imatges de la cara de quinze corredors al llarg dels 42,195 quilòmetres que van recórrer a través de la capital alemanya. El web de la campanya anomenada “Das Angesicht des Marathons” (El rostre de la marató) permet recuperar aquests divertits muntatges mentre es veu el recorregut que feien els atletes així com entrevistes i dades tècniques. Les imatges també foren transmeses el mateix diumenge 25 de setembre en directe a través de la xarxa.

Alemanya contra Facebook, la privacitat en qüestió

dimarts , 9/08/2011

A Alemanya, la privacitat i la seguretat de les dades personals dels usuaris d’internet és un tema delicat. Després dels problemes que tingué Google per engegar el servei Street View, de les crítiques (en alemany) que va rebre Apple quan es descobrí que els iPhone emmagatzemaven informació geogràfica i dels recels que hi havia en contra del cens organitzat pel mateix govern federal, l’atenció ara es centra en Facebook.

En concret, el que no ha agradat al Comissionat per a la Protecció de Dades d’Hamburg és el nou sistema de reconeixement automàtic de cares amb el qual la xarxa social pretén facilitar l’etiquetatge en les fotografies. Segons el diari alemany escrit en anglès The Local, “encara que els usuaris poden optar per no usar el servei, això només evita que Facebook els identifiqui, però no n’atura l’emmagatzematge de dades.” La prestació va començar a funcionar als Estats Units a finals d’any passat i s’ha d’anar aplicant als altres països de manera progressiva.
Segons el comissari de Protecció de Dades Johannes Caspar, si Facebook manté aquesta opció al país l’Estat podria emprendre accions legals en contra de la companyia que podrien incloure una “multa de fins a 300.000€.”

La xarxa social també va ser criticada recentment a Alemanya per les festes massives que s’han organitzat aprofitant esdeveniment personals d’usuaris que no els havien configurat com a privats. Diversos polítics han demanat més control policial i, fins i tot, que els convocants de l’esdeveniment –molts cops adolescents que no dominen els paràmetres de seguretat del web– paguin el desplaçament d’agents. Així mateix, pretenen que una nova unitat policial vigili les xarxes socials per preveure casos com aquests.
Un dels esdeveniments més sonats fou el que es visqué a Hamburg el passat juny: més de 1.600 persones es presentaren a una festa d’aniversari d’una noia de 16 anys. L’esdeveniment acabà amb onze detinguts i molts danys materials.

 

Google Street View per fi a Alemanya

dimarts , 7/12/2010

[vimeo 16465813]

Finalment, fa unes setmanes es va implementar a una vintena de ciutats alemanyes el famós servei Street View de Google, que permet recórrer els carrers i carreteres de tot Amèrica del Nord i gran part d’Europa des de Google Maps.

Tot i ser un projecte que va començar ja fa dos anys, el govern alemany s’havia mostrat contrari a la seva implementació, recelosos com són els alemanys de la seva privacitat. Un punt important de la negativava ser el fet que Google també havia estat recollint dades de les xarxes WiFi obertes, idea pensada inicialment per fer un mapa dels punts de connexió lliures a les ciutats però que ha acabat incorporant dades de xarxes privades sense protegir. (Recol·lecció, per cert, que ha fet a altres llocs d’Europa.)

Després de posar a disposició dels jutjats les dades recollides i d’acceptar obrir un procés on els ciutadans podien sol·licitar que es s’esborrés casa seva, el cercador va obtenir el vist-i-plau per tirar endavant el projecte a tot el país i, especialment, a Berlín, de les poques grans capitals de l’Europa occidental sense aquest servei (i a molts ens semblava clamorós no poder-ne disposar). Malgrat que els ciutadans sempre podran sol·licitar que es pixeli casa seva (de la mateixa manera que es fa amb les cares o matrícules), en dos mesos només un 3% dels habitants ho han demanat, entre ells la Ministra de Protecció del Consumidor, Ilse Aigner, qui s’ha erigit com a garant de la defensa de la privacitat dels ciutadans a internet. Aigner justifica en una entrevista al setmanari Spiegel que aquesta excepció es doni a Alemanya a causa de “la història i la dolorosa memòria de dos règims totalitaris”.

Però, com s’ha comprovat, són molts els qui hi veuen uns gran utilitat més que una amenaça i, sobretot, una oportunitat turística. És el cas d’Oberstaufen, poble alpí de Baviera, que van donar la benvinguda al servei amb una festa. En un primer pas per mostrar als alemanys les bondats del servei i que no hi ha cap perill, Google ha creat una pàgina especial, on, a més d’Oberstaufen, s’hi inclouen monuments destacats de Berlín, Dresden, Múnic o, fins i tot, Mallorca.