Arxiu de la categoria ‘Relacions CAT-DE’

Litoral Berlinès

divendres, 3/02/2012

[youtube vPueuFb3hUU]

El grup català Litoral va visitar Berlín el passat setembre en el marc del Music Week Festival. Conjuntament amb Marcel Cranc i The Suicide of the Western Culture, i amb el suport de l’Institut Ramon Llull, van oferir una nit de música catalana a la sala Frannz Club de la Kultur Brauerei (Prenzlauer Berg).

En aquest curt vídeo repassen la seva estada a la ciutat, on també van fer un segon concert a La vie en rose. El muntatge està amarat dels sons alegres i senzills i el bon sentit de l’humor que traspuen dalt de l’escenari, tan en les cançons com en les explicacions. El grup practica un folk lleuger i amb molt de ritme, sempre acompanyat de molta instrumentació – són sis dalt l’escenari!
A la seva pàgina de YouTube podeu veure altres petits clips del seu temps a la ciutat, entre d’altres.

Spanair tanca – nota des de Berlín

diumenge, 29/01/2012

Davant el tancament de Spanair, la connexió aèria directa Berlín–Barcelona torna a quedar reduïda a dues ofertes: AirBerlín i easyJet.

La companyia alemanya ofereix un servei de qualitat (equipatge i menjar inclòs) però a un preu elevat i, a voltes, amb escala a Ciutat de Mallorca, on tenen la seu del sud d’Europa. Opera des de l’aeroport de Tegel (fins al seu tancament el juny d’aquest any).
També cal esmentar que la companyia no usa el català en les seves comunicacions i, malgrat el canvi de president l’estiu passat –l’anterior s’havia manifestat més d’un cop obertament i directament en contra d’adoptar-lo–, no sembla que hi hagi passos en aquest sentit.

La companyia anglesa té preus baixos (encara que no tant com per altres rutes des de Barcelona i sempre depenent de les dates i l’antelació) però sense comprendre ni maleta ni menjar ni recàrrec de la targeta de crèdit – però sí nombroses interrupcions publicitàries-comercials durant el vol. A més és prou coneguda pels problemes de retards, cancel·lacions i avaries que la caracteritzen, tot i que s’ha de reconèixer que últimament han millorat molt el servei. Opera des de la terminal B de l’aeroport de Schönefeld (actualment en ampliació).
Aquesta operadora tampoc usa el català en les comunicacions, si bé sí que té el web en aquesta llengua.

Els catalans (o barcelonesos) berlinesos d’adopció podem lamentar la desaparició de la ruta, ja que, en general, Spanair estava oferint un bon servei a preus ajustats i amb una freqüència prou bona. A part de preocupar-nos pel tancament (articles Vicent Partal i Albert Sáez) de la companyia catalana esperem que altres companyies s’atreveixin a oferir la ruta per donar-nos més possibilitats de transport.

 

Altres opcions de connexió entre el nostre país i la capital germana són les rutes a València, Alacant, Eivissa i Maó, a més de l’esmentada a Ciutat de Mallorca, d’Air Berlin; i les connexions a Eivissa i Ciutat de Mallorca d’easyJet. Pels més estalviadors i pacients, Ryanair porta des de Girona fins Magdeburg (a dues hores de tren de Berlín).

elBulli – Cooking in Progress, pre-estrena a Berlin

dimecres, 17/08/2011

Ferran Adrià

Aquest dilluns es va presentar a Berlín el documental de Gereon Wetzel elBulli – Cooking in Progress amb la presencia del director i del cuiner Ferran Adrià. El film és un retrat nítid i molt natural del procés d’investigació de nous gustos i sensacions que portava a terme el xef cada any en els mesos de pausa del restaurant de Roses.

“No és un film de cuina, és de creativitat,” n’ha dit Adrià, que ara el considera “quelcom històric, un document de la historia de la cuina.” Amb la seva habitual aparença despreocupada -un xic desmenjada, paradoxalment- a l’hora de posar davant els nombrosos mitjans que assistiren a l’acte, el cuiner parlà del restaurant amb alegria i sense recança. En contra del què acostumen a projectar la premsa, Ferran Adrià va recalcar que “la imatge de l’artista solitari s’ha acabat. Això és treball, treball, treball. Equip, equip, equip.”
El documental retrata els mesos d’aïllament creatiu i els inicis de la temporada 2008/2009, molt abans de la decisió de tancar definitivament el restaurant. El xef va insistir, però, en què “el Bulli no deixa d’existir, es transforma,” i va fer una vaga introducció a la idea de la nova fundació.

A l’acte es donà tot el protagonisme a Adrià. De fet, el documental destaca justament per la seva transparència; Wetzel, que féu un documental dels castellers també presentat a Berlín, és capaç de situar la càmera com un ull extern que no afecta per a res a l’acció. La imatge, com la impressió que queda després de veure el film, és lluminosa i clara, de colors vius que juguen a favor de les textures del cuiner. La pel·lícula es presentarà a la nova secció Culinary Zinema del 59è Festival Donostia Zinemaldia i es projectarà a les sales a la tardor.

La projecció del documental va ser organitzada per Alamode Film amb la col·laboració de la Delegació de la Generalitat de Catalunya, l’Ambaixada Espanyola i les empreses catalanes a Berlín Dos Palillos (el xef fou deixeble d’Adrià) i Gat Rooms, entre d’altres.

L’avantguarda teatral catalana a Berlín

dissabte, 23/04/2011

Roses

Dilluns passat, 18 d’abril, es va presentar en un acte al saló Roig de la Volksbühne am Rosa-Luxemburg-Platz el llibre “Neue Theaterstück aus Katalonien” (Noves obres de teatre de Catalunya), editat per la prestigiosa revista Theater der Zeit.

L’acte fou presentat per Maurici Farré, actor establert a Berlín i membre de la companyia de la Volksbühne. Després que l’actor fes una breu i interessant introducció sobre la història i la situació actual del teatre català, un petit grup catalanogermànic d’intèrprets va fer una lectura dramatitzada bilingüe d’alguns fragments. A més, es repartiren roses entre el públic. L’acte l’organitzà la revista amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull i la Sala Beckett de Barcelona.
Personalment, a mi m’agrada molt de sentir el mateix text en català i alemany: fa la sensació que el llenguatge literari guanya en presència, ja que la llengua germànica és molt rica en verbs, adjectius i adverbis, característica que la fa molt precisa.

Les obres traduïdes són: Salamander (Salamandra) de Josep M. Benet i Jornet, Echtzeit (Temps real) d’Albert Mestres, Nach mir die Sintflut (Après moi, le déluge) de Lluïsa Cunillé, Kontrakt der Weißen (Komödie für eine Schauspielerin) (Tractat de blanques (Comèdia per a una actriu)) d’Enric Nolla, Regen in Barcelona (Plou a Barcelona) de Pau Miró, i Die Revolution (La revolució) de Jordi Casanovas.
I els actors que feren la lectura: Christoph Letkowski, Betty Freudenberg, Mandy Rudsky, Rosa Teixidor i Víctor Oller.

Tot i que la lectura fou molt interessant, com era d’esperar el públic era reduït i més català que alemany. I és que aquest tipus d’actes necessiten d’alicients per portar espectadors i, malgrat fer-se en una sala important, la publicitat va ser poca i el seu preu (8€) era excessiu pel que s’hi va oferir. (Més si tenim en compte que els concerts de cap de setmana a la  mateixa sala solen costar uns 5€.)
També em sembla desproporcionat vendre el llibre per 20€, ja que es tracta d’una publicació que només estudiosos o curiosos compraran i d’aquesta manera és més difícil arribar a un gran públic.

 

Aquesta lectura també féu a la vegada d’acte oficial de les institucions catalanes a Alemanya per Sant Jordi, ja que aquest any no es celebrarà. Comprenc que les retallades pressupostàries obliguin a reduir costos com aquests però trobo poc encertat que no es faci una recepció, encara que sigui significativa, en una ocasió tan senyalada culturalment i la qual pocs països del món poden oferir. Sant Jordi és una festa cívica de gran valor que faríem bé d’exportar i mantenir i que té molt bona rebuda per tothom qui en té coneixement.
Una bona mostra de l’èxit que pot tenir n’és l’acte que l’any passat organitzaren conjuntament Delegació i Llull amb el recital de Lluís Llach i Hanna Schygulla de diversos autors catalans, entre ells Miquel Martí i Pol, que anà acompanyat d’un concert de Gertrudis. En podeu veure el vídeo al web de Llull.tv.

No obstant, la diada serà present a algunes ciutats alemanyes amb la iniciativa de la Delegació de la Generalitat perquè algunes llibreries tinguin cartells explicatius de la festa i reparteixin roses i punts de llibre. Així mateix, el Casal Català de Berlín organitza un acte literari a la llibreria Literaturhaus.

 

Podeu veure la galeria de fotos de la presentació del llibre del passat dilluns a Flickr.

Conversa amb Martí Estruch, delegat de la Generalitat a Alemanya

dijous, 24/02/2011

Martí Estruch, delegat de la Generalitat a Alemanya

És un matí de febrer gris, amb una mica de plugim. Sembla que el fred ha tornat per recordar-nos que, de moment, encara és hivern. A la Delegació de la Generalitat, em reconforten amb un cafè.
En Martí Estruch, delegat a Alemanya des de l’inici de l’oficina, és mig català mig alemany i nascut a Flandes. Filòleg i periodista de formació, ha treballat a l’Avui, El Temps, TVE, el Diari de Barcelona, BTV i VilaWeb, així com a l’administració: al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona ’92, al Departament d’Universitats, Recerca i Societats de la Informació i a la UOC, entre d’altres. Des de l’abril de 2008 viu a Berlín, ciutat de la qual no se’n declara admirador, malgrat que (o justament perquè) li agrada molt el model de treball alemany. És un home alt i corpulent però té un parlar suau i pausat, afable.

Amb ell repassem els objectius que es van definir en la creació de la Delegació: establir relacions institucionals, identificar projectes d’interès comú, promoure i donar a conèixer la cultura i llengua catalanes i incidir en els mitjans de comunicació alemanys en els temes que afecten Catalunya.
Pel que fa a les relacions institucionals, explica Estruch que “els Bundesländer [Estats federals] són els nostres interlocutors naturals,” de fet ja hi havia hagut relacions com ara amb Baden-Wurtemberg en l’associació Quatre Motors per a Europa, “la novetat és mantenir-ne també a nivell de govern alemany.” “Amb l’oficina comencem a formar part del cos diplomàtic de Berlín; sempre sent conscients de les nostres limitacions, no pretenem ni enganyar-nos a nosaltres ni als altres: som una Delegació d’una nació però per Alemanya som una regió espanyola. El govern alemany juga amb Estats de primera divisió; si mai arribem a ser Estat els hi serem relativament interessants.” Amb els Länder hi ha mes relació i les experiències són positives: “Catalunya continua tenint imatge de regió forta, de ser gent seriosa amb la qual és fàcil treballar-hi i entendre-s’hi;” l’esmentat Baden-Wurtemberg, en especial, “és un interlocutor i hi ha una afinitat,” la seva situació dins l’Estat i “la història és molt semblant.”
En el segon punt és més curt i taxatiu: “la crisi fa que aquests siguin anys difícils per començar projectes nous. El que s’ha fet és bàsicament consolidar la capacitat per establir-los; s’ha sembrat i algun dia es podrà veure què es cull.”

En el què refereix a l’activitat de projecció de Catalunya i la cultura catalana, però, ens hi podríem estendre durant hores, “és al que ens hem dedicat amb més intensitat aquest 2010, hem organitzat una activitat al més, començant per l’àmbit cultural.” Durant l’any passat van organitzar sessions de documental, cicles de cinema, una comparsa de festa major al Karneval der Kulturen de Berlín, el primer correfoc de la història de la ciutat, una xerrada sobre la situació política catalana abans de les eleccions, van commemorar la Diada Nacional, per Sant Jordi van reunir Lluís Llach i Hanna Schygulla per recitar Martí i Pol i altres autors catalans…
Quina repercussió tenen, però, aquestes activitats en el públic alemany? “Intentem organitzar-les conjuntament amb institucions alemanyes per establir relacions i per tal d’arribar a un auditori que nosaltres no coneixem. Si portes una colla de capgrossos i gegants a Berlín tindràs un cert públic però si ho fas dins el Karneval t’assegures que un milió de persones ho veuran.” I és que després d’un any amb una encertada i interessant agenda, “cada cop tenim una xarxa més àmplia i tenim més públic a les activitats.” Pel que fa al 2011, “volem diversificar una mica i insistir en l’àmbit econòmic: hem començat amb un simposi sobre jove arquitectura catalana, projectarem un documental sobre castells, una professora de la Pompeu Fabra parlarà sobre Gaudí, el modernisme i l’esperit de carnaval, per Sant Jordi mirarem que més llibreries s’apuntin a repartir punts de llibre i regalar una rosa als compradors, al juny, Sant Joan…” Ja m’ho he apuntat tot a l’agenda i, si em permeteu un consell, us ho recomano de tot cor a vosaltres també!
La relació amb els mitjans no és tan senzilla a causa del funcionament de la premsa a Alemanya: “quan ens adrecem a un diari dient-los que hi ha un tema sobre Catalunya, ells ho comenten al seu corresponsal a Espanya i aquest és l’encarregat d’elaborar-la.” Per desconeixement, la imatge de Catalunya en resulta afectada: “el tema de la llengua costa molt d’explicar, ens associen a Baviera, simplement pensen que parlem un accent molt estrany.” També el tema nacional aixeca suspicàcies, “les reticències són molt grans. Creuen que tenim el mateix grau d’autonomia que un Bundesland i que amb això ja hauríem d’estar satisfets, però quan expliques com funcionen les balances fiscals entre Catalunya i Espanya hi ha molta sorpresa. Com més expliques què és Catalunya i la nostra situació, més simpaties es desperten.”

Un cop repassada la feina feta, toca parlar de futur de la Delegació: “el que caldria és concretar projectes” i “continuar persitint donant a conèixer el país, perquè si no som coneguts no serem interlocutor i no se’ns buscarà si no saben què podem oferir.” Continuar insistint en els mitjans de comunicació és important: “que quan parlin de Catalunya no ho facin aplicant els tòpics com fan ara.”

I què hem d’aprendre dels alemanys? Somriu. Remarca l’esperit treballador germànic: “la gent treballa menys hores però rendeix més; tenen virtuts com la puntualitat o, més que això, la previsió.” Aquesta és per ell, la més important de les característiques: “un cop t’hi acostumes t’adones que és molt més fàcil tot: no has de córrer, les coses surten millor, tens més temps per preparar-ho.” D’Alemanya també n’admira el model d’Estat: “les institucions alemanyes són la suma dels territoris, no és l’estat central i fort que reparteix les competències.” “Si Catalunya fos com Baviera no hi hauria els índexs de descontentament polític que hi ha.” Però aplicar aquest model a Espanya, ho sabem tots dos, no depèn dels catalans.
I de Berlín? “No sé si tenim tantes coses per aprendre’n!”, s’exclama. “El model alemany no és correspon amb la capital. D’aquí el més interessant és la vitalitat de la ciutat, el dinamisme, però és una ciutat amb molts problemes i, de fet, Berlín estaria contenta si pogués copiar de Barcelona.” Tenim coses a envejar-l’hi, però: “que sigui una ciutat gairebé lliure d’especulació immobiliària i amb tants espais de vivenda i per artistes i professionals.”
Pel to, capto que no és molt amant de Berlín… en alguna cosa havíem de discrepar!


En l’article anterior explicava el funcionament de la Delegació i la història de les relacions entre Catalunya i Alemanya.


Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya
Charlottenstraße 18 / D-10117 Berlin
www.gencat.cat/alemanya
deutschland@gencat.cat
Pàgina al Facebook: http://www.facebook.com/Katalonien

La Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya

dimecres, 23/02/2011

Recital en la recepció oficial per l'Onze de Setembre a Berlín

La Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya va ser inaugurada l’abril de 2008, era la primera de les cinc que s’havien d’obrir a tot el món gràcies a les competències en política exterior que atorgava el nou Estatut. Situada ben a prop de Checkpoint Charlie, al cèntric carrer de Charlotenstraße, compta amb poc personal, però treballador i eficient. Comparteix oficina amb l’Institut Ramon Llull, ICIC, ACC1Ó i ACN. El delegat de la Generalitat des de l’inici de l’oficina és Martí Estruch.
Els objectius de la Delegació són clars i concrets: establir vincles institucionals, identificar projectes d’interès comú, promoure i donar a conèixer la cultura i llengua catalanes i donar un punt de vista català a les notícies que afecten el país. Tal com m’explica en Martí, a vegades també assumeixen tasques paraconsulars dels catalans que s’hi adrecen.

La relació entre Catalunya i Alemanya ha tingut molta importància històricament i ja ve de lluny: fa més de cinc-cents anys que Joan Rosembach publicà a Perpinyà el primer “Vocabulari català-alemany”. En l’actualitat es concreta en un alt volum de negoci: Alemanya és el principal importador al nostre país i Catalunya és el segon proveïdor d’aquest, només per darrere de França. El país germànic és també el que compta amb més lectorats universitaris de català i, com tots recordem, va acollir el 2007 amb gran èxit la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt. Aquesta invitació fou, en gran part, gràcies a l’expert en catalanística Tilbert Dídac Stegman, qui ha reunit a la Universitat Goethe de Frankfurt una de les biblioteques catalanes més vastes fora de Catalunya.
Avui en dia, la imatge que els alemanys tenen de Catalunya es deu principalment a Barcelona: “molts hi han estat, en tenen bons records; a l’hora de vendre marques, la ciutat pesa molt”, diu Martí Estruch, però “el desconeixement de la situació política és molt gran”, també a nivell institucional.

La presència catalana a Alemanya s’ha basat des de fa temps en la presència del COPCA (ara ACC1Ó), l’ICIC i Turisme de Catalunya. També des de la dècada dels 80 en la participació conjunta amb Baden-Wurtemberg en l’associació Quatre Motors per a Europa (així com amb Rôhne-Alps i Llombardia).
A nivell polític la relació es consolidà al llarg dels anys amb les nombroses visites que féu el president Jordi Pujol, admirador declarat del model alemany i que ha deixat un “record unànimement positiu entre tots els colors parlamentaris; però aquests són conscients que ja no forma part de la primera línia política”.
No ha sigut, però, fins l’obertura de la delegació que “per primer cop, s’eleva el nivell institucional de la presència de Catalunya al món”, explica Estruch.

L’obertura de les Delegacions va anar acompanyada de les crítiques de mitjans de comunicació espanyolistes que en censuraven el seu elevat cost i la duplicitat de serveis que ja ofereix la representació espanyola: “la cantarella de les ambaixades de Carod-Rovira va acabar fent forat però alhora hi ha molta gent que és conscient que les Delegacions no són cares i de la seva utilitat: saben que si Catalunya vol tenir veu pròpia al món n’ha de disposar”. En Martí afegeix que les oficines “no són instruments d’un govern sinó d’un país, i tinc la sensació que se’n utilitza poc”; per exemple podrien oferir més serveis a “cambres de comerç, universitats, empreses (d’energies renovables, o biotecnologia especialment), etc.”

Berlín és una ciutat on molts països hi volen ser presents i on no paren de fer-s’hi activitats de totes les cultures que hi conviuen. Malgrat això, la Delegació, amb la seva feina modesta però persistent, ha anat fent-se un forat i s’ha guanyat un espai en l’escena berlinesa.


En el proper article oferirem una conversa amb el delegat Martí Estruch en la què fem un repàs d’aquests primers tres anys, dels objectius i dels èxits aconseguits.


Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya
Charlottenstraße 18 / D-10117 Berlin
www.gencat.cat/alemanya
deutschland@gencat.cat
Pàgina al Facebook: http://www.facebook.com/Katalonien