Arxiu de la categoria ‘Retrats’

Retrats de Berlín: Susanna

dimarts , 17/05/2011

Susanna

Susanna (23) és de Pinerolo, una petita ciutat a les muntanyes del Piemont. El seu alemany està marcat d’un accent italià inevitable però en qualsevol cas és millor que el meu. M’informa que ara torna a estar a Berlín, just a temps per gaudir de la millor estació de la ciutat però quan vam fer l’entrevista encara portàvem jerseis de llana.
Va venir a la ciutat per consolidar l’alemany, que des de fa temps ha estat aprenent amb algunes estades a Múnic. Té la intenció d’estudiar Traducció i Interpretació per dedicar-se a l’energia solar i bastir ponts entre un Nord tècnicament avançat i un Sud amb grans quantitats de sol.
I per què Berlín? Perquè la ciutat i la universitat són barates i hom té aquí més oportunitats que a Itàlia. Perquè és la millor ciutat d’Alemanya, molt jove i cultural. Havent viscut a Neukölln, sent el districte com un petit poble i li costa veure Berlín com a ciutat.

Li agrada que sempre hi hagi quelcom per fer, museus a visitar, obres de teatre interessants, exposicions d’estudiants, músics que comencen… “La ciutat de les oportunitats, els estrangers, la multiculturalitat,” diu.
Però, és clar, també enyora família i amics, la sensació de familiaritat de Torí i, sobretot, una meteorologia més agradable.

Retrats de Berlín: Brendan

dimarts , 10/05/2011

Brendan

Periodista econòmic freelance, Brendan (42) és de la ciutat de Nova York però parla un castellà curiós, après en els quatre anys que ha viscut a Guatemala, i que combina amb un anglès tranquil i comprensible. De bon principi em sobta la seva manera de vestir, que no em quadra amb els estereotips de la seva professió i procedència. De seguida, però, es veu que és senzill i agradable.
Fem l’entrevista en dos moments diferents, perquè considera que la seva visió de Berlín ha canviat al llarg del temps que ha viscut aquí. Va venir a la ciutat per amor, un història ben maca. Considera que a aquí és molt fàcil viure: barat, serveis d’alta qualitat, no és dens ni frenètic i, a la vegada, no li falta res i té molta cultura. Hi ha molta vida però és molt tranquil i relaxat.
N’aprecia especialment les infraestructures per a bici, que pot ser usada com a transport o per a esport. I li impressiona la història que es troba a cada racó de la ciutat.

La comparació Berlín-Nova York és inevitable: ambdues són ciutats cosmopolites, amb molta diversitat i estils de vida diferent. Mentre que a la capital alemanya ser diferent està tolerat, a NY està valorat, celebrat. Berlín és més permissiva i hi ha menys presència policial, del govern, malgrat que les normes socials controlen el comportament; a la ciutat americana, en canvi, el comportament és més lliure: criden, fan bogeries, un “happy caos”. Després del 11/S, però, hi ha molta més policia.
En el terreny econòmic, a Nova York, com a centre financer que és, hi va molta gent a fer diners, és més materialista i hi ha molta pressió per tenir èxit. Diu que Berlín no és tant capitalista i que la majoria de la gent ve atreta pels preus assequibles i la baixa densitat de població.

“Berlín no és Alemanya,” diu. Sobre el procés de transformació de la ciutat: està vivint de la seva reputació com a ciutat jove, creativa i hedonista (sex, drugs & rock’n’roll) que un dia fou –el mateix procés de NY entre els anys 70 i 90 del segle passat.
Però mica en mica Berlín deixa de ser el lloc pels artistes. Com a mostra em posa la Tacheles, una casa ocupada per un col·lectiu d’artistes després de la caiguda del mur i que, després d’haver-se convertit en una atracció turística, tancà (almenys en part) el mes passat.

Plans de futur? “Seria fàcil quedar-me però casa meva és NY.”

Retrats de Berlín: Eva

dimarts , 1/03/2011

Eva

És l’última setmana que Eva (22) passa a Berlín abans de marxar a fer un viatge pel sud-est asiàtic. A mi em parla a poc a poc i pronunciant clarament, allargant les vocals; reconeix que xerra pels descosits i no és estrany sentir-la bromejar i riure. Aquesta jove austríaca procedent de Sooß (Baixa Àustria) va venir a l’Institut Max Planck de Genètica Molecular de Berlín a fer el pràcticum dels estudis de Biotecnologia i Tecnologia dels Aliments que ha cursat a Viena, ciutat on ha viscut els darrers cinc anys. Després d’estar-se 8 mesos a Berlín s’hi sent a gust. Li agrada la quantitat de joves de diferents cultures i mentalitats que s’hi troben, la sociabilitat.

Malgrat ser una ciutat gran, en destaca el benestar en què s’hi viu i que permeten tenir un forn, un cafè de sempre. No hi ha a Berlín, però, els cafès vienesos; ja no els vells, sinó els de cada dia en els quals hom hi va a treballar o s’hi troba a mitja tarda amb els companys fent de punt socialitzador. No descarta tornar a Berlín a continuar amb els estudis, malgrat tenir altres prioritats.

Aprofito i li pregunto per les diferències entre Àustria i Alemanya (almenys Berlín): descriu la vida al seu país com més lenta i de fàcil gaudir; es menja més bo i millor; el caràcter és més tradicional i conservador però més càlid i amical; l’accent és més musical, s’usa vocabulari que a Alemanya fa temps que no s’utilitza i és més comú emprar diminutius o paraules més maques…
M’explica la seva teoria de perquè són diferents: Alemanya és un país gros i compacte, Àustria es va orientar més cap a l’est i el sud-est amb l’Imperi Austrohongarès, que abastava Àustria, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, i la meitat nord dels Balcans; i també comprenia regions d’Itàlia, Romania, Polònia i Ucraïna. Actualment, però, Àustria mira políticament cap a Europa i si hi ha relació amb aquests països és purament econòmica.

Retrats de Berlín: Anneke

dimarts , 25/01/2011

Anneke i Nele

Nele Julia, amb un any acabat de complir, ens observa tranquila amb els seus ulls profunds des de la seva cadireta mentre conversem. Ella és una de les raons que va tenir Anneke (32) per venir a Berlín, l’altre és el seu home. Parla un alemany ràpid però comprensible, amb un deix d’accent holandès. És atenta i divertida, de somrís fàcil.

Assessora de comunicacions, procedent d’Amstelveen, una petita ciutat de la vora d’Àmsterdam, ha viscut i treballat a França i una llarga temporada a Brussel·les. A causa de la seva parella, fa anys que visita Berlín, del què li agrada especialment l’espaiositat, la verdor i la tranquil·litat –sobretot comparat amb la capital de la Unió Europea. S’hi sent molt a gust amb la gent i perquè és ideal per a nens (“kinderfreundlich”). A part de la família i amics, troba a faltar les distàncies curtes que li ofereixen les altres ciutats, on tot queda més a prop. Per ara, assegura que porta massa anys de trasllats i que li agradaria quedar-se una temporada aquí, però en un futur ja es veurà.

Retrats de Berlín: Korbinian

divendres, 7/01/2011

Korbinian

Periodista de la Deutschlandradio (ràdio pública alemanya) de la secció de política, procedent de Wolfsburg (Baixa Saxònia). Korbinian (31) va venir a la capital a estudiar Ciències Polítiques. Després d’haver estat per molts llocs d’Europa i de treballar tres anys al Parlament Europeu com a tècnic del partit Els Verds-Aliança Lliure Europea s’ha mudat finalment amb la seva companya Anneke i la seva filla Nele Julia a Berlín, on fins al desembre va gaudir de la seva baixa per paternitat.

Considera aquesta com la única metròpoli d’Alemanya, una ciutat gens provincial i on tot canvia molt de pressa; sobretot, és la capital de la política i el periodisme. Dels anys 90 en recorda l’obertura al món, quan quasi era més fàcil trobar estrangers i sentir anglès que no pas berlinesos parlant alemany. Confessa no trobar a faltar res de la seva ciutat, ja que no l’entusiasma el paisatge lleig i industrial de la ciutat de la Volkswagen. Per ara, igual que l’Anneke, ja n’ha tingut prou de trasllats i vol quedar-se una temporada, però no pot negar que Brussel·les el té enganxat.

Retrats de Berlín: Tori

dimarts , 4/01/2011

Tori

Tori (26), de Victoria, és atrevida i directa, sap què vol i lluita per aconseguir-ho; la seva empenta és contagiosa. Es defensa bé en alemany però prefereix parlar-me en anglès; ho fa a poc a poc i clarament, gesticulant molt. Des d’Adelaide (Austràlia) va venir a Europa fa uns cinc anys per acabar els seus estudis en Recerca de Salut Internacional a Ginebra (Suïssa) i Uppsala (Suècia), on va conèixer la seva parella, amb qui han decidit de provar de viure un parell d’anys a Berlín.

Evidentment enyora el clima, la platja, la família i els amics però se sent molt bé a la ciutat, d’on aprecia la diversitat de la gent –de cultures, nacions, ocupacions– i la qualitat cultural –oficial i underground. Al cap de poc de ser-hi va saber que aquesta era una ciutat per ella, que l’havia captivat; tot i això, la seva curiositat l’empeny a viatjar i sap que d’aquí un parell d’anys li tocarà alçar el vol de nou.

Retrats de Berlín: Ixmu

dimarts , 28/12/2010

Ixmu

Guatemaltenca nascuda a Mèxic DF filla d’exiliats polítics, Ixmucane (26) –nom de la deessa maia del blat de moro que creà els éssers humans– ha estudiat Disseny del Producte i ara cursa Disseny Tèxtil a Berlín. D’ulls inquiets i somriure agraït, escolta amb atenció i parla amb suavitat. Va arribar a la ciutat fa pràcticament un any, convidada per un professor de la Kunsthochschule per parlar sobre el disseny a Guatemala; ella ja tenia intenció de venir per sortir del país i atreta per la ciutat.

Descriu Berlín com una ciutat jove i feta pels joves, on aquests tenen molts actius i protecció, així com també la dona: seguretat, accés a l’habitatge, sanitat i estudis, necessitats contemplades… Una ciutat que conserva un balanç entre el moviment i la tranquil·litat. Li agrada de caminar pels carrers sola de nits. Ha patit, però, les dificultats de la integració en la pròpia pell, sobretot en l’idioma i el caràcter ferri dels alemanys. Enyora l’espontanietat, el caos i el clima centre-americans, en contraposició al càlcul, la rigidesa i la grisor del nord d’Alemanya. De moment no té plans de marxar de Berlín, s’hi veu per una llarga temporada.

Retrats de Berlín: Hestie

dimarts , 21/12/2010

Hestie

Hestie (29) és d’aquelles persones que inspiren confiança només veure-les; de tracte agradable i conversa intel·ligent. Té la mirada sincera, gesticula molt i no eludeix el contacte amb l’interlocutor fent-lo més proper a les seves explicacions. Nascuda a Johannesburg (Sud-àfrica), és dissenyadora de moda i, actualment, professora de disseny tèxtil a Bangkok. Afirma, però, que no suporta cosir.

Està fascinada per Berlín, on hi ha arribat seguint el cor i on confessa sentir-se ella mateixa: “feel on my own skin”. Abans de l’actual estada, de prop de set mesos, ja havia visitat molts cops la ciutat; ara sent que ha de fer alguna cosa a la ciutat, que hi té quelcom a acabar. Com molta gent que ens estem aquí, no té plans més enllà dels propers sis mesos però l’any vinent, tornant de Tailàndia, espera poder-s’hi establir per una llarga temporada i construir-hi quelcom d’estable que pugui combinar amb estades a Sud-àfrica.

Retrats de Berlín: Henning

dimarts , 14/12/2010

Henning

Alt i imponent però d’ulls riallers i somriure sincer. Parla a poc a poc i amb un accent comprensible, suposo que simplificat per a mi. Henning (30) treballa d’anestesista a la Charité, l’històric hospital universitari de Berlín. Procedent de Neuefehn, un petit poble de Frísia oriental, va venir a la ciutat per estudiar a la millor facultat de Ciències Polítiques del país; coses de la vida, va acabar cursant medicina i es va quedar perquè li agradava l’ambient.

De Berlín n’aprecia l’actitud del laissez faire: tothom pot fer el que vol i com vol, malgrat que la gent sigui més desagradable. Aquí també hi ha trobat amics i ara hi viu amb la seva parella. Del seu poble n’enyora els paisatges, la quietud i la lentitud; en contraposició amb Berlín, en ressalta la cortesia i l’atenció. No té intenció de quedar-se a la ciutat tota la vida, però sí una llarga temporada.

Retrats de Berlín: Silvia

divendres, 3/12/2010

Silvia

Llençada i atrevida, usa un to irònic i fa molta broma, però és seriosa i transcendental quan cal. Amb Silvia (24) podem parlar alemany, anglès, català, italià i castellà; tot i així, de vegades no trobem la paraula adequada i ens n’hem d’inventar de noves. Italiana de Roma, estudia Ciències Polítiques en Relacions Internacionals; ha estat a Berlín des de maig fins a novembre amb una beca per escriure la seva tesi: el rol dels EUA en el procés de la reunificació d’Alemanya.

De la ciutat l’enamora la gent, el respecte i la llibertat, la manca de prejudicis. Hi troba les mateixes possibilitats que altres capitals europees però sense ser tan complicat com al sud (és radicalment pessimista en les qüestions italianes) ni tan indiferent com al nord. Li agrada especialment la barreja d’ambients de ciutat i poble que es viu als barris. Evidentment, però, troba a faltar el sol i el contacte social, que hi hagi més barreja entre la vida social i la laboral o d’estudis: més vida comuna davant l’individualisme nòrdic. Actualment ha tornat a Roma a acabar la tesi però ja té planejat tornar al març per una llarga temporada, per assentar l’alemany i conèixer millor la ciutat.