Arxiu de la categoria ‘Tren’

Infraestructures a Alemanya: un mapa

dilluns, 3/12/2012

Verkehrsanbindungen (© Die Zeit)

Aquesta setmana el setmanari Die Zeit dedica la infografia del seu magazine a analitzar les connexions de les principals infraestructures del país amb els seus habitants. En els mapes groc, blau i vermell es representen els minuts necessaris des de cada racó d’Alemanya per arribar als aeroports (Flughafen), a les entrades de les autopistes (Autobahnauffahrt), o a les estacions de tren d’alta velocitat, regional o amb connexió europea (ICE, IC, EC), respectivament. Com més fluix és el color, més es triga a connectar amb la infraestructura.
L’equilibri entre els avantatges de la proximitat i les molèsties que suposen les infraestructures és fràgil. Com diu el text que acompanya la infografia: “ningú vol viure a prop de l’aeroport o al costat de l’autopista (i en la majoria de ciutats tampoc al costat de l’estació), però massa lluny tampoc.”

Del senzill mapa es poden destacar algunes dades: si bé les autopistes cobreixen el país notablement (no en va Alemanya és el país de les Autobahn!), el tren les supera en proximitat; en qualsevol cas, les dues infraestructures es complementen quasi perfectament.
Alemanya, amb només 23 aeroports cobreix bastant bé tot el territori (excepte el nord de Saxònia-Anhalt, on una àmplia zona resta blanca al voltant de Salzwedel) – en contra dels 52 aeroports a l’Estat espanyol.

 

Cada setmana el diari publica una infografia que retrata el mapa d’Alemanya des d’una perspectiva diferent i interessant. En podeu consultar els anteriors al seu web.

A través de les muntanyes suïsses per Street View

divendres, 30/03/2012

[youtube oX4dp1F171w]

Entre Thusis (Grisons, Suïssa) i Tirano (Llombardia, Itàlia), passant pel mític St. Moritz i seguint la conca dels rius Alvra, En i Bernina baixa un trenet que passa per alguns dels paratges més bonics dels Alps, una bellesa reconeguda per la UNESCO. Des d’aquesta setmana aquest recorregut es pot fer, també, a Google Maps amb l’opció Street View.

L’any passat la companyia californiana va estar recollint-hi imatges amb la seva famosa càmera de nou lents enganxant-la al tren de la companyia Rhaetian que fa aquest recorregut. Després d’un temps d’edició de les imatges, s’han publicat alguns fragments del trajecte. Un d’aquests permet anar des de l’Estació de Spinas fins a prop del poble de Bever, sota el cim de l’Alp Muntatsch (2.188 m.). Un altre fragment recorre la llera del Llac Blanc, des del límit de l’espai d’especial interès dels Llacs de l’Alta Engadina i Bernina fins l’estació d’Ospizio (ja al territori italianòfil del país). I encara un altre permet endinsar-se en el túnel de Cruschetta. En aquesta galeria podeu fer vosaltres mateixos el recorregut.

El tren de les línies Alvra i Bernina és una obra d’enginyeria centenària que fou concebuda de bon principi de cara a integrar-se respectuosament amb l’entorn natural i el paisatge, conservant l’harmonia alpina del Parc Natural Ela i l’espai d’especial interès abans esmentat que travessa. Al llarg dels seus 120 quilòmetres, amb St. Moritz com a punt central, l’obra està caracteritzada pels seus nombrosos ponts i viaductes de pedra (més de cent), túnels arrodonits (uns quaranta) i voltes de cargol (almenys set, sense comptar els desnivells salvats en sinuoses ziga-zagues) que li permeten superar els més de 2.000 metres de desnivell positiu.
Als mapes del seu web es marca, entre altres informacions, fins on es pot allargar l’esguard sobre el paisatge alpí en cada punt del trajecte. Especialment generós és el tram sobre St. Moritz, quan des del sud-oest cap al nord-est s’allarga la vall d’Engadina, on cada mes de març se celebra una de les maratons d’esquí de fons més maques i concorregudes del món.

La línia va ser inclosa al llistat de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2008. L’agència en destacà “l’exemple notable de la utilització del ferrocarril per acabar amb l’aïllament dels pobles dels Alps centrals i induir un canvi socioeconòmic durador,” i en ressaltà l’èxit tecnològic amb la “realització excepcional en el pla tècnic, arquitectònic i ambiental que encarna els assoliments que poden assolir l’arquitectura i l’enginyeria civil.”

 

Gràcies a en Ferran N. per posar-me sobre la pista del projecte.
Fa temps al bloc també es va parlar de Street View quan es va introduir a Alemanya.

De Moscou a París, via Berlín

divendres, 9/12/2011

nächstes Anfahrt im Gleis 3

El proper dilluns, un grapat d’afortunats començaran un gran viatge: de Moscou a París, vía Berlín, amb tren. Gran i llarg: el recorregut, 3.177 quilòmetres, es completa en gairebé 40 hores al llarg de les quals es travessen cinc països i es fa parada a una desena de ciutats. El recorregut és una nova oferta de l’empresa First Passenger, filial dels ferrocarrils russos que ha de substituir l’únic cotxe que actualment cobreix el trajecte aprofitant el tren Moscou-Berlín i després el tren nocturn a París amb una parada a la capital alemanya de dotze hores.

La línia Moscou–París serà la segona més llarga d’Europa, després de la Moscou–Niça. A més de 200 km/h, travessarà Rússia, Bielorússia, Polònia, Alemanya i França i passarà per les ciutats de Vyazma, Smolensko, Krasnoe, Orsha, Minsk, Brest, Terespol, Varsòvia, Poznan, Rzepin, Oderburk, Frankfurt de l’Oder, Berlín, Hannover, Fulda, Frankfurt del Main, Saarbrücken, Forbach i Metz.
Els bitllets van des dels 330€ en segona classe fins als 1.050€ de la classe Luxury, la qual inclou esmorzar de cortesia. La cuina a bord serà d’inspiració russa fins a Varsòvia, a partir d’on s’oferiran plats nord-europeus.

Amb aquesta nova línia, els europeus occidentals tenim l’oportunitat de creuar tot el continent euroasiàtic pràcticament sense fer escala. Només ens falta la connexió ràpida València–París per a poder plantar-nos a Vladivostok sense gairebé baixar del tren (excepte a Berlín, és clar!) en una experiència ferroviària única de gairebé tres setmanes de durada.

Gràcies a Ferran N. per la informació.